Les verificacions del debat electoral de La Sexta

La Sexta ha organitzat, aquest dimarts 6 de maig, el tercer debat electoral de la campanya del 12 de maig. Moderat per Ana Pastor, ha reunit els caps de llista per Barcelona –a excepció de l’expresident Carles Puigdemont i de la número 1 de la CUP, Laia Estrada–: Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (Junts+), Ignacio Garriga (Vox), Laure Vega (CUP), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP). 

A continuació, trobareu els fact-checks de l’equip de Verificat sobre les intervencions dels candidats i candidates. Podeu consultar la nostra metodolgia, aquí. 

“Sap qui ha admès 15 impostos propis que han convertit Catalunya, segons totes les patronals, emprenedors i autònoms, en un infern? Vostès [Junts].”

Alejandro Fernández (PP)

Junts per Catalunya va governar la Generalitat entre el 2017 i el 2021. Quan va arribar al Govern, Catalunya comptava amb 12 impostos propis. Un any després, el 2018, se’n van aprovar quatre més i un va ser declarat inconstitucional, però no és correcte atribuir-los exclusivament al partit. 

Actualment, tot i ser la comunitat amb més impostos propis, en té onze i no 15, tal com assegura el candidat del PP, Alejandro Fernández i també ha destacat el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, durant el debat. La dada, tanmateix, es pot obtenir sumant als onze tributs propis els quatre impostos estatals que poden ser modificats per les comunitats autònomes, com poden ser l’IRPF i l’Impost de Successions. 

“Els catalans tenen l’IRPF més alt [d’Espanya]”

Ignacio Garriga (Vox)

La manera com es calcula l’IRPF i les variables que hi influeixen fan impossible fer una comparació general correcta entre comunitats autònomes, només seria possible comparar casos específics tenint en compte cada context. 

L’import a pagar de l’IRPF es calcula segons els trams d’ingressos. Pel que fa al primer tram, Catalunya té el tipus més alt d’Espanya: 10,5. El segon tram, però, ja s’iguala amb altres CCAA. Pel que fa al tipus màxim, no és el més alt de l’Estat (25,50%). 

Catalunya tampoc no és la comunitat amb més trams impositius: en té nous. Altres territoris com Navarra i la Comunitat Valenciana en tenen 11 i Galícia i Madrid, per exemple, en tenen cinc. Aquesta dada és rellevant perquè la divisió de trams també suposa diferències a l’hora de comparar quant paga la població mitjana. 

“En els pressupostos generals de l’estat, els últims set anys, a Catalunya, s’incompleix el 40% del que està pressupostat. A Madrid, s’executa més del 40% del que està pressupostat”

Josep Rull (Junts+)

El representant de Junts+, Josep Rull, ha insistit en l’incompliment de l’Estat en les inversions a Catalunya. Concretament, ha dit que “els últims set anys, a Catalunya, s’ha incomplert el 40% del que està pressupostat, mentre que a Madrid s’executa un 40% més del que està pressupostat”. 

És una veritat a mitges. És cert que el grau d’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya és del 60%, entre 2015 i 2022. Tanmateix, la xifra de la Comunitat de Madrid és del 129%, onze punts per sota del que ha afirmat el candidat de Junts, segons les dades publicades en exclusiva pel Diari ARA, que arriben fins a 2022.  

Si ens fixem únicament en les dades oficials publicades pel Ministeri d’Hisenda, que va deixar de publicar-les el 2021, la mitjana per a la Comunitat de Madrid és del 122%. 

“Si parlem de seguretat, d’una banda hi ha 22.000 Mossos”

Jéssica Albiach (Comuns Sumar)

A Catalunya, segons les últimes dades del Departament d’Interior, hi ha un total de 18.355 efectius dels Mossos d’Esquadra, i no 22.000, tal com ha asseverat la candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, Ara bé, la Generalitat preveu arribar als 22.006 efectius el 2030.

“Tindrà un consum d’aigua com una ciutat de 30.000 habitants [el Hard Rock]”

Jéssica Albiach (Comuns Sumar)

Albiach també ha assegurat que el Hard Rock consumeix com una ciutat de 30.000 habitants. Per fer aquest càlcul, des del departament de premsa de la formació van explicar a Verificat que no havien emprat el consum mitjà d’aigua dels catalans, sinó la xifra que el Gremi d’Hotels de Barcelona adjudica al consum diari d’aigua que fan els turistes de gran luxe a Barcelona: 242 litres per persona i dia. Així, d’acord amb aquesta estimació, el consum diari d’aigua seria de 7.260.000 litres, més del doble del càlcul oficial.

Si féssim els càlculs d’acord amb la despesa mitjana d’aigua per habitant i dia a Catalunya, que d’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són 124 litres, una ciutat de 30.000 habitants consumiria 3.720.000 litres d’aigua en un dia. És més que la previsió del Govern pel Hard Rock, de 2.976.458 litres per dia. 

“[Junts i ERC] Han posat Catalunya a la cua de les energies [renovables]”

Carlos Carrizosa (Cs)

Durant el debat, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha repetit de nou que Catalunya es troba “a la cua de les energies” renovables. A l’hora de parlar d’aquesta qüestió, però, cal tenir en compte diverses variables. T’ho expliquem. 

Per una banda, Catalunya és la cinquena comunitat autònoma que menys renovables ha instal·lat en els darrers cinc anys, a més de tenir només un 15% de l’energia generada al territori que prové de renovables, una xifra que la situa a la cua, només per davant de les Illes Balears. 

Ara bé, d’altra banda, és la setena comunitat amb més energia verda produïda durant el 2022 i també és la setena en potència instal·lada. 

“Si un govern ha regulat el lloguer de temporada, ha regulat els habitatges turístics i ha regulat i fixat un topall als preus del lloguer a Catalunya és el d’ERC.”

Pere Aragonès (ERC)

El Parlament va aprovar el 2020 una llei -a proposta de JuntsxCat, ERC, Comuns i la CUP a iniciativa del Sindicat de Lloguer- que establia un topall als preus dels lloguers, però que el Tribunal Constitucional (TC) va declarar inconstitucional i, per tant, anul·lar, dos anys més tard, el 2022.

La llei estatal vigent, aprovada al Congrés el 2023 a proposta del govern de coalició del PSOE i Sumar, deixa en mans dels governs autonòmics l’aplicació del topall. Actualment, només Catalunya l’ha executat. 

“Els habitatges de protecció oficial es destinen de manera prioritària als que acaben d’arribar en situació irregular i no als catalans”

Ignacio Garriga (Vox)

Garriga ha indicat que els habitatges de protecció oficial es destinen “de manera prioritària” a les persones nouvingudes, enlloc dels catalans. Es tracta d’una afirmació falsa, segons les darreres dades que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) ha fet arribar a Verificat, corresponents a l’any 2023. 

Tres de cada quatre residents d’un habitatge administrat per l’AHC té nacionalitat espanyola (el 76%). Dels beneficiaris d’un habitatge lliurat per l’agència, d’altra banda, el 65% són espanyols. 

“Garantir la seguretat passa per dotar de mitjans humans i materials les forces i cossos de seguretat de l’Estat per impedir aquells empadronaments fraudulents, per evitar aquelles ajudes socials que promouen un efecte crida”

Ignacio Garriga (Vox)

El candidat de VOX ha denunciat que les ajudes socials promouen un “efecte crida” per a la migració. És una afirmació falsa, ja que no hi ha evidència que aquest fenomen existeixi. 

D’acord amb diversos estudis, recollits al portal Catalunya en Dades, els fluxos migratoris tenen molt més a veure amb els cicles econòmics i la situació política als països d’origen que no pas les polítiques dels països d’arribada.

En aquest sentit, quan fa referència a “empadronaments fraudulents”, cal recordar que la llei estableix que totes les persones que viuen a Espanya estan obligades a inscriure’s al padró del seu municipi i que cada ajuntament està obligat a garantir les necessitats bàsiques dels seus residents.

“Hem incrementat un 30% els assassinats i les violacions”

Ignacio Garriga (Vox)

És enganyós assegurar, tal com ha fet el candidat de Vox que els assassinats han augmentat un 30% a Catalunya. Segons les dades del Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior (pàg. 227), els assassinats i homicidis consumats han crescut un 12% en 2023 en relació a 2022. Les dades del mateix document recullen que a Catalunya hi va haver vuit assassinats més el 2023 respecte al any anterior. 

Les agressions sexuals amb penetració, però, sí que han incrementat un 30%. Tanmateix, és erroni afirmar, a partir d’aquesta dada, que a Catalunya hi ha més violacions, com ha dit Garriga. Les dades relatives a les condemnes per agressions sexuals han pujat perquè cada vegada hi ha més denúncies respecte a aquesta mena de delictes. És a dir, més casos arriben a la justícia i més casos es condemnen.  

“Han incrementat els delictes per culpa de les seves [Junts i ERC] polítiques d’immigració il·legal”

Ignacio Garriga (Vox)

És fals afirmar que hi ha una relació entre immigrants i inseguretat, com assegura el número 1 de Vox. Des de Verificat hem desmentit aquesta declaració en múltiples ocasions. I és que no es pot atribuir a la immigració, ni a les persones migrades, un augment de la delinqüència. A més, Catalunya no ha viscut un gran increment de la criminalitat, mentre la població estrangera s’ha multiplicat per sis a Catalunya. Diferents estudis no han trobat una relació causal entre l’origen d’una persona i la probabilitat de delinquir. L’estatus econòmic, però, sí que s’ha demostrat que és un factor clau.

La probabilitat que un immigrant amb bones oportunitats laborals sigui delinqüent no és major que la d’un nadiu en les mateixes condicions.