Com verifiquem?
Analitzem el discurs polític, la desinformació científica i el soroll que circula a les xarxes socials que són d’interès públic i verificables. Prioritzem la desinformació originada per representants polítics i càrrecs públics i que posa en perill la salut física de la ciutadania, desafia la conservació del planeta o fomenta el discurs d’odi.
Totes les nostres verificacions estan revisades per almenys dos periodistes experts en el seu camp (política o ciència) i per la cap de continguts. No es publica cap informació que no tingui el consens de, com a mínim, quatre verificadors.
1/ Seleccionem
Detectem i avaluem declaracions verificables dutes a termes per representants de tots els partits polítics.
2/ Preguntem
A la font original en què es basa per fer l’afirmació en cas que no quedi prou clar.
3/ Consultem
Les fonts i bases de dades oficials.
4/ Contrastem
Amb fonts acadèmiques, tècniques i especialitzades.
5/ Contextualitzem
Amb investigadors de referència, si s’escau. Totes les verificacions compten, com a mínim, amb dues fonts d’informació.
6/ Qualifiquem
Amb fins a sis etiquetes.
Etiquetes de qualificació
Verdader
Es reafirma un cop consultades diferents fonts.
Veritat a mitges
El gruix de la informació és correcte, però obvia detalls contextuals rellevants i pot induir a una interpretació errònia de la realitat.
Enganyós
Conté alguna informació verídica, però amaga fets rellevants. Les dades són insuficients per confondre la realitat o la manipulen.
T’ho expliquem
Contrastem la informació amb fonts expertes i ens basem en dades per clarificar declaracions confuses.
Fals
Les fonts oficials i les investigacions no avalen l’afirmació.
No comprovable
Les dades oficials disponibles o les investigacions dutes a terme no són suficients per provar si és verdader o fals.
Soroll
És com anomenem a la desinformació viral.
1/ Identifiquem la desinformació viral
I n’arxivem l’original.
2/ N’avaluem la seva rellevància
Prioritzem la desinformació més viral i les narratives emergents.
3/ Fact-checking en funció del format
- Si es tracta d’un vídeo o una imatge:
Procurem localitzar els documents originals per detectar si han estat manipulats i per detectar la data en què s’han publicat, així com la ubicació on s’han enregistrat. Si s’escau, localitzem el protagonista i preguntem si la informació és verídica i busquem altres fonts que puguin acreditar-ne la validesa. Duem a terme una anàlisi forense de la imatge amb eines de recerca digital. - Si es tracta de desinformació política:
Seguim el mateix procediment que amb les declaracions dels representants polítics. - Si es tracta de desinformació científica:
Analitzem l’evidència publicada fins al moment i n’exposem tant el consens com les limitacions. Ens basem en comunicats oficials d’organismes internacionals i de centres de recerca independents, així com de metaanàlisis i revisions acadèmiques sistèmiques, entre altres. Consultem fonts expertes rellevants en el camp de recerca específic per determinar la posició majoritària dins el sector i contextualitzem la informació amb altres dades, fets i fonts rellevants.
4/ Emprem dues fonts d’informació
Totes les verificacions inclouen, com a mínim, dues fonts d’informació, excepte en casos en què només existeix una única font rellevant d’informació.
5/ Classifiquem la informació
Segons sigui verdadera, veritat a mitges, enganyosa, falsa o no comprovable.