Qui ha limitat el preu del lloguer a Catalunya?
Repassem la llei catalana de 2020, declarada inconstitucional pel TC dos anys després, i l’actual llei estatal que permet posar un topall als lloguers, però que només Catalunya ha aplicat.
Repassem la llei catalana de 2020, declarada inconstitucional pel TC dos anys després, i l’actual llei estatal que permet posar un topall als lloguers, però que només Catalunya ha aplicat.
Foto: Esquerra Republicana / Marc Puig
Què s’ha dit?
Que la regulació els preus del lloguer l’ha impulsat ERC
Què en sabem?
El Parlament va aprovar el 2020 una llei que posava topall als lloguers, però que el TC va declarar inconstitucional i anul·lar dos anys després. La llei estatal vigent, aprovada al Congrés el 2023, deixa en mans dels governs autonòmics l’aplicació del topall. Només Catalunya l’ha executat.
La campanya electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es caracteritza per destacar aquelles mesures, dades i regulacions que el partit considera més rellevants del seu pas per la Generalitat. Una de les últimes de què ha tret pit, és el topall als preus del lloguer, que s’aplica des del 16 de març del 2024. En un míting del Jovent Republicà, el candidat i actual president, Pere Aragonès, ha assegurat que “la regulació dels preus del lloguer no l’ha impulsat Salvador Illa, l’hem impulsat des d’ERC”. Actualment, Catalunya és l’única comunitat autònoma on es regula el preu de l’habitatge, però com s’ha arribat fins a aquesta limitació? T’ho expliquem!
Una llei catalana declarada inconstitucional
El setembre del 2020, durant la legislatura presidida per Quim Torra (Junts per Catalunya) i amb ERC a la vicepresidència, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei per contenir els preus del lloguer (12/2020) proposada pels grups de JxCat, ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP, a iniciativa del Sindicat de Llogateres que havia presentat una Proposició de Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer el juliol del mateix any.
Concretament, la regulació establia que qualsevol contracte de lloguer d’un pis que ja estigués al mercat no podria pujar de preu i obligava els propietaris a mantenir les quotes, per a nous llogaters i per renovació d’inquilins. També s’havien d’equiparar els preus que estiguessin per sobre de l’índex de preus marcat per la Generalitat, entre altres mesures.
El Partit Popular, però, va recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional perquè, argumentaven, regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge envaïa competències estatals. Dos anys després, el Tribunal va declarar la llei inconstitucional i la va anul·lar (ST 37/2022) i Catalunya va tornar al règim anterior dels preus de l’habitatge.
La regulació actual: estatal però en mans de les CCAA
El 2023, el govern espanyol liderat per Pedro Sánchez (PSOE) i Yolanda Díaz (Sumar) va impulsar una llei de l’habitatge (12/2023) d’àmbit estatal per tal de regular els preus del lloguer. La normativa estableix un índex per a la limitació de preus del lloguer. La llei es va aprovar amb els vots a favor del PSOE, Unides Podem, ERC, Buldu, Más País, Compromís, PRC i Teruel Existe, tot i els vots en contra de PP, Vox, Cs, PNV i Junts.
Aquesta llei, tot i tenir abast espanyol, deixa en mans de les comunitats autònomes l’aplicació dels topalls del lloguer. Catalunya és, avui dia, l’única comunitat autònoma que l’aplica.
El lloguer es pot limitar en els municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. A Catalunya, aquests municipis sumen 140 i el Departament de Territori ja ha començat la tramitació per afegir 131 municipis més a la llista, elevant la xifra a 271. Entre tots, aglutinen el 90% de la població catalana, uns set milions de persones.
La llei estableix que, en els municipis inclosos en la llista, el lloguer dels nous contractes no pot superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l’IPC. El text també diu que els nous pisos que entren al mercat de lloguer i quan són propietat d’un gran tenidor (persones físiques o jurídiques amb almenys cinc immobles en propietat), el lloguer no pot superar el preu que marca l’índex de referència per a un carrer determinat. Pel que fa a l’obra nova, no està sotmesa a aquestes limitacions i, si s’han fet reformes importants al pis, també està permès apujar el preu.