Les prediccions de pujada del nivell del mar no han fallat, com assegura un podcast viral

El nivell del mar puja des del 1880, amb un terç d’aquest creixement registrat en les darreres dues dècades


Què s’ha dit?

Que les prediccions sobre l’augment del nivell del mar no s’han complert

Què en sabem?

Les prediccions sobre l’augment del nivell del mar s’han complert i el nivell del mar sí que ha augmentat des del 1880; en concret, entre 21 i 24 centímetres, amb aproximadament un terç d’aquest creixement registrat només en les darreres dues dècades i mitja.

Està circulant per internet un podcast que compta amb més de 700 escoltes a Ivoox, i que és present en plataformes com Spotify i Twitch, que ha afirmat que el nivell del mar no puja i, per tant, que les prediccions han fallat de nou. Aquest missatge és FALS: el nivell del mar està pujant. A més, com diu la mateixa paraula, les prediccions són un mètode que prediu la probabilitat que un esdeveniment tingui lloc, i en cap cas són afirmacions definitives sobre el que passarà en un futur.

Parlarem sobre el nivell del mar, que ens diuen que està pujant una barbaritat i que desapareixeran un munt de llocs, d'illes i de ciutats i altres […] les previsions, de nou, no es compleixen

El claim que analitzem indica que les prediccions de pujada del nivell del mar no s'han complert. No obstant això, el nivell del mar sí que ha augmentat des del 1880, en concret, entre 21 i 24 centímetres, amb aproximadament un terç d'aquest creixement registrat només en les últimes dues dècades i mitja, i l'augment és d'uns 3,2 mil·límetres anuals, entre 1993 i 2010, com ja vam explicar aquí.

L'alçada del mar puja principalment a causa de dos factors, com ja hem explicat en repetides ocasions. D'una banda, la fosa de les glaceres i els pols augmenta la quantitat d'aigua i provoca que pugi el nivell. Entre el 2002 i el 2020, l'Antàrtida va perdre una mitjana de 149.000 milions de tones mètriques de gel a l'any, que han contribuït a l'augment del nivell del mar, segons les observacions dels satèl·lits de la NASA.

D'altra banda, aquesta pujada del nivell està relacionada amb un augment de la temperatura a l'oceà (a un ritme d'uns 0,13 ºC per dècada, segons l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units, NOAA), que provoca que l'aigua ocupi un volum més gran i el nivell pugi.

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, ja va predir al seu informe del 2013 que la fosa dels glaciars i la temperatura oceànica anirien a més als següents anys, encara que les previsions varien en funció del model aplicat.

Finalment, hi ha un tercer factor que afecta el nivell del mar, encara que ho fa de manera residual: l'aigua que s'emmagatzema en sistemes aquàtics terrestres, com ara rius, llacs, o preses. La NASA estima que la construcció d'aquestes darreres ha reduït l'alçada oceànica uns 3 centímetres.

Com es planteja el futur

Encara que els models climàtics no siguin capaços de dir-nos exactament què passarà, la veritat és que ja podem imaginar diferents escenaris. És el que es coneix com a projeccions climàtiques, que el que fan és “projectar com es comportarà l'atmosfera en termes de mitjana, és a dir, en anys, o dècades”, indica a Verificat Juan Jesús González Alemán, expert en modelització climàtica i meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Aquestes projeccions també tenen una incertesa, però no depèn de com estan canviant les circumstàncies en un moment donat —de la direcció del vent, de les temperatures en capes altes i baixes de l'atmosfera, etc— sinó de les decisions polítiques que es prenguin —seguir emetent o no CO₂, en quines quantitats, si entren altres gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) en joc, etc—. És una incertesa “més relacionada amb com es comportarà una societat”, resumeix González Alemán.

Gràficament, podem entendre l'assumpte dels models visitant simuladors com aquest de la NASA, que mostra com pujaria el nivell del mar en funció del desglaç que afecti l'Antàrtida i/o Groenlàndia, i aquest altre, que canvia el mapa en funció de cap a quin escenari d'emissions ens apropem.

Les projeccions que publica l'Agència Europea del Medi Ambient sobre l'augment del nivell del mar a Europa assenyalen cinc escenaris diferents, que varien segons la quantitat de GEH que s'emeten a l'atmosfera. Segons aquests, “el nivell mitjà global del mar probablement augmentarà entre 0,28 i 0,55 metres en un escenari d‟emissions molt baixes (SSP1-1,9) i entre 0,63 i 1,02 metres en un escenari d‟emissions molt altes (SSP5-8,5) per al 2100, en relació amb la mitjana de 1995-2014”.

Les prediccions es basen en una probabilitat

En ciència, és comú que s'esperi que les prediccions sempre es compleixin, però, com a la resta d'àmbits, no podem demanar miracles: aquestes tècniques mostren tendències en una direcció o en una altra, i en cap cas no poden saber el futur.

Esperar que una predicció sigui 100% precisa entra dins del que els estudiosos de la desinformació climàtica anomenen expectatives impossibles (o impossible expectations, en anglès), que consisteix a demanar a la ciència uns estàndards de certesa poc realistes. Com ja vam explicar aquí, aquestes persones exigeixen perfecció als models climàtics per tal de desacreditar el canvi climàtic o els seus efectes.