Les falsedats del filòsof Jordi Pigem
L’escriptor va difondre dades falses i enganyoses sobre la pandèmia a una entrevista a TV3
Què s’ha dit?
El filòsof Jordi Pigem va afirmar en una entrevista a TV3 que les vacunes contra la covid-19 són experimentals, que fan més mal que bé, que els seus efectes adversos tensionen més el sistema sanitari que la pròpia covid-19 o que la PCR no és una tècnica que serveixi per al diagnòstic.
Què en sabem?
Verificat ja ha explicat en diverses ocasions que les vacunes aprovades contra la covid-19 han seguit totes les fases dels assajos clínics i que no són experimentals. Per altra banda, les vacunes han estat aprovades perquè l’EMA ha considerat que els seus beneficis són superiors a qualsevol risc conegut o potencial, i no hi ha cap prova que el sistema de salut pateixi més pels efectes adversos que per la covid-19. Per últim, la prova PCR sí serveix per a detectar la presència d’un virus concret al cos.
Hi ha persones que pensen que aquesta vacuna experimental, que s'ha torejat els assajos clínics i que ha estat adquirida amb contractes secrets […] pensen que això fa més mal que bé
Verificat ja ha desmentit en diverses ocasions que les vacuna contra la covid-19 siguin experimentals (aquí, aquí i aquí). Tal com hem explicat, totes les fases dels assajos clínics s’han dut a terme, amb la particularitat que aquestes s’han solapat. Això ha estat possible gràcies a que la legislació europea contempla un mecanisme excepcional anomenat rolling review, que permet valorar gairebé en temps real les dades que es van generant d’un medicament "prometedor" durant una emergència sanitària.
Per altra banda, les vacunes d’ARN missatger, com les de Pfizer i Moderna, comptaven amb un treball previ de dècades, tal com recorda a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de ISGlobal: “gràcies als estudis amb el SARS i el MERS, se sabia que la proteïna Spike era l'antigen d'elecció per a les vacunes, i que una substitució de dos aminoàcids en la seva seqüència la feien encara més estable”.
Sí que és cert que els contractes amb les farmacèutiques són secrets (o al menys moltes de les clàusules).
Molt personal sanitari m'ha vingut a veure i m'ha dit que aquesta injecció fa més mal que bé
Dir que les injeccions contra la covid-19 fan més mal que bé, equival a dir que el els efectes negatius derivats de la vacunació són més importants que el benefici que en pugui treure la persona en qüestió. Si bé és cert que les vacunes aprovades poden causar una sèrie d’efectes adversos que apareixen llistats en els prospectes de cada fórmula (Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca/Oxford i Janssen), l’Agència Europea del Medicament (EMA) estableix justament que una de les condicions per a autoritzar la comercialització de les vacunes contra la covid-19 és que mostrin que “els beneficis de la vacunació són superiors a qualsevol risc conegut o potencial”. A més, l’entitat afegeix en el seu web que “l’EMA efectua un examen independent, exhaustiu i consistent de totes les proves presentades pel desenvolupador de la vacuna”
Un bon exemple són els casos de miocarditis dels quals ja hem parlat aquí. Es tracta d’una inflamació del múscul cardíac que pot produir-se de manera molt rara després de rebre la punxada (és un efecte secundari que pot manifestar-se en 10 de cada 100.000 vacunats), però també és una possible conseqüència d’una infecció vírica. En el cas de la covid-19, la incidència d’aquesta inflamació en patir la malaltia és superior a la de la vacunació. A més, la malaltia provocada pel SARS-CoV-2 augmenta el risc de patir múltiples esdeveniments adversos greus.
Quant als beneficis, el 23 de novembre de 2021, el Ministeri de Sanitat va començar a presentar les dades epidemiològiques de la malaltia de la covid-19 segons l’estat vacunal dels pacients de covid-19. Tal com vam analitzar en aquest article, les xifres presentades aleshores pel Ministeri mostraven que la vacunació contribuïa a reduir la probabilitat de contagi, d’hospitalització i de mort, i mostraven una eficàcia similar a les que “es van donar en el seu moment” en els assajos clínics, segons assegurava a Verificat Jorge Carrillo, vocal de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI).
En la darrera actualització del sistema (del 20 de gener de 2022), les taxes de contagis, hospitalitzacions i morts entre no vacunats segueixen sent superiors a les de les persones vacunades. Aquestes diferències són especialment importants en majors de 60 anys: en la franja entre els 60 i els 79, “el risc d’infecció en no vacunats és 9,8 vegades superior, d’hospitalització 14,5 vegades superior, d’ingrés a UCI 27 vegades superior i decés 20,3 vegades superior respecte dels vacunats”, conclou l’informe.
Pigem no aporta cap prova per sustentar que personal sanitari li ha explicat que les vacunes fan més mal que bé ni ha referenciat cap estudi científic que ho sustenti.
El sistema de salut […] pateix més pels efectes adversos de la vacuna que pels ingressos de covid
El filòsof no aporta cap prova que sustenti aquesta afirmació. Com ja vàrem explicar, tant els sanitaris com els propis ciutadans que han rebut la vacuna ténen la capacitat de reportar efectes adversos a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) a través d’uns formularis que es fan arribar als sistemes de farmacovigilància espanyol (FEDRA) i europeu (EudraVigilance).
L’11è butlletí de farmacovigilància (publicat el 20 de desembre) reflecteix que després d’administrar-se gairebé 72,5 milions de dosis de la vacuna, el sistema espanyol ha rebut més de 50.000 notificacions d’efectes adversos que, com hem explicat repetidament, no tenen una relació causal confirmada amb la punxada. El 71% dels esdeveniments els han comunicat experts sanitaris i la resta la pròpia ciutadania. 10.522 de les notificacions van ser considerades greus i 362 van acabar en la mort del pacient. “En la gran majoria dels casos notificats […] la mort es pot explicar per la situació clínica prèvia del pacient i/o altres tractaments que estigués prenent”, explicita l’informe, que incideix en què “la vacunació no redueix les morts per causes diferents a la covid-19”.
Jaime Jesús Pérez, vocal de la Societat Espanyola de Vacunología (AEV), valora en conversa amb Verificat que “tenim un sistema de farmacovigilància que ha demostrat que detecta reaccions adverses extremadament rares” amb freqüències d'un entre cada milió de vacunats, i destaca el coneixement que es té del fàrmac: “Ja no podem parlar que sembla que la vacuna serà segura. Sabem el que causa i el que no". Al món ja s’han administrat més de 9.000 milions de dosis.
Verificat ha desmuntat diverses asseveracions enganyoses i falses sobre els efectes secundaris de les vacunes contra la covid-19, com que en ténen més que qualsevol altra vacuna, o com que tots els casos reportats en els portals de farmacovigilància es relacionen amb la punxada (aquí, aquí i aquí)
El mateix inventor de la PCR, Kary Mullis, va dir que això no es pot utilitzar per al diagnòstic
Les proves PCR també han estat al centre del debat sobre la covid-19 en els darrers mesos. Ja vam explicar que el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) considerava aquesta tècnica com “una eina vital per determinar l’abast de la pandèmia” per la seva fiabilitat, destacant que s’empra àmpliament en d’altres camps com les anàlisis criminològiques o els estudis paleontològics. També vam explicar que les PCR que detecten la covid-19, per ara, no poden detectar la grip. I no, no hi ha proves que Karry Mullis, inventor de la PCR, hagi dit que el seu mètode fos inútil per detectar els virus, com ja han desmentit altres membres de la International Fact-Checking Network com Newtral.
Abans que hi hagués injeccions d'aquest tipus també marxaven les pandèmies
És cert que també hi ha hagut pandèmies abans de la protagonitzada pel SARS-CoV-2, en un context en què no hi havia eines com les vacunes per a contribuir al seu control. Un exemple relativament recent és la causada per la grip espanyola el 1918, de la qual vam parlar aquí i que, segons els CDC va infectar en dos anys 500 milions persones d’arreu del món i va acabar amb la vida d’uns 50 milions (l’ONU situa la xifra entre els 40 i 50 milions). El control es va aconseguir amb aïllaments, quarentenes, mesures d’higiene personal, ús de desinfectants i imposant uns límits a les reunions públiques, però segons els CDC, els motius que van provocar la ràpida expansió i letalitat d’aquella grip són “la vulnerabilitat dels joves adults sans i la manca de vacunes i tractaments”.
En comparació, els programes d’immunització que van començar a establir-se a la dècada del 1960, han aconseguit la reducció als mínims de les malalties responsables de la mort de la majoria dels infants en els països amb altes cobertures vacunals. La Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que entre 2010 i 2015 es van salvar 10 milions de vides humanes gràcies a aquestes injeccions.
Per altra banda, una malaltia com la verola, que es va cobrar entre 300 i 500 milions de vides al llarg del segle XX, ha estat la única malaltia d’afectació humana erradicada en tota la història. El camí que va portar a la OMS a proclamar el final de la malaltia l’any 1980, va consistir en l’administració de 500 milions de vacunes al llarg del món durant 10 anys.