No importa quan llegeixis això: les dades d’EudraVigilance o VAERS no representen mai els efectes reals de la vacuna
Són presumptes esdeveniments adversos que ocorren després de l’administració de fàrmacs, però no tenen per què estar relacionats
Què s’ha dit?
De manera recurrent, circulen a les xarxes socials missatges que asseguren que, segons dades oficials, gairebé un milió i mig de persones, que abans estaven sanes, pateixen o han patit lesions greus causades per les vacunes covid.
Què en sabem?
Aquestes dades, tot i que són oficials, estan tretes de la base de dades d’Eudravigilance, un sistema de vigilància que notifica esdeveniments adversos que ocorren després de l’administració de fàrmacs com les vacunes contra la covid-19 perquè les autoritats i els investigadors puguin investigar si aquests estan vinculats, però no necessàriament sempre ho estan.
Tornen a les xarxes socials els gràfics que indiquen que suposadament les vacunes contra la covid-19 causen greus i nombrosos efectes adversos en les persones que abans estaven sanes. En aquest cas, les dades han estat compartides per Ángeles Maestro, política espanyola i una de les fundadores d'Esquerra Unida, el tuit de la qual ha arribat a més de 800 retuits i 1.000 m'agrada.
No obstant això, la conclusió que extreu d'elles, que és sempre similar en casos en què s'utilitzen dades d'EudraVigilance, és equivocada: no hi ha gairebé un milió i mig de persones amb lesions greus causades per les vacunes contra la covid. EudraVigilance és un sistema de farmacovigilància europeu que notifica esdeveniments adversos que coincideixen en el temps amb l'administració d'un medicament (en aquest cas la vacuna contra la covid-19). Però no implica en cap cas causalitat. I això és així per a totes les gràfiques de les xarxes socials en les quals es comparteixen dades tretes d'aquest repositori (o de VAERS, el sistema americà, que funciona amb una lògica similar).
Dades oficials. Gairebé un milió i mig de persones, que abans estaven sanes, amb lesions greus causades per les vacunes Covid.
No importa quan llegeixis això: ni la base de dades de VAERS, dels Estats Units, ni la d'EudraVigilance, d'Europa, indiquen quins efectes adversos produeix la vacuna contra la covid-19, ni tampoc en quina quantitat ni freqüència. El que indiquen, i així queda reflectit en les seves pàgines webs (aquí i aquí) són suposats esdeveniments adversos que apareixen després que s'hagi administrat un fàrmac del tipus que sigui, la qual cosa inclou també a les vacunes contra la covid-19. Aquests esdeveniments adversos poden estar o no relacionats amb l'administració d'aquest fàrmac, però poden també ser fruit de qualsevol altra causa.
Per això, dir que “gairebé un milió i mig de persones, que abans estaven sanes” ara tenen “lesions greus causades per les vacunes covid” és una conclusió errònia: que hi hagi tal quantitat de persones que hagin notificat un esdeveniment advers posterior a rebre la punxada no significa que tots estiguin relacionats amb aquesta. L'única cosa que això significa és que entre aquests esdeveniments hi ha una relació temporal (que coincideixen en el temps) entre la vacuna i el o els efectes adversos, que poden estar o no relacionats entre ells.
Per a què serveixen aquestes bases de dades?
Les dades que llancen tant EudraVigilance com VAERS en realitat no diuen res sobre la vacuna per si soles, però és important analitzar-les, ja que permeten a les agències reguladores detectar si un esdeveniment concret es produeix amb més freqüència del normal.
Gràcies a les notificacions a aquestes bases de dades s'ha contribuït, per exemple, a la detecció de la trombosi i la miocarditis com a esdeveniments adversos de les vacunes d'adenovirus i ARNm, respectivament, i al fet que avui apareguin detallats en els prospectes dels vials.
En definitiva, són una eina més de monitoratge i control de les vacunes, però la web europea avisa que el seu control sobre l'exactitud de les dades que rep és limitat. En el portal insisteixen que els efectes secundaris sospitosos no han d'interpretar-se com que el fàrmac en qüestió no és segur.
Si porten a confusió, per què es fan públics?
No és la primera vegada que Verificat i altres agències de fact-checking verifiquen missatges basats en dades d'EudraVigilance o VAERS. La raó és que la informació que ofereixen és pública i oberta a tothom, amb la finalitat “d'augmentar la transparència”, segons indiquen a la web europea, la qual cosa, d'altra banda, pot donar lloc a males interpretacions, com és el cas d'alguns missatges que circulen per les xarxes.
Per això és important saber interpretar la finalitat d'aquestes dades i no difondre missatges en els quals es treguin conclusions errònies basades en aquestes dades. I tenir sempre clar que correlació no implica causalitat.
Com notificar un esdeveniment advers?
Depèn d'on visquis. Aquesta notificació es fa de manera diferent depenent de si parlem del sistema americà o europeu. En el primer, els mateixos ciutadans estatunidencs poden fer-ho directament a través d'aquesta pàgina web, mentre que en el segon, les dades procedeixen normalment dels laboratoris farmacèutics i de les autoritats reguladores de medicaments de cada país.
En alguns llocs, com Espanya o França, els ciutadans poden comunicar directament a les autoritats del país els efectes adversos que pateixen, sense haver de consultar prèviament amb experts sanitaris. Aquestes, al seu torn, els remeten a la plataforma europea.
A diferència del portal estatunidenc VAERS, no és possible notificar els casos directament a EudraVigilance.