Circula per diversos fòrums d’internet, entre ells un vídeo de Youtube amb més de 48.000 visualitzacions, el rumor que l’omeprazol, un fàrmac molt comercialitzat per a combatre l’acidesa, pot ser fàcilment substituït per alternatives naturals com el fenigrec. Ara bé, no hi ha evidència que aquesta planta sigui un substitut del fàrmac. Sí que és cert, no obstant això, que el consum d’omeprazol a Espanya és molt elevat, en part a causa de la falsa creença que el fàrmac és un protector d’estómac que pot servir per a protegir-nos davant d’àpats intensos o del consum d’alcohol. En realitat, però, l’omeprazol no serveix per a tal cosa i el seu consum recurrent o perllongat pot donar lloc a problemes de salut seriosos.

Sobreprescripció i automedicació

L’omeprazol, un fàrmac antiulcerós capaç d’inhibir la secreció d’àcid a l’estómac, és el medicament genèric més consumit a Espanya per envasos i el principi actiu amb major facturació al país amb 48,5 milions d’envasos venuts l’any, segons el darrer informe del Sistema Nacional de Salut (2020-2021). El seu consum amb recepta, ara ja estabilitzat, va créixer un 574% entre el 2000 i el 2012, segons les xifres de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), però donat que el producte pot aconseguir-se sense recepta a qualsevol farmàcia, el consum real del fàrmac, del qual no hi ha registres, pot ser superior. 

“S'ha prescrit massa”, assegura a Verificat Ermengol Sempere, membre del Grup de treball d’utilització de fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC). L’expert apunta que l’omeprazol se sol receptar de forma errònia com a protector gàstric quan el pacient ha de prendre un antiinflamatori, però en realitat “la gastroprotecció només està indicada en persones majors de 60 o 65 anys o en persones que tenen antecedents gàstrics" com una úlcera. 

Donada la sobrerrecepta, Sempere afirma que és comú trobar el fàrmac a les cases, de manera que “és molt possible que la gent prengui omeprazol sense prescripció mèdica des de fa molt de temps”. La creença errònia que es tracta d’un protector gàstric, a més, ha promogut la idea d’automedicar-se amb el fàrmac en contextos socials, abans d’un àpat abundant o d’un consum d’alcohol elevat, per exemple. L’omeprazol no forma una pel·lícula protectora dins l’estómac —que és el que fan realment els protectors gàstrics—, sinó que directament inhibeix la secreció de l’àcid. Per això és un antiulcerós, i no un protector, i el seu ús en aquests contextos està desaconsellat. 

Per a prevenir l’aparició d’úlceres i d’episodis d’acidesa, els experts recomanen evitar el consum d’alcohol, tabac i fàrmacs en excés, així com evitar altres factors irritants com els aliments de difícil digestió.

Omeprazol: efectes secundaris i consum perllongat

Alguns fòrums d’internet asseguren que el consum perllongat d’omeprazol té associats efectes secundaris com l’infart de miocardi, la demència, o danys neurològics entre altres. Ara bé, es tracta d’una informació que “no s'ajusta a la realitat", segons assegura en un correu a Verificat la Societat Espanyola de Farmacologia, referenciant les bases de dades de les reaccions adverses dels medicaments. 

Això no vol dir que un ús constant del fàrmac sigui adient, ja que "cap medicament està absent d'efectes indesitjables", recorda Sempere. El consum durant més d’un any pot incrementar el risc de desenvolupar efectes secundaris com un major risc de fractura òssia i possibles danys en el ronyó, com la malaltia renal, entre altres.

Els efectes del fenigrec no estan provats

Una de les suposades alternatives naturals que promocionen algunes pàgines d’internet és el fenigrec, una planta que s’ha fet servir tradicionalment a diversos llocs d’Àsia, Àfrica i Europa per cuinar o per crear remeis medicinals. L’origen del rumor que serveix com un substitut natural de l’omeprazol es remunta a un estudi fet l’any 2002 amb rates que no va obtenir resultats concloents i que no és extrapolable a humans.

Avui dia, però, “no existeix cap assaig clínic capaç de demostrar la utilitat del fenigrec amb intenció terapèutica”, ha indicat la Societat Espanyola de Farmacologia a Verificat. L’ús medicinal del fenigrec no està aprovat per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA). El que sí que sabem és que el consum de fenigrec en quantitats elevades està associat amb efectes secundaris com nàusees, diarrea o marejos, i el seu consum en embarassades i en nens està desaconsellat a conseqüència dels seus efectes tòxics durant el desenvolupament i el creixement.

El rumor sobre el fenigrec reflecteix la creença popular d’alguns entorns que els extractes de plantes són millors com a tractament de diverses malalties que els dels medicaments basats en la química. En realitat, però, “això és una fal·làcia, ja que si bé hi ha extractes de plantes útils per la medicina terapèutica, només aquells que hagin demostrat la seva utilitat en assajos clínics controlats poden ser considerats medicaments útils”, segons apunta la Societat Espanyola de Farmacologia a Verificat. Actualment, aquesta efectivitat demostrada en assajos clínics no es dona en més d’un 95% dels extractes de plantes que es venen com agents terapèutics per a diverses malalties, com ja vam esmentar aquí.

Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.