Política, ERC, PSC

Les paraules d’Alba Vergés, Anna Caula i Eva Granados sobre la pandèmia, verificades

Les paraules d'Alba Vergés, Anna Caula i Eva Granados sobre la pandèmia, verificades

Parlament de Catalunya

La consellera de Salut, Alba Vergés, va comparèixer el passat 20 de gener a la Diputació Permanent del Parlament per informar i donar compte de la situació de la pandèmia a Catalunya. Hem verificat el seu discurs i les intervencions de la resta de diputats i diputades.

Vergés va afirmar (al minut 2:19:40) que Catalunya sempre ha sigut la comunitat autònoma que fa més proves de Covid-19. És ENGANYÓS. Catalunya és la que en fa més en termes absoluts (cal tenir present que és la segona comunitat autònoma més poblada), però és en cinquena posició si calculem les proves fetes cada 1.000 habitants.

"És que sempre hem estat fent més proves que ningú. Sempre, sempre. [...] És que sempre hem estat per davant, sempre"

Alba Vergés, consellera de Salut

És cert que Catalunya és la comunitat autònoma que ha fet més proves a tot l’estat, amb poc més de 5 milions de proves realitzades (incloent-hi PCR i tests d'antígens) fins al 14 de gener, segons les dades del Ministeri de Sanitat. Catalunya està per sobre de Madrid (que n’ha fet 4,1 milions), d’Andalusia (amb gairebé 3 milions) i de la Comunitat Valenciana (amb 2,1 milions). Tenint en compte la ràtio de proves fetes cada 1.000 habitants, Catalunya deixa de ser la comunitat que en fa més i se situa en cinquena posició per darrere de Navarra, el País Basc, La Rioja i Astúries.

No es pot comparar la duresa de les mesures

En la seva primera intervenció, la consellera Vergés també va assegurar (al minut 12:26) que les mesures que hi ha ara a Catalunya són les més dures de tot l’estat. Considerem que és una afirmació NO VERIFICABLE, ja que no hi ha una manera de comparar empíricament a nivell global les mesures dels diferents territoris. Ara bé, no totes les restriccions que hi ha Catalunya són les més severes de l’estat, ja que hi ha zones on les reunions permeses són de menys persones o hi ha els restaurants tancats.

"I, sobretot, no només per la nostra situació actual hem hagut de prendre mesures generalitzades a tot el país, les mesures més dures de tot l’Estat"

Alba Vergés, consellera de Salut

El portal rtve.es ha elaborat una guia molt exhaustiva on inclou totes les mesures en vigor en cada comunitat autònoma. Hem trobat tres àmbits on les mesures de la Generalitat no són les més estrictes.

  • En primer lloc, pel que fa a les reunions socials, a Catalunya estan limitades a sis persones, però no s’impedeixen les trobades amb no convivents. A Múrcia o a La Rioja només està permès veure’s físicament amb els convivents i a cinc altres comunitats el número màxim és de quatre persones.
  • En segon lloc, els cinemes i el teatre estan a un aforament del 50%. A Cantàbria i a les illes de Mallorca i Eivissa la capacitat és del 33% i a La Rioja els locals d’oci estan tancats.
  • Finalment, en relació amb l’hostaleria i els comerços, a Catalunya els comerços poden obrir de les 6 del matí i a les nou de la nit entre setmana i només algunes excepcions ho poden fer els caps de setmana i els restaurants tenen dues franges molt limitades els matins i els migdies. En canvi, els restaurants estan tancats a la Comunitat Valenciana i La Rioja, a les illes de Mallorca, Eivissa, Lanzarote i Gran Canària i en els municipis de més de 3.000 habitants d’Extremadura (abans del 21 de gener era pels de més de 5.000). A La Rioja també estan tancats els museus, que segueixen oberts al 50% de l’aforament a Catalunya.

A banda d’això, Catalunya és una de les úniques comunitats autònomes on hi ha confinament municipal, que també està en vigor a Extremadura, Castella-La Manxa, La Rioja o en algunes illes de les Balears. I algunes restriccions en altres sectors (com les restriccions horàries de la restauració) són més estrictes que en altres territoris.

Relació entre rastreig i nous confinaments

La portaveu del grup parlamentari d’ERC, Anna Caula, va afirmar que els països que van rastrejar massivament els casos de Covid-19 per a frenar la propagació del virus es troben ara confinats. És FALS. Corea del Sud, Taiwan, la Xina, Singapur, Japó, Vietnam i Austràlia són els principals països del món que han implantat un sistema de rastreig massiu. Cap d’ells té actualment la totalitat de la seva població confinada, tal com va dir Caula durant la seva intervenció. De fet, cap país ha viscut un confinament com el d’Espanya la primavera passada. Alguns, com la Xina o Austràlia, aïllen temporalment poblacions per a contenir rebrots.

"Teníem qui deia: «un rastreig massiu és la millor eina». Sabem que els països que ho van executar en aquest moment estan confinats"

Anna Caula, ERC

La majoria dels països d’Àsia i Oceania mencionats han apostat per a crear aplicacions que informen els usuaris si han estat exposats a algú que ha donat positiu en una prova de Covid-19, com TraceTogether (Singapur), COCOA (Japó) o Bluezone (Vietnam). D’aquesta manera, el procés de detecció s’agilitza: se sotmeten ràpidament a un test i, en cas d’haver-se infectat, l’app avisa automàticament els seus contactes, creant un efecte cadena.

Taiwan ha basat la seva estratègia en un sistema de quarantena d’entrada que genera un codi QR a totes les persones que arriben al país, que també permet monitorar els seus moviments i detectar si han estat exposades a contagiats. La Xina ha establert un sistema de codis QR de colors, que a més serveix per autoritzar l’entrada dels ciutadans a comerços o transport públic. Així, cada cop que una persona vol entrar en una botiga o agafar el metro, ha d’escanejar el seu codi i esperar que se la deixi passar. 

Tot i que un grup d’experts va alertar de l’ús de la tecnologia per a rastrejar la malaltia, aquesta tècnica ha servit les autoritats d’aquests països per fer un seguiment exhaustiu dels contagis i dels seus contactes. Des de l’inici de la pandèmia, han aconseguit que les seves dades d’infectats i morts siguin molt més baixes que les registrades a Europa o el continent americà.

Espanya va posar en marxa l’aplicació Radar Covid, mentre que Catalunya va crear Stop Covid19 CAT (integra les dades catalanes al còmput espanyol). Totes dues sumen un nombre discret de descàrregues i no han sigut decisives per a rastrejar els contactes de persones infectades.

Eslovàquia és el país de la Unió Europea amb les mesures de restricció més dures actualment: la mobilitat entre barris i les visites a familiars i coneguts estan prohibides, i els comerços no essencials estan tancats. A partir del 26 de gener, només les persones amb una prova negativa podran anar a treballar. Les mesures van implementar el 31 de desembre i s’estendran fins al 7 de febrer. Tot i això, Eslovàquia és considerat com un dels pioners en el rastreig de la Covid-19. 

Des de l’inici de la pandèmia, Corea del Sud acumula un total de 74.262 casos, Taiwan 870, la Xina 98.544, Singapur 59.250, Japó 354.057, Vietnam 1.546 i Austràlia 28.755, d’acord amb el recompte de la Universitat Johns Hopkins. Espanya i els Estats Units sumen 2,4 milions i 24,6 milions de contagiats respectivament.

Esquerra Republicana i els estats d’alarma

En la seva intervenció, la viceprimera secretària del PSC i número 2 per Barcelona el 14F, Eva Granados, va fer referència (al minut 50:28) a la posició d’Esquerra Republicana sobre els estats d’alarma al Congrés dels Diputats.

"Sap quants estats d’alarma ha votat favorablement el partit que vostè representa? [...] Han estat set votacions al Congrés dels Diputats per protegir la salut dels catalans [...] i no hi ha hagut un suport per part d’Esquerra Republicana"

Eva Granados, PSC

La declaració de Granados és NO VERIFICABLE, ja que expressa un punt de vista polític i no es pot comprovar de manera unívoca amb dades. El departament de premsa del PSC ha explicat a Verificat que l’expressió "un suport" que va fer servir Granados feia referència al posicionament polític continuat d’ERC en relació amb l’estat d’alarma i que Granados no va dir "cap suport" perquè no seria exacte. Com que la declaració en el moment en què va ser pronunciada prestava confusió, hem revisat l'hemeroteca.

Des del mes de març, hi ha hagut set votacions al Congrés per prorrogar l’estat d’alarma; sis a la primavera durant el confinament domiciliari i la desescalada i un a l’octubre. Esquerra va donar el seu suport només en la darrera votació, referent al segon estat d’alarma que s’allargarà, en principi, fins al 9 de maig.

Aquesta última pròrroga va tenir llum verda del ple del Congrés el 29 d’octubre, després que el govern espanyol hagués aprovat l’estat d’alarma dies abans per "donar plena empara constitucional a les mesures contra la pandèmia necessàries a les comunitats autònomes". La votació va tirar endavant per 193 vots a favor, 53 en contra i 99 abstencions. Entre els vots a favor, els d’Esquerra, el PDeCAT (a diferència de JxCAT, que es va abstenir), el PNB i Ciutadans.

Durant la seva intervenció, el portaveu d’Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, va justificar el del seu partit (al minut 1:41:28): "ERC torna a posar la seva força parlamentària [...] per canviar algunes de les enormes carències democràtiques d’aquest estat d’alarma". I va argumentar (al minut 1:42:14) que, gràcies a la negociació amb ERC, Pedro Sánchez hauria de comparèixer mensualment en seu parlamentària i que la conferència de presidents autonòmics podria formular una proposta d’aixecament de l’estat d’alarma al cap de quatre mesos. També ho recollia la notícia que va publicar el partit al seu web.

Les sis pròrrogues de la primavera

Durant la primera onada de la pandèmia, el Congrés va aprovar sis pròrrogues de l’estat d’alarma decretat el 14 de març pel govern espanyol (amb votacions cada quinze dies). De les sis vegades, Esquerra va abstenir-se en quatre i va votar en contra en dues.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]