La vacuna ajuda a reduir l’aparició de noves variants víriques?

L’evidència apunta que la vacuna no afavoreix l’aparició de variants, però tampoc hi ha prou informació per negar-ho


Què s’ha dit?

La vacuna pot facilitar l’aparició de noves variants víriques.

Què en sabem?

No hi ha proves que cap vacuna provoqui l’aparició de noves variants víriques. A més, la vacunació redueix la transmissió del virus, cosa que redueix la seva replicació i les probabilitats de que muti.

Ens heu fet arribar una consulta per Whatsapp demanant si el fet de vacunar la població podria influir o no en l’aparició de noves variants. Actualment, no hi ha proves que ho demostrin i, tot i que l’evidència científica apunta a que la vacuna no afavoreix l’aparició de variants, tampoc hi ha prou informació per negar-ho. Les variants apareixen de manera natural quan els virus es reprodueixen, i reduir la transmissió disminueix la seva capacitat de replicar-se. No obstant això, la vacunació no sempre evita els contagis i no hi ha cap informació que permeti afirmar o desmentir que l’aparició de noves variants com ómicron estigui provocada per la campanya massiva d’immunització.

La idea que la vacunació massiva pot provocar l’aparició de mutacions s’ha utilitzat des de l’inici de la campanya global d’immunització i ha estat impulsada per personalitats com el Nobel de Medicina de 2008, Luc Montagnier, que hem desmentit en repetides ocasions, per afirmar que les vacunes són perjudicials per a la població. Verificat ja va explicar el juny i el maig que una major vacunació no provocaria necessàriament l’aparició de variants més virulentes del SARS-CoV-2. 

Un comentari de Science explica que “no hem vist variants més perilloses des que la vacunació es va fer més comuna”. Dit d’una altra manera, “no hi ha proves de cap vacuna coneguda que provoqui variants noves o més perilloses de covid-19”, com indica el web de Health Desk, una plataforma de verificació científica sobre la pandèmia que treballa, entre d’altres experts, amb l’Escola de Salut Pública de Harvard T.H. Chan o la Iniciativa de comunicacions de salut de Stanford.

Christian Lindmeier, portaveu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha explicat per correu electrònic a Verificat que una cobertura de vacunació global del 70% permetria reduir la transmissió de la covid-19, millorar la immunitat global i “reduir la probabilitat que apareguin noves variants”. Lindmeier explica que alguns científics apunten que Òmicron serà l’última variant preocupant del SARS-CoV-2, tot i que “no hi ha manera de saber-ho”. D’altres experts preveuen que pot, de fet, “emergir una variant més transmissible o severa”, apunta. De fet, el grup de l'OMS que monitoritza l'impacte de les noves variants en la campanya de vacunació va demanar accelerar la immunització de la població després de l'aparició d'òmicron i no al contrari.

Què és una variant

Les variants dels virus apareixen de manera natural quan aquests es reprodueixen, com ja vam explicar a Verificat, però no totes tenen la mateixa importància. “La majoria dels canvis tenen poc o cap impacte en les propietats del virus”, com indica l’OMS

El Ministeri de Sanitat espanyol explica que “des del punt de vista de la vigilància es consideren variants de preocupació per a la salut pública (VOC, per les sigles en anglès, Variant of Concern) aquelles que poden tenir un impacte significatiu en la situació epidemiològica del nostre país i per a les quals hi ha evidències d'un possible increment en la transmissibilitat, la gravetat de la malaltia i/o la fuita a la resposta immune”. 

Un virus no es pot replicar sol. Els virus han d'infectar les cèl·lules i utilitzar components de la cèl·lula hoste per fer-ne còpies. Sovint, maten la cèl·lula hoste en el procés i causen danys a l'organisme hoste”, explica l’Institut Nacional d'Investigació del Genoma Humà (NIH, per les seves sigles en anglès). En aquest sentit, “com més li donem l'oportunitat [al virus] de propagar-se i de multiplicar-se dins dels humans, més possibilitats tindrà de seguir canviant, aquesta és la seva propietat natural”, segons explicava la científica principal de l’OMS, Soumya Swaminathan el gener de 2021.

Les vacunes són, a priori, la peça clau per protegir-nos. Segons els CDC, “vacunar-se contra la covid-19 pot reduir el risc de contraure i propagar el virus”. Quan ens vacunem, doncs, la cosa canvia, ja que tenim “menys probabilitats de contraure i transmetre el virus i, per tant, de contraure i transmetre variants virals de la covid-19. Com més persones no estiguin vacunades, per tant, més probabilitats hi ha que surtin més variants perquè hi ha més persones que es poden infectar”, expliquen experts a Health Desk.

Les vacunes no sempre eviten el contagi

Des de la seva aprovació, les vacunes han demostrat una elevada eficàcia per prevenir els quadres greus de covid-19. Tot i que també han contribuït a reduir la transmissibilitat del virus, ho fan en menor mesura, puntualitza el portaveu de l’OMS per correu. Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, cita un pre-print que apunta al fet que “fins i tot amb òmicron, que escapa parcialment als anticossos neutralitzants, una persona vacunada i amb reforç té la meitat de probabilitats d'infectar-se que una persona no vacunada”. 

“Diversos estudis han demostrat que les vacunes són efectives per prevenir la infecció", apunta l’informe del 6 de gener del 2022 de l'Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA), quan òmicron ja era la variant predominant tant al Regne Unit com a d’altres països com Espanya. “Per tant, entendre l'eficàcia de les vacunes per prevenir la infecció és important per predir l'impacte probable del programa de vacunació en la població en general”, afegeix la UKHSA

A més immunitat, més pressió sobre el virus

“La pressió selectiva es defineix com el grau en què els organismes són afavorits o desafavorits per les mutacions genètiques”, explica la revista Memòries de l'Institut d'Investigacions en Ciències de la Salut (en línia). Com ja hem explicat, la resistència viral té lloc quan augmenta la immunitat de la població, ja sigui a través de la infecció natural o a través de la vacunació. “Com més immunitat hi hagi a la població, més pressió selectiva hi haurà sobre el virus, i més probabilitat que aquells virus amb mutacions que evadeixen aquesta immunitat siguin els que es puguin replicar i transmetre”, va explicar Sarukhan.

La immunitat és una força de pressió selectiva que obliga el virus a evolucionar i a canviar, això forma part de l'evolució de qualsevol virus. No és que la vacuna en sigui culpable […] una de les forces dominants per a que el virus canviï és que trobi immunitat a l'hoste, perquè en aquest cas l'haurà d'evadir d'alguna manera”, indica a Verificat Isabel Sola, investigadora del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i codirectora del grup de coronavirus en aquesta institució.

Jose Antonio Navarro Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació Covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), explica a Verificat que l’evolució antigènica -les modificacions del virus segons les pressions que rep de l’hoste- és un element central del SARS-CoV-2: “les altes taxes d'evolució antigènica podrien acabar en una evasió immunitària a les vacunes, tal com ha passat amb la variant òmicron. Aquesta evolució antigènica podria veure's accelerada pels nivells creixents d'immunitat adquirida pel patiment [de la malaltia] o per la vacunació”.

Luc Montagnier: de Premi Nobel a desinformador

Luc Montagnier va ser un viròleg francès que va obtenir el premi Nobel de Medicina per haver aconseguit aïllar per primera vegada el Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) i que va morir el febrer del 2022. Com explica la revista Nature, “després del descobriment del VIH, el treball de Montagnier va agafar un gir desconcertant. Durant l’última temporada de la seva vida, que va coincidir amb la pandèmia del SARS-CoV-2, Montagnier va fer diverses declaracions relacionades sense base científica relacionades amb la covid-19 i la vacuna. A més a més, Montagnier havia parlat de teletransportar molècules d'ADN, defensava l'homeopatia i deia que podia curar nens autistes amb antibiòtics, segons aquest comentari de Science. Les seves declaracions han estat verificades per fact-checkers de diversos països (aquí, aquí i aquí).