Soroll, Salut, Covid-19, Vacunes

Les vacunes contra la covid-19 estimulen la immunitat cel·lular, a diferència d’allò que diu Teresa Forcades

Les vacunes contra la covid-19 estimulen la immunitat cel·lular, a diferència d'allò que diu Teresa Forcades

Cooperativa Integral Catalana

En una entrevista publicada a Vilaweb, un portal de notícies català, la monja Teresa Forcades afirma, entre una dotzena d'asseveracions verificables, que les vacunes contra la COVID-19 no produeixen immunitat cel·lular i, per tant, són menys efectives "contra totes les soques de virus, l'original i les variants", cosa que sí que passaria, diu, amb vacunes que generen una immunitat innata. És fals: les vacunes de la covid-19 si generen immunitat cel·lular i, de moment, són resistents a la majoria de les noves variants detectades. També estimulen la immunitat innata. Expliquem què és cada cosa.

"La FDA no va donar suport a l'estudi de la vacuna proposada per la companyia anglesa Immodulon Pharmaceuticals, que actua sobre la immunitat cel·lular. Aquesta immunitat és [...] innata, i el més important és que no és específica [...] el que vol dir que és efectiva contra totes les soques de virus: la soca original i les variants. Les vacunes que tenim són específiques".

En primer lloc, Forcades afirma que l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) suposadament no va permetre el desenvolupament d'una vacuna, segons ella produïda per una empresa coneguda com a Immodulon Pharmaceuticals -en realitat, és Immodulon Therapeutics-. Al web de rastreig de vacunes de la Universitat McGill, en la qual es presenten tant les vacunes encara en desenvolupament com aquelles que han paralitzat els seus estudis, no apareix la que Forcades esmenta. El que sí que ha impulsat aquest laboratori és un immunomodulador, l'IMM-101, que suposadament protegiria malalts de càncer de desenvolupar la covid-19 severa, però encara està sent provat en assaigs clínics. L'esmentada empresa ha respost en un correu automàtic a Verificat que tots els seus assajos clínics apareixen al web del govern nord-americà Clinicaltrials.gov. Una cerca pel nom de l'empresa en aquesta web llança tres resultats, tots ells relacionats amb l'IMM-101.

Immunitat innata i adaptativa

En segon lloc, Forcades confon immunitat innata i immunitat cel·lular: no és el mateix. La immunitat innata és la primera línia de defensa del nostre sistema immunitari: la tos, els enzims en les llàgrimes, el moc, la pell i l'àcid gàstric. És una part del sistema immune comuna a tots els éssers humans; el starter pack amb el qual fem front a les infeccions. En el cas de les vacunes, es pot detectar en "la febre o al malestar general" després de la inoculació, assenyala a Verificat Gemma Moncunill, doctora en Immunologia i Assistant Research Professor de l'Institut de Salut Global (ISGlobal).

Per la seva banda, la immunitat cel·lular forma part d'allò que es coneix com a immunitat adaptativa: un cop s'ha activat la immunitat innata, es crea un avís perquè la immunitat específica ataqui a un agent infecciós en concret. Dins d'aquest tipus d'immunitat es troba la generació dels limfòcits B (immunitat humoral) i els T (immunitat cel·lular), el paper dels quals és diferent: mentre que l'activació dels limfòcits B dona lloc a la producció d'anticossos (proteïnes que eviten que les cèl·lules entrin en el cos), la generació de limfòcits T ataquen les cèl·lules ja infectades, segons explica l'Associació Espanyola de Vacunologia.

Un altre paper que compleix la resposta immunitària específica és la de generar memòria immunològica, és a dir, que el cos aprengui a reconèixer l'antigen en el futur i sigui capaç de destruir-automàticament, segons el Departament de Salut dels Estats Units.

L'activació de les defenses innates, culpable dels efectes secundaris

Forcades assegura que la suposada vacuna que no s'està desenvolupant generaria una immunitat innata, però com hem explicat, aquest tipus de protecció ja existeix en el cos. Les vacunes, en inocular una substància estranya al cos, activen les defenses innates, aquests són els efectes secundaris com la febre o el malestar general, però el seu objectiu és generar immunitat específica contra una malaltia concreta.

"Totes les vacunes van dirigides a antígens, a proteïnes del virus", indica a Verificat Moncunill. "Estan dissenyades perquè generin una resposta específica contra ell. El que passa és que qualsevol vacuna genera sempre inicialment una resposta innata (febre, malestar general, dolor muscular...), de fet, aquesta és necessària per poder generar la resposta adquirida, o específica, contra el patogen", conclou. O sigui, que per molt que una vacuna estimuli una resposta immunitària innata, no vol dir que hagi estat dissenyada per a tal fi. En el cas de les vacunes contra la covid-19, la idea és que es produeixi una resposta immunitària específica contra la proteïna S o Spike.

Les vacunes de la covid-19 generen una immunitat cel·lular específica, en aquest cas davant de l'espícula del SARS-CoV-2, però els adjuvants que porta en la seva composició (o el mateix ARNm en el cas de les vacunes de Pfizer i Moderna) estimulen també la immunitat innata, que és important tant per combatre la infecció des del principi activant el sistema immune el més ràpid possible, com per processar i presentar els antígens a les cèl·lules B i T, i que aquestes aprenguin a detectar-los com més aviat millor.

Efectivitat front les variants

Finalment, Forcades insisteix que, en ser vacunes "específiques", no són igual d'eficaces contra les variants. Aquesta informació encara s'està estudiant: "Sí que s'ha vist que hi ha menys reconeixement d'anticossos en la variant identificada a Sud-àfrica, però així i tot, els anticossos la reconeixen. Podria ser que l'eficàcia fos menor, i així ho indica algun assaig clínic, però així i tot són eficaços, encara protegeixen", conclou Moncunill.

En una altra part de l'entrevista, Forcades adverteix que en augmentar l'espai entre les dosis o només administrar-ne una, "augmenta la possibilitat de seleccionar variants més agressives". No existeixen estudis que afirmin o desmenteixin que inocular una dosi en comptes de dues, o espaiar el temps entre dosis, permeti el desenvolupament de variants més agressives, segons ha explicat a Verificat José Antonio Navarro-Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV).

Espai entre dosis

"Estic preocupada pel fet que vulguin augmentar l'espai entre les dosis, o només fer la primera. El veig com qui fa el tractament de l'antibiòtic a mitges: augmenta la possibilitat de seleccionar variants més agressives".

És fals que retardar la segona dosi de la vacuna provoqui en el cos una reacció similar que interrompre la pauta completa d'un antibiòtic. Les vacunes fins ara aprovades contra la covid-19 generen immunitat des de la primera dosi i la segona serveix com a recordatori. Els antibiòtics, en canvi, són tractaments contra els bacteris i interrompre la pauta massa aviat pot provocar que alguns bacteris sobrevisquin i tornin a infectar, segons la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units.

Alguns països han adoptat el model d'injectar només una dosi i allargar més del que recomanen els fabricants la cita per la segona dosi. Un dels primers va ser el Regne Unit, una decisió que va ser polèmica i discutida per la comunitat científica, com explica la revista Nature. Un dels arguments en contra va ser, precisament, que es corria el risc que aquest allargament pogués donar lloc a l'aparició de noves variants. Fins i tot el British Medical Journal es va fer ressò d'aquestes preocupacions, citant Paul Bieniasz, viròleg de la Universitat Rockefeller (EUA), que advertia que "si volgués fer una soca resistent a les vacunes, el que faria seria crear una cohort d'individus parcialment immunitzats".

No obstant això, l'assumpte té més controvèrsia del que sembla: "Es tracta d'una consideració exclusivament teòrica, no confirmada a la vida real", apunta a Verificat Navarro-Alonso. "En aquells països amb amplis intervals, com el Canadà, Irlanda, Regne Unit, o països escandinaus, no hi ha un augment de circulació de variants respecte a aquells amb intervals curts", conclou.

El clorit de sodi és nociu per la salut

"Parlo de clorit de sodi o de diòxid de clor, i no dic que ho curi tot. Només dic que sembla ser molt bo per als processos inflamatoris i com antivíric [...]. On sí que ho han utilitzat és a Bolívia, jo tinc contactes amb metges d'allà que diuen que hi ha molta millora".

No és la primera vegada que es parla de les suposades bondats del diòxid de clor, però com ja han explicat Newtral i Verificat en diverses ocasions, el diòxid de clor no cura el coronavirus; a contrari, és perillós per a la salut.

El setembre de 2020, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va emetre un avís en què advertia que "el diòxid de clor és un oxidant fort i el seu consum suposa un risc per a la salut i que pot ser greu en alguns pacients i requerir hospitalització".

"El seu consum directe pot produir dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrea, que poden portar a deshidratació, fallada renal, anúria, anèmia hemolítica i metahemoglobinèmia. Els seus vapors poden causar irritació ocular o respiratòria, broncoespasme o fins i tot edema pulmonar", alerta l'AEMPS. També l'Institut Nacional de Toxicologia va advertir que es tracta d'un compost nociu per a la salut.

Així mateix, l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) va remarcar el 2019 que ingerir aquesta substància és com "beure lleixiu".

Aquesta verificació es fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Llegeix la versió en castellà aquí.


Aquest article és part del projecte "Les Mentides Amenacen la Salut", el primer portal de fact-checking de rumors sobre la covid-19 de Catalunya.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]