Canviar-se el color dels ulls amb finalitat estètica no és segur

La intervenció està desaconsellada per la manca d’estudis i els efectes secundaris observats en alguns pacients


Què s’ha dit?

Que la queratopigmentació és una pràctica segura que no presenta efectes perjudicials per a la visió.

Què en sabem?

Aquesta intervenció està desaconsellada tant pels professionals com per la Societat Espanyola d’Oftalmologia (SEO) pels perills que podria comportar i per la manca d’estudis que demostrin que sigui una pràctica segura.

Fa dues setmanes es va fer viral un vídeo d’una influencer amb més de 817.000 seguidors a TikTok on mostra el resultat de la intervenció més recent que s’ha realitzat: canviar-se el color dels ulls. Des de l’aparició del vídeo, les cerques a Google sobre “canvi de color dels ulls” han augmentat de forma significativa a Espanya, i diversos mitjans de comunicació, tant en format escrit com audiovisual, han publicat notícies advertint dels possibles perills d’aquesta operació estètica.

Al tiktok viral, la influencer no només relata la seva experiència, sinó que també afirma que “aquesta pràctica, anomenada queratopigmentació, és una intervenció segura sense efectes secundaris sobre la visió”. Això és FALS. Aquesta intervenció està desaconsellada tant pels professionals com per la Societat Espanyola d’Oftalmologia (SEO) pels perills que podria comportar i per la manca d’estudis que demostrin que sigui una pràctica segura.

La queratopigmentació és una pràctica segura que no presenta efectes perjudicials per a la visió

La queratopigmentació o tatuatge ocular és una intervenció estètica que permet canviar el color dels ulls. Segons la Societat Espanyola d’Oftalmologia (SEO) i la clínica on la influencer assegura que es va realitzar aquest procediment, “la queratopigmentació és un mètode quirúrgic que consisteix a realitzar un microtúnel a la còrnia mitjançant un làser de femtosegon —un làser freqüentment utilitzat a les cirurgies de cataractes o trasplantaments de còrnia— i, a continuació, aplicar un pigment per a cobrir el color natural dels ulls”. Tal com relata la influencer, el procediment dura menys d’una hora, és indolor i es pot dur a terme únicament amb anestèsia local.

Tot i ser una pràctica duta a terme a Espanya avui en dia, “no hi ha evidència clara de les complicacions que pot arribar a causar aquest procediment”, assenyala a Verificat Jose Lamarca, subdirector mèdic i coordinador de l'àrea de Segment Anterior i Cirurgia Refractiva del Centre d'Oftalmologia Barraquer (Barcelona). A més, “aquesta intervenció dificulta el diagnòstic de qualsevol afecció ocular, ja que la còrnia deixa de ser transparent per culpa del pigment, cosa que impedeix als professionals visualitzar qualsevol pertorbació” afegeix Lamarca.

Una cerca a Pubmed del terme “queratopigmentació”, un repositori d’articles científics en el camp de la medicina, no retorna cap revisió sistemàtica ni metaanàlisi dutes a terme al respecte. Dues revisions de la literatura, una del 2020 i una altra del 2022 mostren que els estudis en el camp són limitats i realitzats en un grup reduït de voluntaris, però hi identifiquen diversos riscos i complicacions. Els resultats de la primera conclouen que aquesta intervenció pot causar complicacions intraoperatòries com perforacions, fosa de la còrnia o erosions, i postoperatòries com sensibilitat a la llum, edema, conjuntivitis, decoloració o defectes epitelials. D’altra banda, el segon estudi remarca que la manca d’estudis al respecte és una limitació. Així doncs, realitzar-se aquesta intervenció amb una finalitat purament estètica, podria comportar riscos per a la salut, la majoria no estudiats avui dia.

Tot i no haver-hi suficients estudis, un comunicat oficial de la SEO alerta dels perills d’aquesta intervenció i diu que “ja s’han vist pacients sotmesos a aquesta intervenció amb descompensacions corneals que han portat a la pèrdua de la seva transparència, cosa que ha abocat als pacients a un trasplantament de còrnia, cosa que demostra que no és una pràctica segura”.

Estètica i salut

El cert és que la queratopigmentació fa dècades que s’aplica en pacients amb atròfia ocular, ceguera o altres defectes de la visió amb finalitats tant estètiques com terapèutiques. Aquesta pràctica permet als pacients amb opacitat a la còrnia, entre altres problemes oculars, donar coloració a l’ull quan aquest presenta una tonalitat blanquinosa a conseqüència de teixit cicatricial o a causa d’altres defectes de la visió. “Aquesta tècnica es fa servir únicament en ulls funcionalment inviables per a millorar l’autoestima dels pacients” o bé en alguns casos de fotofobia —intolerància o molèstia que senten algunes persones a la lluminositat— per a enfosquir l’àrea de la còrnia, assenyala a Verificat Antonio Manuel Garrido, oftalmòleg de l’Hospital Universitari Virgen Macarena a Sevilla i vocal de comunicació de la Societat Andalusa d’Oftalmologia.

Segons alguns estudis, en aquests casos concrets la pràctica pot presentar diversos beneficis, com recuperar el color de l’ull original o reduir la fotosensibilitat. Tot i això, fins i tot en aquests pacients, aquest procediment “només està justificat en persones amb defectes a la visió que no toleren les lents de contacte cosmètiques o intraoculars i en les quals el trasplantament de còrnia està contraindicat afegeix Garrido.

Endemés de la queratopigmentació, també existeix la possibilitat de canviar-se el color dels ulls mitjançant làser. Aquesta operació estètica pot comportar múltiples complicacions severes, entre elles el glaucoma, a conseqüència d’una elevació de la pressió intraocular secundària a l’alliberació del pigment propi de l’iris produïda pel làser. “És una operació molt perillosa, hem arribat a veure pacients que desenvolupen ceguera” apunta Lamarca. 

Risc de descompensació corneal

A diferència de la tècnica amb làser i altres tècniques emprades per canviar el color dels ulls, la queratopigmentació no produeix alliberació del propi pigment, sinó que aplica un pigment per cobrir el color natural dels ulls, i és per això que no comporta els mateixos riscos. No obstant, això no vol dir que la queratopigmentació sigui una pràctica segura, ja que, com remarca Lamarca, “aquesta intervenció no és gens recomanable, no s’han dut a terme assajos clínics que aportin la suficient evidència científica que aquesta pràctica sigui segura a llarg termini”. 

Segons el comunicat de la SEO, “la intervenció per canviar el color dels ulls mitjançant la introducció de pigment a la còrnea podria resultar perillosa i tenir conseqüències irreversibles per a la visió, pel que no es recomana el seu ús”. A més, “els motius purament estètics en ulls sans no tenen cabuda davant de l’elevat risc existent de descompensació corneal i necessitat posterior de trasplantament” afegeix Garrido. 

Per tant, la realitat és que, tot i haver-se aplicat en persones amb problemes de visió, gairebé no existeix recerca sobre els riscos que aquesta tècnica podria comportar en persones sanes. “Cal més recerca sobre aquesta tècnica i tard o d’hora s’acabarà regulant a Espanya” afirma Lamarca.

european media and information fund