Diversos portals web i mitjans de comunicació internacionals han publicat textos en què asseguren que la revista The Lancet ha publicat “un estudi” vinculant els casos d’hepatitis aguda greu en menors amb infecció per la covid-19. Són articles ENGANYOSOS. La publicació no és en cap cas un estudi, sinó un article de correspondència, és a dir, l’opinió d’un lector de la revista o expert que no ha passat cap revisió per parells. En el text, els científics no aporten evidència nova, sinó que en base a l’existent suggereixen una hipòtesi en què les hepatitis serien una conseqüència de la infecció per un adenovirus en infants que s’havien contagiat prèviament amb el SARS-CoV-2, el virus que provoca la covid-19.

The Lancet ha publicat un estudi que vincula l’hepatitis aguda greu en nens amb el coronavirus

En les darreres setmanes, autoritats sanitàries de diversos països han alertat d’un brot d’hepatitis aguda en menors d’origen desconegut. El Ministeri de Sanitat britànic va informar el 5 d’abril d’aquest fenomen, que afecta especialment infants d’entre 1 i 4 anys. Les hipòtesis més recents apunten a què l’origen d’aquestes hepatitis és un adenovirus, que pot estar actuant sol, o conjuntament amb un altre patogen, o bé després d’una infecció per una altra malaltia (com la covid-19). Tot i que encara no es coneix quina és la causa, la possibilitat que estiguin causades per la vacuna s’ha descartat, com ja vam explicar.

En el cas que ens ocupa, la hipòtesi que aquests casos poden estar vinculats amb una infecció prèvia del SARS-CoV-2 la van publicar els científics Petter Brodin i Moshe Arditi en una carta compartida a The Lancet Gastroenterology and Hepatology, una revista publicada pel grup The Lancet. El text no fa públics els resultats d’un estudi, tal com asseguren diversos portals web, sinó que és una carta de dos experts en el camp que comparteixen una hipòtesi en base a l’evidència actual. Les revistes científiques publiquen diversos tipus de contingut, més enllà dels papers, els articles on es comparteixen els resultats dels estudis científics duts a terme per un grup d’investigadors. 

Tal com explica el propi grup en la seva pàgina web, les cartes o articles de correspondència són “les reflexions dels nostres lectors sobre contingut publicat a les revistes de The Lancet o sobre altres temes d’interès general per als nostres lectors”. És a dir que no són estudis, sinó idees compartides per la comunitat científica que, a més, no solen estar revisades per parells per persones externes al grup. 

Hipòtesi sense proves

Els autors de l’escrit no aporten evidència científica nova sobre els casos d’hepatitis aguda en nens, una inflamació del fetge de causa desconeguda que va reportar per primer cop el Regne Unit el 5 d’abril. El text publicat pel grup The Lancet planteja la hipòtesi que, en base a la informació coneguda fins al moment, “els casos reportats [...] poden ser una conseqüència d’una infecció d’adenovirus amb trofisme intestinal [influència sobre la nutrició del teixit intestinal] en nens prèviament infectats pel SARS-CoV-2”. És a dir, que els autors proposen que la combinació entre la covid-19 i una infecció posterior d’un adenovirus podria donar lloc als casos d’hepatitis.

No obstant això, per ara es tracta d’una hipòtesi que necessita d’evidència científica per ser avalada. Els autors “creen una hipòtesi de treball i plantegen que caldria estudiar-la, però és que és [una] entre moltes altres”, explica a Verificat Marina Berenguer, catedràtica de la Universitat de València, responsable del grup d’Hepatologia i Transplantament Hepàtic de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, coordinadora del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) i expresidenta de la Societat Internacional de Transplantament Hepàtic (ILTS). “No es pot dir que això sigui el que està passant”, sentencia. 

Un panorama de poca evidència

En la seva actualització de l’11 de maig, els Centres Europeus per al Control i Prevenció de Malalties recollien entre 102 i 106 casos d’hepatitis en menors en països europeus (22 a Espanya), el Regne Unit en sumava 163, i la resta del món, 181. Com ja vam explicar en aquest article, però, encara no s’ha detectat quina és la causa dels casos d’hepatitis aguda detectada en nens. 

L’Agència de Seguretat en la Salut del Regne Unit (UKHSA), que va donar l’alarma en enregistrar “un augment inesperat i significatiu dels casos”, tal com ho defineix la OMS, recollia en la seva actualització del 6 de maig les principals hipòtesis en les quals estan treballant els especialistes d’arreu del món. La institució incloïa la possibilitat que plantegen els autors del text publicat a The Lancet: que una infecció normal d’adenovirus, unida a una infecció prèvia (per SARS-CoV-2 o un altre virus), fos la causa dels casos d’hepatitis. Aquesta era, però, una entre les 10 possibles hipòtesis que tenen en compte, que inclouen, per exemple, una nova variant d’adenovirus o de SARS-CoV-2, un nou patogen o una exposició ambiental com a causants.

De fet, a hores d’ara, el desconeixement s’estén, fins i tot, al fet que l’episodi sigui res fora del comú: l’actualització del 13 de maig de l’emergència sanitària publicada pel Ministeri espanyol de Sanitat, afirma que el total de “casos observats [dins l’estat] estaria dins dels esperables, excepte en el grup d’1 a 4 anys, en els quals s’observa un possible excés per sobre del límit superior”. Tot i així, el Ministeri aboga per “mantenir la intensitat de la vigilància” que s’està duent a terme. “Tota la història hem tingut hepatitis agudes en nens greus sense cap causa etiquetable”, conclou Marina Berenguer.

Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.