Què sabem de l’estudi que assenyala que la contaminació dels pobles pot ser pitjor que a les ciutats

Un estudi liderat per científics del CSIC analitza la qualitat de l’aire a zones rurals i urbanes per comparar el nivell de toxicitat de l’aire


Pixabay

Què s’ha dit?

Que a l’hivern la toxicitat de l’aire és més gran als pobles que a les ciutats.

Què en sabem?

L’estudi ha determinat, a través d’una anàlisi a tres punts de Catalunya, que, efectivament, en un poble la toxicitat de l’aire era més gran durant uns dies concrets. Aquest estudi es va realitzar durant els mesos de novembre i desembre, mesos en què al poble analitzat empren sovint la crema de biomassa per escalfar les llars, que és altament tòxica quan es queda estancada a l’atmosfera en dies d’estabilitat meteorològica.

Ens heu preguntat a través del nostre servei de WhatsApp sobre una notícia publicada a TV3 que afirmava que “a l'hivern, la contaminació als pobles és pitjor que a les ciutats”, segons un estudi dut a terme a Catalunya. És cert que una investigació de científics del CSIC publicada recentment conclou que en dies puntuals i en condicions atmosfèriques tranquil·les, l'aire en un poble del Pirineu de 2.000 habitants pot arribar a ser més nociu que al mig de l'Eixample de Barcelona per l'ús de la biomassa com a sistema de calefacció en aquests entorns.

Tot i que l'exposició constant a la contaminació urbana és a la llarga molt més perjudicial per a la salut, la crema de llenya i pèl·lets és més tòxica del que es creu popularment: “Semblarà contraintuïtiu, perquè allò d'agafar una fusta i cremar-la sembla molt natural. Serà tan natural com es vulgui, però contamina un munt", indica a Verificat Joan Grimalt, investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, i autor principal de l'estudi, publicat a la revista Atmosphere i a la Revista de la Societat Catalana de Química.

Les seves conclusions no són una novetat per als experts que estudien la qualitat de l'aire, tal com assenyala a Verificat Pau Rubio, coordinador de comunicació de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, que insisteix que “es tendeix a creure que, pel fet de ser un producte d'origen natural, el biocombustible és innocu per a la salut quan, com veiem en aquest estudi i en d'altres, no hi ha res més lluny de la realitat”.

Rubio recorda que encara que la toxicitat de l'aire en alguns moments puntuals de l'any sigui més gran als pobles, “l'impacte que té la contaminació urbana sobre la salut de les persones que viuen en països desenvolupats és molt més gran a les ciutats, pel simple fet que és allà on es concentra la major part de la població”.

Resultats de la qualitat de l'aire només durant l'hivern

Els investigadors de l'IDAEA posen de manifest que, als pobles, durant certs períodes d'estancament atmosfèric, fer servir llenya i rostolls per escalfar les llars pot fer que l'aire arribi a ser fins i tot més tòxic per a la salut humana que en entorns urbans amb una densitat poblacional més gran com Barcelona en la mateixa situació d'estabilitat atmosfèrica.

Per dur a terme la seva anàlisi, els científics van comparar el tipus i la quantitat de partícules presents cada dia a l'aire en tres entorns diferents de Catalunya: Barcelona (districte de l'Eixample) com a nucli urbà (1,6 milions d'habitants), Manlleu com zona suburbana (20.000 habitants) i Bellver de Cerdanya (Lleida, 2.176 habitants) com a àrea rural. La recollida de mostres es va realitzar de manera simultània en cinc dies diferents entre l'agost i el desembre del 2019 (quatre dels quals, al novembre i desembre).

En els dies d'estancament de l'aire, és a dir, estabilitat atmosfèrica i temps anticiclònic (20 de novembre i 18 de desembre), la presència de material particulat (PM10, partícules disperses per l'atmosfera amb un diàmetre de 10 micròmetres) i diòxid de nitrogen (NO2) era elevada a totes les estacions analitzades, mentre que durant dies d'inestabilitat, la qualitat de l'aire era o bona o contenia quantitats elevades d'ozó.

La composició de les PM10 varia depenent d'on es produeixi la presa de mostra i la toxicitat rau en els compostos cancerígens pot contenir. En entorns rurals i semiurbans, aquestes estaven compostes per productes de la crema de biomassa, entre d'altres, mentre que en contextos urbans, estaven compostes de substàncies procedents, majoritàriament, de productes derivats de la combustió del trànsit urbà.

Per analitzar la toxicitat de l'aire de cada regió, Grimalt i el seu equip van exposar cèl·lules pulmonars a nivells reals d'aquests aerosols al laboratori, cosa que no havien fet en treballs anteriors.

Van observar in vitro —en un ambient controlat fora d'un organisme viu— que les cèl·lules morien en major quantitat quan eren exposades als aerosols procedents de les zones rurals i suburbanes, que a les de Barcelona: “En tots dos casos, aquests assajos posen de manifest que la inhalació d'aquests aerosols perjudica el teixit pulmonar de les persones”, explica Grimalt en una nota de premsa del CSIC.

Les conclusions no són extrapolables a tots els dies de l'any, ni a tots els pobles ni ciutats del món, és a dir, que aquests resultats poden variar en dies de vent o d'inestabilitat meteorològica, així com en funció de si els pobles tenen més o menys xemeneies en marxa o de la contaminació ambiental de la ciutat que es prengui de referència.

La llenya no és innòcua per ser natural

Però com és possible que, encara que sigui puntualment, l'aire dels pobles a la tardor, envoltats de natura i allunyats del trànsit urbà, sigui més nociu per a la salut que el de les ciutats? La resposta està en la fusta, els rostolls i altres combustibles usats per escalfar els espais, indica l'investigador de l'IDAEA, ja que contenen unes partícules anomenades benzoapirè (BaP), que són cancerígenes, i les principals fonts de les quals a Europa són la calefacció domèstica —en particular la crema de fusta i carbó— i la crema de residus.

L'investigador fa èmfasi que aquest problema de toxicitat ambiental a zones rurals es dona principalment a l'hivern i èpoques de fred, quan es fa servir fusta per escalfar les llars. A més, en aquesta època de l'any solen donar-se unes condicions atmosfèriques més estables a causa dels anticiclons i la inversió tèrmica, que augmenta entre 2 i 10 cops la concentració d'aquestes partícules en comparació amb altres estacions.

Partícules cancerígenes presents al camp

La troballa dels científics catalans és consistent amb els resultats obtinguts en altres investigacions dutes a terme a països com el Regne Unit, on les dades apunten que la crema de biocombustible emet més partícules tòxiques que el trànsit.

“En països i àrees de baixos recursos, la principal font de contaminació atmosfèrica és la crema de biomassa, sobretot a causa del seu ús per cuinar. I passa el mateix, a causa del seu ús en xemeneies i estufes, en zones rurals com les que descriu l'estudi” insisteix Rubio, d'ISGlobal.

En qualsevol cas, l'estudi no suggereix que la contaminació dels pobles és pitjor que a les ciutats, sinó que la crema de biomassa té implicacions en la salut de les persones que s'han de tenir en compte.

"El fet que la contaminació en l'àmbit rural sigui un problema greu no significa que deixi de ser-ho a l'àmbit urbà", indica Rubio, que recorda que "la mala qualitat de l'aire és un dels principals riscos ambientals per a la nostra salut, ja visquem al camp o a la ciutat”.

european media and information fund