Que els registres de precipitació a Espanya s’hagin mantingut durant 40 anys no vol dir que no existeixi el canvi climàtic
Durant l’emissió del programa Horizonte, d’Iker Jiménez, s’han abocat missatges enganyosos sobre la sequera a Espanya
Què s’ha dit?
Que segons els registres de precipitacions dels últims 42 anys, la precipitació mitjana a Espanya es manté estable i és una cosa que contradiu el que diu la teoria dominant del canvi climàtic.
Què en sabem?
Sí, els registres de precipitació a Espanya són similars als que presenta l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el volum de pluges no ha variat significativament en els darrers 42 anys, però això no nega que el canvi climàtic estigui modificant les tendències de precipitacions al món.
Estan circulant per certs pòdcasts, grups de WhatsApp i programes de televisió missatges que posen en dubte la sequera a Espanya. Un exemple va ser l'emissió del passat 27 d'abril (minut 01:29:30) d'Horizonte, d'Iker Jiménez (Cuatro), en què un col·laborador del programa va mostrar un gràfic que suggereix que la tendència de pluges dels últims 22 anys és similar a la que es va registrar entre el 1980 i el 2001 i que, per tant, la sequera no és tan excepcional com asseguren els experts.
És ENGANYÓS. Els registres de precipitació a Espanya són similars als que presenta l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el volum de pluges no ha variat significativament en els darrers 42 anys, però això no nega que el canvi climàtic estigui modificant les tendències de precipitacions al món.
La precipitació mitjana a Espanya es manté estable i és una cosa que contradiu el que diu la teoria dominant del canvi climàtic
Per donar suport a la seva declaració, la persona aporta una visualització del registre de precipitació peninsular en dos trams diferents —des del 1980 al 2001, i del 2001 al 2022—, assenyalant que, durant tot aquest temps “les mitjanes de precipitació són iguals”, cosa que, segons un dels convidats, "contradiu al que diu la teoria dominant del canvi climàtic, segons la qual aniríem a un escenari de sequera d'aridesa creixent i manca d'aigua".
Tot i que les dades són reals, aquesta anàlisi no contradiu “en absolut” les prediccions fetes pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre un augment de sequeres a certes zones de la península Ibèrica, assevera Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant (UA) i director del Laboratori de Climatologia del mateix centre. El que passa, sosté l'investigador, no és tant que plogui menys que abans, sinó que es tendeixen a registrar “sequeres més curtes en durada —1 o 2 anys, davant dels 4-5 anys de les grans sequeres del segle XIX i XX— però molt intenses, que posen en perill els sistemes de proveïment d'aigua”. L'augment de temperatures és precisament un dels intensificadors de les sequeres, ja que augmenta l'evaporació i, per tant, agreuja les condicions ambientals de sequedat i provoca deteriorament d'ecosistemes i augment d'aridesa”, conclou l'expert.
Les xifres en què es basa el col·laborador d'Horizonte per realitzar la gràfica suposadament estan tretes del registre de precipitacions de l'Aemet, encara que les dades de cada any no es troben totes al mateix document. Les precipitacions mitjanes anuals en mil·límetres des del 1980 fins al 2018 apareixen reflectides a la Nota Tècnica 32 sobre el Comportament de les precipitacions a Espanya i períodes de sequera (període 1961-2018), publicada el 2020. Els registres corresponents als anys 2019, 2020, 2021 i 2022 es poden trobar al directori dels resums climatològics de la web meteorològica.
Les mitjanes dels períodes mostrades al programa difereixen lleugerament de les xifres obtingudes per Verificat en l'anàlisi de les dades d'Aemet, encara que la tendència és similar.
Gràcies a un mapa de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) amb els valors de pluja aproximats registrats per províncies, on s'observa que les precipitacions es distribueixen de manera irregular. En qualsevol cas, que la precipitació mitjana registrada en els darrers 40 anys no hagi variat de manera destacada no vol dir que ens trobem en un “escenari enganyós” respecte a la sequera, tal com assenyala el programa.
La cautela de l'IPCC
En general, els informes de l'IPCC, o el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, són prudents a l'hora d'indicar si aquestes sequeres tenen una vinculació directa amb el canvi climàtic. Segons un informe del 2020, la freqüència i la intensitat de les sequeres ha augmentat en algunes regions (incloent-hi la Mediterrània, l'Àsia occidental, moltes parts d'Amèrica del Sud, gran part d'Àfrica i l'Àsia nord-oriental), però li donen un nivell de confiança mitjà, és a dir, que la probabilitat que hagi passat en totes aquestes regions és d'una mica més del 50%.
“La sequera és un fenomen complex”, diu un dels informes de l'IPCC sobre el tema, cosa que tots els experts consultats també insisteixen a assenyalar: el canvi climàtic no implica necessàriament en tots els casos ni a totes les regions que hi hagi menys aigua disponible, tal com indicava el col·laborador a Horizonte, sinó l'alteració dels cicles hidrològics. O sigui, no es tracta tant que deixi permanentment de ploure, sinó que ho faci d'una manera diferent de la que ho ha fet sempre a Espanya.
Per això, per a Julio Berbel, catedràtic del departament d'Economia, Sociologia i Política Agràries de la Universitat de Còrdova (UCO) i membre del comitè d'experts de la sequera de la Junta d'Andalusia, mostrar l'evidència de pluja mitjana caiguda a Espanya ”és confús”, ja que, tal com indicava anteriorment Olcina, els registres d'aigua totals varien segons la regió a observar. “En algunes zones (Xúquer, capçalera Tajo, Segura) sembla que plou menys els darrers 40 anys comparats amb els 40 anteriors, però en altres conques, com atlàntiques, andaluses o del Guadalquivir, la mitjana no canvia, encara que sí la variabilitat —una major freqüència, però sense una data ni periodicitat fixes— que es fa més gran en els darrers 40 anys”, indica l'expert.
De fet, Olcina sosté una cosa que també es comenta durant l'emissió del programa, i és que a la història climàtica d'Espanya ja “hem passat per sequeres molt més intenses que l'actual, en altres contextos climàtics no alterats per la mà de l'ésser humà”. El problema, explica Olcina, és que el canvi climàtic és un “incentivador de processos atmosfèrics: una atmosfera més càlida és una atmosfera que mou de manera més accelerada les masses d'aire i els sistemes de pressió que les acompanyen. Per això els canvis de temps són cada cop més bruscos”.
En altres paraules, el clima a Espanya “tendeix a ser més 'extremat': més càlid, amb pluges més irregulars i amb extrems atmosfèrics (DANAs, períodes secs intensos, onades de calor) més freqüents”, conclou.
Sequera hidrològica i meteorològica
Sigui com sigui, no estem davant d'un escenari “enganyós” respecte a la sequera. “Definir si estem o no en sequera es fa de manera objectiva”, explica Berbel. En el cas del Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), es fa en funció de dos indicadors, el que indica la sequera perllongada —es produeix directament per la manca de precipitacions— i l'escassetat —també coneguda com a sequera hidrològica, està relacionada amb els possibles problemes d'atenció de les demandes—.
Segons el primer indicador, que només té en compte les precipitacions, Catalunya i certes zones d'Andalusia porten almenys 6 mesos de sequera perllongada, encara que segons les dades del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que a més de les pluges monitoren les temperatures, la sequera meteorològica es porta allargant almenys 24 mesos.
La valoració d'un expert que qüestiona el consens científic
El suposat expert del programa que sosté que la suposada absència de sequera “contradiu al que diu la teoria dominant del canvi climàtic, segons la qual aniríem a un escenari de sequera d'aridesa creixent i manca d'aigua” és Javier del Valle, doctor en Geografia per la Universitat de Saragossa (Unizar), que ha publicat recentment un llibre al costat d'Alfonso Tarancón, catedràtic de Física Teòrica de la mateixa universitat, en què descriuen l'actual canvi climàtic com una “teoria” que mantenen grups que “propugnen mesures extremes”.
Tot i això, el consens científic sobre l'origen antropogènic del canvi climàtic és un debat superat des de fa anys dins de la comunitat científica, encara que se segueixi qüestionant en altres espais com el polític o el mediàtic, tant a Espanya com en altres països.
