No hi ha proves que una dona intentés cremar un home sense llar al carrer de Casp de Barcelona

Ni els Mossos, ni les autoritats municipals, ni els activistes tenen constància que una dona hagi intentat cremar una persona sense llar al carrer Casp de Barcelona, com afirma un missatge viral.


Què s’ha dit?

Un missatge viral de WhatsApp afirma que el “dissabte al matí” una dona d’uns “40-50 anys” va intentar cremar un home sense llar que dormia al “carrer Casp de Barcelona”.

Què en sabem?

No hi ha cap evidència que això hagi passat recentment ni en els darrers anys. La Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i la fundació Arrels no tenen constància ni cap notificació relacionada amb els fets descrits al missatge.

Ens pregunteu per un missatge viral de WhatsApp que afirma que el "dissabte al matí" una dona d'uns "40-50 anys" va intentar cremar un home sense llar que dormia al "carrer Casp de Barcelona". Tal com confirmen fonts policials i activistes a Verificat, no hi ha constància de cap fet recent amb aquestes característiques. Ho expliquem.

Els autors del missatge afirmen que, mentre passejaven per aquest carrer, es van trobar "una caixa de cartró tapada amb un plàstic negre" i "van veure com una dona […] s'aturava un moment, encenia amb un encenedor l'hule i els cartons […] i seguia el seu camí". Segons el missatge viral, els suposats testimonis es van acostar i van descobrir que "hi havia un home (50-60 anys) dormint que es va despertar" quan el van sacsejar. "Vam apagar el foc i van trucar al 112. Havíem oblidat la dona, però sembla que s'havia capgirat, somrient, per observar l'espectacle", conclou el missatge.

No hi ha cap evidència que això hagi passat recentment ni en els darrers anys. La Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d'Esquadra i la fundació Arrels, encarregada d'atendre les persones sense llar a la ciutat, no tenen constància ni cap notificació relacionada amb els fets descrits al missatge. La policia catalana considera que tot apunta que es tracta d'un missatge fals que es viralitza cada cert temps. A més, Verificat tampoc ha trobat cap informació publicada a cap mitjà de comunicació.

La Guàrdia Urbana i els Mossos no en tenen constància

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) "no té cap avís sobre aquest tema dissabte al matí", segons ha explicat a Verificat el departament de premsa de la Regidoria de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, de qui depèn la policia local.

Així mateix, el departament de comunicació dels Mossos d'Esquadra ha detallat a Verificat que ells tampoc tenen constància ni cap notificació relacionada amb uns fets similars als que descriu el missatge viral, sigui al carrer Casp o a qualsevol altra via del districte de l'Eixample.

La policia catalana, que no té cap registre històric d'aquest succés, afegeix que, si s'hagués viscut una situació així al carrer de Casp, hauria publicat una nota de premsa amb tota probabilitat. Per tant, considera que tot apunta que es tracta d'un missatge fals que es viralitza cada cert temps.

Verificat tampoc no ha trobat cap informació sobre això publicada en cap mitjà de comunicació.

El 46% de les persones sense llar han patit agressions

L'organització no governamental dedicada a l'atenció de persones sense llar a Barcelona Arrels Fundació tampoc no té constància ni ha rebut cap informació sobre els fets a què fa referència el missatge, segons ha manifestat el seu equip de comunicació a Verificat.

Tot i això, d'acord amb les dades publicades per Arrels el maig del 2022 a l'informe Viure al carrer a Barcelona, el 46% de les persones que dormen al carrer han estat víctimes d'agressions físiques i verbals el 2021. "Aquesta és una xifra de mínims perquè moltes persones que viuen al carrer no verbalitzen que són víctimes d'agressions, sigui perquè no en volen parlar o perquè ho han normalitzat", afegeix l'informe a la pàgina 25.

Les principals agressions a què s'enfronten les persones sense llar són "agressions a l'espai públic, cops, robatoris i insults", com va explicar la responsable de l'equip jurídic d'Arrels, Beatriz Fernández, preguntada per Verificat en una roda de premsa celebrada el passat 31 de maig amb motiu de la presentació de l'informe.

En aquest sentit, Fernández ha explicat que "el fet de no deixar que una persona entri en un espai o tractar-la de forma discriminatòria" també ho consideren "com una violència", així com les agressions relacionades "amb la seguretat privada al transport públic o a centres comercials".

A més, Fernández va assegurar que, encara que "sí que es produeixen agressions i algunes persones ens expressen que els han robat o els han intentat cremar les pertinences", ella mai no diria que el fet d'intentar cremar una persona que dorm al carrer sigui alguna cosa freqüent.

Tot i això, Giorgio Ossola, membre de l'equip d'acollida d'Arrels amb experiència de vida al carrer, explica a la pàgina 27 de l'informe que "la majoria de persones sense llar que pateixen agressions no ho denunciïn". Els principals motius, segons Ossola, són "la desconfiança en el sistema, les represàlies o bé, si es tracta de persones estrangeres en situació administrativa irregular, el temor de ser expulsades del país".

El membre de l'equip d'acollida d'Arrels també considera que cal tenir en compte que "moltes persones que viuen al carrer tenen interioritzat que rebre agressions forma part de la seva situació i no saben que es tracta d'un delit".

El 2021 van intentar cremar una persona sense llar al Raval

L'any passat, el 10 de febrer del 2021, sí que intentaran cremar viu un home sense llar mentre dormia al costat del Gimnàs Social Sant Pau del barri barceloní del Raval, segons publicaren diferents mitjans de comunicació com ara el diari Ara, El País o RAC1.

"Aquest matí a les 8:00h, tres joves amb estètica neonazi han ruixat amb benzina un usuari sense llar que dormia a la porta del gimnàs. Un treballador del gimnàs els ha pogut aturar, hauria pogut passar una desgràcia", va publicar la instal·lació esportiva al seu compte de Twitter.

D'altra banda, tres joves ─entre ells un menor─ van ser condemnats per assassinar el 2005 una dona sense llar, a qui van ruixar amb un líquid inflamable al costat d'un caixer automàtic de Barcelona. L'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a 17 anys de presó dos, mentre que el menor va ser condemnat per un jutjat de menors a vuit anys d'internament.