No hi ha dades per concloure que els catalanoparlants tenen menys fracàs escolar que els castellanoparlants

No hi ha dades per concloure que els catalanoparlants tenen menys fracàs escolar que els castellanoparlants

Adiva Koenigsberg

Circula a les xarxes socials una imatge a la qual s'afirma que a causa de la immersió lingüística el fracàs escolar a Catalunya és més elevat entre les persones que tenen el castellàcom a llengua materna que entre els estudiants catalanoparlant. És FALS. No hi ha prou dades per arribar a aquestes conclusions. Només els resultats d'una única onada de l'informe PISA, la del 2015, permeten extrapolar aquestes diferències, però les desigualtats no es van observar en les edicions de 2003, 2006, 2009, 2012 ni 2018.

El gràfic viral apunta que el fracàs escolar a la Comunitat de Madrid és del 9,4%, mentre que a Catalunya és de l'23,7%, que es dividiria, suposadament segons les dades de l'informe PISA de 2018 i l'OCDE de 2019, entre catalanoparlants (17,5% de fracàs escolar) i castellanoparlants (30%). Per començar, l'informe PISA no mesura el fracàs escolar, sinó que avalua les competències dels alumnes en tres matèries: comprensió lectora, ciències i matemàtiques.

Miyako Ikeda, l'analista principal de l'estudi de referència sobre el nivell educatiu en els països de l'OCDE, explica a verificat que la puntuació va de 0 a 6. Els alumnes que aconsegueixen una puntuació inferior a 2 es considera que han suspès, però d'aquesta dada no es pot extrapolar la de fracàs escolar, que és el nombre d'alumnes que abandonen els estudis de secundària sense obtenir una titulació. Tampoc s'ha de confondre el fracàs escolar amb l'abandonament primerenc dels estudis, que a la Comunitat de Madrid va arribar al 2018 al "mínim històric" fins a aquell moment amb l'11,9% (i l'any següent ja era del 10%), mentre que a Catalunya sí que és més alt, però se situava en el 17,4% el 2020.

El Departament d'Ensenyament publica el número d'alumnes que al final de 4t d'ESO no promocionen. En el curs 2019-202, van ser 7.552 sobre els 74.605 que es van avaluar en aquest nivell (una mica més del 10%). A la Comunitat de Madrid, aquesta xifra es va mantenir al voltant de l'15% entre el 2009 i el 2017, segons dades oficials. El departament de premsa d'Educació de Catalunya adverteix, però, que aquesta no és la xifra de fracàs escolar (aquells estudiants que abandonen la secundària sense haver obtingut el títol) perquè d'aquesta dada no es pot deduir que tots ells abandonen (alguns podrien repetir o seguir en una Formació Professional).

Les dades brutes de l'informe PISA

L'informe PISA, el principal estudi de referència sobre l'obstinació dels estudiants de 15 anys de tots els països de l'OCDE es presenta cada tres anys i no ofereix informació desglossada per la llengua materna en els balanços que fa públics. No obstant això, les dades en brut que recopila l'organització sí que ofereixen detalls sobre els alumnes que han fet les proves. Per exemple, es pot saber quin origen socioeconòmic tenen, en quin tipus d'escola estudien o quina és la seva situació familiar. A Catalunya, a l'edició del 2018 de l'informe PISA, van participar-hi 217 estudiants que tenen el català com a llengua materna i 366 que fan servir primordialment el castellà.

Ikeda explica que aquesta informació cal agafar-la amb cautela perquè no està pensada per ser estadísticament significativa per a cadascuna de les categories en un territori, sinó pel total de cada comunitat autònoma. "És possible calcular puntuacions mitjanes dins d'aquests dos grups, però els resultats poden tenir un marge d'error més gran donada la mida limitada de la mostra", apunta.

Desigualtats educatives provocades per la llengua i l'informe de 2015

Tenint en compte les últimes sis onades de l'informe PISA, la Fundació Bofill, que analitza els resultats trienni a trienni, ens ha explicat que "els resultats de les proves PISA han anat evidenciant, edició rere edició, que no existeixen, amb caràcter general, desigualtats educatives provocades per la llengua parlada a casa. És a dir, els alumnes que tenen el castellà com a llengua d'ús familiar no es veuen perjudicats pel predomini del català a l'escola a l'hora d'adquirir els aprenentatges".

L'estudi Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña, basat en les dades de l'informe PISA 2015, conclou que sí que hi ha diferències, però només en dues de les tres proves realitzades (ciències i comprensió lectora) i específicament en aquest any.

"Les diferències que es van observar aquest any van ser significatives, però són només dues de les 18 proves que s'han realitzat entre el 2003 i el 2018", explica a Verificat Gerard Ferrer-Esteban, investigador en Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i analista de les dades PISA per a l'anuari de la Fundació Bofill. "Les conclusions sobre l'informe del 2018 [dades que suposadament cita el gràfic viral que estem analitzant] tornen a demostrar que les diferències no existeixen", apunta. PISA publica els informes per països i comunitats autònomes i només a partir de llavors la Fundació Bofill passa a explotar les dades a nivell intern de Catalunya.

Origen dels estudiants castellanoparlants

L'últim anuari de la Fundació Bofill conclou que els alumnes que parlen català a casa obtenen 33,8 punts més en matemàtiques, per exemple, que els que parlen altres idiomes. "Però aquesta diferència es redueix pràcticament a zero i deixa de ser estadísticament significativa quan es controla l'impacte que generen variables individuals com el sexe, la repetició, l'estatus socioeconòmic i l'origen immigrant", apunta.

Aquestes són les dades que no té en compte la desinformació que circula sobre l'acompliment dels castellanoparlants. Un document que ha tingut impacte en els últims anys és La educación Pisa en Cataluña, un text de 2015, signat per Convivència Cívica Catalana, una organització coneguda per les seves postures contràries a la immersió lingüística (la política de la Generalitat de prioritzar el català en l'ensenyament públic del territori).

Xavier Vila, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i expert en sociolingüística, ens ha explicat que l'estudi Convivència Cívica Catalana, que assegura en la seva introducció fer una anàlisi alternativa de les bases de dades de l'OCDE, està mal plantejat. L'índex mostra els resultats per sexe (nois i noies), tipus de centre (públic i privat), repetidors/no repetidors i nivell socioeconòmic i cultural, però no diferència entre els estudiants nascuts a Espanya i fora de país.

"Una de les característiques de la societat catalana és que hi ha persones bilingües i no ho han tingut en compte. A més, hi ha castellanoparlants que porten tres generacions a Catalunya i s'han format aquí, mentre que n'hi ha d'altres que pertanyen a famílies llatinoamericanes que poden portar un any en aquest sistema educatiu i encara no s'han adaptat", explica. Per ser precisos i veure si la immersió lingüística pot estar provocant desigualtat per motius de llengua d'origen, caldria separar els dos grups i estudiar-los per separat, apunta.

Catalunya en comparació amb Espanya

El document de Convivència Cívica Catalana compara el rendiment dels estudiants castellanoparlants de Catalunya amb el global de Madrid, Aragó i Navarra, totes elles amb l'educació en castellà, però amb característiques socioeconòmiques diferents, segons apunta Vila.

Segons l'informe PISA, Catalunya és cinquena d'Espanya en comprensió lectora i està per sobre de la mitjana en matemàtiques i ciència. En les primeres posicions sol estar Castella i Lleó, Cantàbria o Astúries. Més enllà de les diferències entre estudiants pel seu idioma nadiu, l'informe reflecteix la desigualtat en els resultats educatius entre els alumnes de famílies desfavorides i els de famílies més benestants. A Catalunya, la diferència és significativa, com a Aragó o Múrcia, mentre que a Navarra o Castella i Lleó, no ho és tant (pàgina 65), encara que això no ha de necessàriament estar vinculat a l'idioma matern.

Convivència Cívica Catalana va respondre a Verificat que les dades estan desactualitzades i que ja no responen per elles.

Fracàs escolar i abandonament

De mitjana, Catalunya té un abandonament escolar més alt que Madrid, però és la novena comunitat autònoma en abandonament, segons les dades del govern espanyol corresponents al 2020, per darrere de Balears, Andalusia o Castella-la Manxa, entre d'altres. "La zona mediterrània d'Espanya té la característica de tenir societats més heterogènies i aquí bona part del fracàs escolar està vinculat a l'oferta laboral relacionada amb el turisme, on pots entrar-hi ja amb 16 anys i guanyar un sou que, a aquesta edat, és molt atractiu", explica Vila.

Aquesta verificació és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Pots llegir la versió en castellà aquí.