Ens heu remès a través del nostre servei de WhatsApp (+34 666 90 83 53) una cadena viral on s'insta a la població a llençar llavors d'arbres de fruites de temporada per promoure el creixement de nous arbres i així combatre l'augment de les temperatures per l'escalfament global. En concret, el missatge indica que amb “aquest simple acte, podem aportar com a mínim un arbre per cada temporada”.

Tot i això, aquesta en aparença innocent i benintencionada pràctica comprèn el risc d'acabar “alterant els ecosistemes naturals”, tal com indica a Verificat Joan Pino, professor d'Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), a Barcelona.

Per què? Si bé és cert que en molts casos llençar llavors al camp o als rius no tindrà efectes perquè, o bé aquestes són estèrils, o bé es reprodueixen a través d'empelts, hi ha espècies que sí que poden ser fèrtils i no ser autòctones del nostre país, cosa que multiplica les possibilitats que es converteixin en una espècie invasora.

L'expert afegeix que, encara que no siguin de fora, tampoc no és recomanable llançar llavors perquè amb aquesta acció estaríem “alterant les comunitats naturals, sigui amb espècies cultivades o amb espècies exòtiques que es poden convertir en invasores”. Ho relaciona amb la pràctica d'alliberar mascotes al camp: “Les plantes semblen ser més inofensives”, però no tenen per què ser-ho, comenta.

A més, si les llavors són d'arbres fruiters "a l'hora de transmissions de plagues i malalties als fruiters de cultiu, és impossible el control, indica a Verificat Mariano Sánchez, president de l'Associació Espanyola d'Arboricultura. “Quan aparegui el bacteri Xylella fastidiosa, o una altra plaga o malaltia, aquests fruiters poden ser refugi”, alerta.

El cas de la xia al Besòs

Pino posa com a exemple el cas de la xia, la introducció de la qual en amanides ha derivat en la proliferació de la planta que la genera a les conques del riu Besòs, tal com van apuntar dos investigadors de la UAB el 2020: “La gent la menja crua i normalment en amanides, i en rentar els plats pot anar a l'aigüera i, d'aquí, al riu. Així es podria explicar la seva dispersió", alertava en aquell moment a NacióDigital Andreu Salvat, biòleg de la UAB i un dels experts que en el seu moment va notificar de la troballa.

“Aquesta en concret és una espècie americana”, puntualitza Pino. L'expert afegeix que, si es continua reproduint en els ecosistemes fluvials catalans, “pot acabar sent una invasora”.

Un arbre normalment no creix màgicament del terra

En qualsevol cas, és altament improbable que un arbre creixi simplement llançant una llavor d'una fruita qualsevol al camp: “Normalment, aquests fruiters tenen necessitats de condicions ambientals, els has d'ajudar, mantenir-los en vivers durant els primers anys i plantar-los quan ja en tenen uns quants”, resumeix Pino, que aclareix que “no surten de la llavor directament”.

Tot i que també indica que es pot donar el cas que sí que germinin sense precisar atencions prèvies: “Si vas per Montjuïc, veuràs que estan sortint uns bosquets d'olivera, que els han portat els ocells”, i afegeix que “les oliveres s'escampen força”. El cas contrari és l'ametller, que “no s'escampa gaire”.

L'expert aclareix que no qualsevol espècie que es planti pot ser perjudicial per a l'ecosistema, com les pomes golden: “Ja fa molts anys que són entre nosaltres, i si s'havien d'expandir, ja s'han expandit”. També posa com a exemple la figuera, arbre fruiter que podem trobar tant al mig dels boscos com als campanars, pel fet que les seves llavors són “transportades pels ocells”.

Aquest article és part de Les Mentides amenacen el Planeta, la secció de clima de Verificat.