L’informe PISA no treu conclusions sobre si els alumnes estrangers se senten integrats o no a l’escola catalana

La informació surt de les dades en brut i treballa amb una mostra molt petita, per tant el gràfic no és representatiu.


Què s’ha dit?

Que Catalunya és la comunitat amb un major percentatge d’alumnes immigrants hispanoamericans que no se senten integrats a l’escola, un 29,3%, segons les dades PISA 2015.

Què en sabem?

El gràfic està calculat en base a les dades en brut de PISA 2015 i, tot i complir amb criteris estadístics, la mostra utilitzada és molt petita. Els informes PISA no treuen conclusions sobre la integració dels alumnes.

Circula un gràfic que mostra que Catalunya és suposadament la comunitat amb un major “percentatge d’alumnes immigrants hispanoamericans que no se senten integrats a l’escola”, un 29,3%. Per afirmar-ho, el gràfic indica que la seva font és la base de dades de l’Informe PISA 2015, l’anàlisi internacional de competències de l’alumnat de secundària de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). 

No obstant això, l’informe PISA no treu conclusions sobre la integració dels alumnes estrangers, segons confirma a Verificat l’analista principal de l’informe, Miyako Ikeda. Llavors d’on surten aquestes xifres? Quines limitacions tenen?

Sorgeixen de les dades en brut publicades per PISA 2015, que són dades que tot i que no s’utilitzen a l’hora de redactar l’informe, es poden utilitzar per a fer investigacions sempre i quan s’usin criteris estadístics adequats. En aquest cas, s’han extrapolat de les respostes que van donar els alumnes immigrants que a casa parlen castellà davant l’afirmació “sento que pertanyo a l’escola”. Aquestes dades compleixen els requisits per a fer estimacions confiables, com confirma Ikeda a Verificat, però la mida de la mostra és “realment petita” i això fa que les conclusions no siguin del tot sòlides. A més, s’utilitzen les respostes d’una sola pregunta per extreure conclusions sobre el nivell d’integració, sense tenir en consideració altres variables.

És plausible que el sentiment de pertinença a una escola catalana sigui més baix en el cas dels alumnes immigrants que parlen castellà, considerant que la seva llengua materna és aquesta, segons explica a Verificat Gerard Ferrer-Esteban, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

L’informe PISA parla dels resultats acadèmics dels alumnes, no de la integració 

El gràfic que ha circulat a xarxes surt d’un estudi realitzat per la mateixa plataforma que l’ha difós, Convivència Cívica Catalana, i la font utilitzada és la “base de dades PISA 2015”. Per tant, el gràfic s’ha realitzat a partir d’unes dades que va publicar PISA, però el tractament estadístic l’ha fet l’entitat Convivència Cívica Catalana, que explica al seu informe que totes les xifres “han estat obtingudes per experts en estadística a partir de l’anàlisi i l’explotació […] de la base de dades que el projecte PISA posa a disposició dels investigadors”.

Linforme PISA no parla de la integració o del sentiment de pertinença dels alumnes, sinó que se centra en avaluar els resultats educatius dels alumnes. Tot i així, més enllà de les proves, els alumnes han de contestar un qüestionari de temes relacionats amb la família, la seva vida i l’escola, entre d’altres. Les dades en brut anonimitzades d’aquests qüestionaris, juntament amb les puntuacions de les proves, són públiques perquè els investigadors en puguin fer ús però no queden recollides als informes PISA. 

Una mostra molt petita 

En el qüestionari una de les preguntes demanava als estudiants en quina mesura estaven d’acord amb l’afirmació “sento que pertanyo a l’escola”, però no preguntava per l’origen de l’alumnat. Per això, la investigadora de PISA Miyako Ikeda explica a Verificat que per referir-se als “alumnes immigrants hispanoamericans” en aquest cas s’ha fet servir la informació “dels estudiants immigrants l’idioma parlat dels quals a casa era l’espanyol”.

Després de replicar l’anàlisi, els investigadors de PISA han confirmat a Verificat que les dades utilitzades en el gràfic compleixen amb els criteris estadístics confiables de l’OCDE, és a dir, els percentatges “es calculen sobre la base d’almenys 30 estudiants de 5 escoles”, tal com han explicat. No obstant això, Ikeda puntualitza que la mida de la mostra és “realment petita” i, per tant, aquests resultats s’han d’agafar amb cautela.

A més, per parlar del nivell d’integració dels alumnes l’informe de Convivència Cívica només analitza els resultats d’una pregunta, fet que també comporta que els resultats siguin limitats.

Catalunya: menys desigualtats entre nadius i estrangers

Més enllà del sentiment d’integració, sobre el qual els informes PISA no treuen cap conclusió, a totes les comunitats “els alumnes nadius rendeixen més que els d’origen immigrant”, segons apunta l’informe PISA 2015 (pàgina 103) i reitera, excepte en el cas d’Andalusia, l’informe PISA 2018 (pàgina 95).

Però, tot i això, Catalunya és de les comunitats que més atenuen les desigualtats educatives per raó d’origen, com conclou una anàlisi a partir de les dades PISA 2018 realitzada per al Síndic de Greuges de Catalunya. 

Catalunya és de les comunitats “que aconsegueixen reduir en major mesura les desigualtats [educatives]” entre estudiants nascuts a l’estranger i nadius, explica a Verificat l’autor de l’anàlisi del Síndic i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Gerard Ferrer-Esteban. En la seva investigació conclou que, en les mateixes condicions socioeconòmiques, no hi ha diferències significatives entre les notes de l’alumnat nadiu i estranger i “la immersió lingüística no suposa cap dificultat per als estudiants estrangers […], que no s’expliqui per altres factors de tipus social”. 

Per tant, la llengua no és un impediment per al rendiment acadèmic dels alumnes estrangers, malgrat que aquests puguin sentir-se menys acollits perquè la seva llengua materna és diferent de la llengua en què s’imparteixen les classes, com assenyala Ferrer-Esteban a Verificat.