L’estafa d’un immigrant als serveis socials del País Basc no es pot vincular a la totalitat d’estrangers
Les administracions concedeixen ajudes a immigrants en igualtat de condicions que als espanyols i només un 0,46% dels casos al País Basc ha resultat en frau. La majoria dels beneficiaris d’aquest ajut tenen nacionalitat espanyola.
Què s’ha dit?
El cas d’un immigrant detingut per estafar els serveis socials és només la “punta de l’iceberg”, ja que les administracions faciliten que els estrangers accedeixin a ajudes i això provoca un efecte crida.
Què en sabem?
Les administracions concedeixen ajudes a immigrants en igualtat de condicions que als espanyols i només un 0,46% dels casos al País Basc ha resultat en frau. La majoria dels beneficiaris d’aquest ajut tenen nacionalitat espanyola.
Arran de la detenció d’una persona d’origen estranger per estafar un milió d’euros als serveis socials del País Basc, el president de Vox, Santiago Abascal, va publicar un tuit en què afirmava que això només era “la punta de l’iceberg” i que evidenciava que “les administracions donen totes les facilitats perquè els estrangers accedeixin a ajudes”. A més, el polític va afegir que això provoca “un letal efecte crida”.
“Només és la punta de l'iceberg. Més enllà de l'estafa d'aquest senegalès, el rellevant és constatar que les administracions donen totes les facilitats perquè els estrangers accedeixin a ajudes. I això provoca (ho saben, i ho volen) un letal efecte crida."
El cas destapat per la policia basca està relacionat amb una xarxa de falsificació de documents i estafa en la qual van participar 23 persones de nacionalitat estrangera. No obstant això, aquest frau no es pot extrapolar a totes les persones estrangeres que reben ajudes socials, que representen un de cada tres beneficiaris. A més, de les 51.149 persones que reben la renda de garantia d’ingressos (RGI) al País Basc, la policia ha detectat menys de 230 casos de frau (0,46%), segons va informar Idoia Mendia, la vicelehendakari d’Euskadi, en una entrevista a Radio Popular-Herri Irratia. Sobre l’efecte crida, com ja vam explicar, la migració és un fenomen complex que depèn de molts factors, no només de mesures puntuals com un ajut econòmic.
La Policia Nacional ha destapat una xarxa de falsificació de documents al País Basc que estava dirigida per una persona de nacionalitat estrangera, segons va informar la Delegació del Govern al País Basc en una nota de premsa. El cas ha acabat amb la detenció de 23 persones originàries de Llatinoamèrica, el Sahel i el Magreb acusades d’organització criminal, estafa i falsedat documental per haver defraudat un milió d’euros en ajudes socials al País Basc. Els detinguts van utilitzar documents falsos per accedir a la renda de garantia d’ingressos i a la prestació complementària d’habitatge, unes ajudes per a persones que no disposen de suficients recursos i que gestiona el Servei Basc d’Ocupació.
Requisits: residència i empadronament
Totes les comunitats autònomes ofereixen prestacions econòmiques condicionades a la inserció laboral d’aquelles persones amb un nivell de recursos inferior a un llindar determinat, però el nom de l’ajuda varia en funció de la regió. A Catalunya, per exemple, aquesta prestació rep el nom de renda garantida de ciutadania.
Al País Basc, una persona que vol optar a la renda de garantia d’ingressos ha de ser resident i haver estat empadronat a la comunitat autònoma ininterrompudament durant els tres anys anteriors a sol·licitar l’ajuda, segons consta a la pàgina web del Servei Basc d’Ocupació. Per tant, les persones que es troben en situació administrativa irregular no poden demanar-la i aquelles que acaben d’arribar al País Basc, tampoc. En alguns casos, els terminis són més flexibles, com per exemple per a les persones que reben una pensió pública o han estat víctimes de maltractament domèstic, que han d’acreditar només un any d’empadronament. També es poden fer excepcions si la persona ha estat empadronada almenys un any abans sempre que pugui acreditar cinc anys de vida laboral remunerada o si ha estat empadronada de forma continuada cinc dels últims deu anys.
Tot i així, segons l’últim Informe de Rendes Mínimes d’Inserció de 2020, el 2019 un 70,2% de les persones que rebien aquesta ajuda al País Basc tenien nacionalitat espanyola i un 29,8%, nacionalitat estrangera.
Els immigrants no tenen més facilitats per demanar ajudes
La publicació d’Abascal també vincula aquest tipus de frau amb les “facilitats” que, segons diu, els estrangers tenen per accedir a ajudes. No obstant això, a Espanya la població estrangera en risc de pobresa o exclusió social duplica la població espanyola que es troba en aquesta situació, mentre que el 73,2% de les persones que reben una renda perquè no disposen dels recursos econòmics mínims per atendre necessitats bàsiques són de nacionalitat espanyola.
El 2020 un 22% dels espanyols es trobava en risc de pobresa o exclusió davant el 58% de la població estrangera de fora de la UE, segons dades de l'Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes xifres són de l’enquesta de condicions de vida que realitza l’INE i té en consideració aquelles persones que no arriben a un determinat nivell d’ingressos, no poden accedir a certs productes i serveis bàsics o tenen una baixa intensitat laboral o estan a l’atur.
Malgrat això, els usuaris dels serveis socials són majoritàriament de nacionalitat espanyola (83,5%), segons la Memòria del Sistema d’Informació sobre els Usuaris de Serveis Socials de 2019.
De la mateixa manera, la majoria de persones que reben una renda mínima per part de la seva comunitat autònoma tenen nacionalitat espanyola, un 73,2%, mentre que un 26,8% són estrangeres, segons l’Informe de Rendes Mínimes d’Inserció 2020 que publica el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
Tot i així, l’informe del ministeri apunta que en algunes comunitats autònomes la taxa d’estrangers que perceben aquesta renda mínima és major que la taxa d’espanyols que la reben. Per exemple, l’11,1% dels estrangers residents al País Basc són perceptors d’aquesta renda davant el 2,3% dels espanyols que viuen a la comunitat. Ara bé, l’informe relaciona aquesta diferència amb el major risc de pobresa i exclusió en què es troben els immigrants.
No és la punta de l’iceberg: només un 0,46% dels tràmits resulta en frau
El líder de Vox ha utilitzat aquest cas d’estafa per vincular els fraus a l'administració pública amb les ajudes que reben els estrangers i ha assegurat que és només “la punta de l'iceberg”. No obstant això, el frau en la renda de garantia d’ingressos al País Basc és “ínfim”, segons va afirmar Idoia Mendia, la vicelehendakari segona i consellera de Treball i Ocupació, en una entrevista a Radio Popular-Herri Irratia (minut 16:40).
La vicelehendakari va apuntar que s’havien detectat menys de 230 casos de frau dels 51.149 perceptors de la renda de garantia d’ingressos (abril 2022), el que suposa un 0,46% de les persones que reben aquesta prestació.