Les cobertes vegetals d’arbres sí que tenen un impacte en les temperatures de les ciutats

Les cobertes vegetals d’arbres sí que tenen un impacte en les temperatures de les ciutats


Què s’ha dit?

Una imatge mostra com les temperatures de l’asfalt, els cotxes o les façanes poden disminuir entre 18 i 24 ⁰C si es planten arbres, en comparació amb els espais sense cobertes vegetals, on el sol impacta directament sobre les superfícies.

Què en sabem?

Els arbres sí que són una estratègia de mitigació climàtica urbana eficaç per reduir les temperatures, i poden arribar a reduir les del paviment fins a 25 ⁰C.

Circula per internet una imatge des del juliol de 2013 que compara la temperatura de diferents punts de dos carrers. En la primera, sense arbres, el terra arriba als 50 ⁰C i els cotxes i les façanes estan a 36 i 43 ⁰C respectivament. En la segona, on la via apareix tapada per una coberta vegetal d’arbres, les temperatures oscil·len entre els 18 i els 26 C⁰. És a dir, que entre ambdues imatges se suposa que hi ha una diferència de temperatura de fins a 24 ⁰C, una disminució que suposadament es deu als arbres del carrer.

Aquesta imatge, i altres versions similars, l’han compartit milers d’usuaris a Twitter, Facebook i Pinterest —incloses les xarxes socials de Greenpeace—. Però, realment els arbres poden impactar tant en les temperatures? T’ho expliquem.

L’evidència científica publicada fins a l’actualitat i els experts consultats per Verificat, coincideixen en què aquestes disminucions de temperatura sí són possibles, sempre i quan facin referència a les superfícies (asfalt, façanes i vehicles) i no als objectes que són a prop. Així ho recalca Hideki Takebayashi, professor especialitzat en anàlisi climàtica per a la planificació urbana de la Universitat de Kobe (Japó): “Sota aquestes condicions, les temperatures mostrades podrien ser possibles”

Els arbres tenen diverses formes de refredar l’ambient de les ciutats. Per una banda, gràcies al fet que produeixen ombra, i per un altre, a un fenomen no tan conegut anomenat evapotranspiració

L’infravalorat paper de les ombres dels arbres 

Les principals responsables de refredar les temperatures de les superfícies com l’asfalt, les façanes o els cotxes, són les ombres. “Només cal que pugem a un cotxe a ple estiu que ha estat al sol”, exemplifica Mariona Ferrandiz, científica del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), “com canvia [la temperatura] si aquell cotxe ha estat amb ombra o ha estat a ple sol?”

 L’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units (EPA, en anglès) també ha analitzat aquest factor, i conclou que “les superfícies amb ombra […] poden ser d’11 a 25 °C més fredes que les temperatures màximes” de les zones sense ombra. En la fotografia que estem analitzant, la màxima diferència es produeix en l’asfalt, on la caiguda de temperatura associada a la coberta vegetal és de 24  °C.

En aquest procés cal tenir en compte el dosser dels arbres, és a dir, el conjunt dels seus troncs i capçades. Mentre que en la foto sense arbres, “la radiació solar és rebuda per la superfície de la carretera, […] vehicles i […] parets, generant calor i augmentant les temperatures superficials”, a la imatge amb arbres “part de la radiació solar és rebuda per la coberta dels arbres”, explica Takebayashi, que reflecteixen menys calor i contribueixen a refrescar tant les superfícies com l’ambient.

L’increment en l’escalfor que acumulen les superfícies és rellevant, donat que “l’augment de la temperatura de l’aire” està condicionat per “la calor transferida de les superfícies”, explica Takebayashi.

Els arbres i les illes de calor

Les temperatures d’entre 36 ⁰C i 50 ⁰C de la primera imatge són una representació gràfica d’un fenomen que generalment es produeix a les ciutats anomenat illa de calor urbana. Aquestes illes es caracteritzen perquè a les ciutats hi té lloc un increment significatiu de les temperatures en comparació a zones rurals properes, i això es deu al fet que l’acumulació d’estructures com l’asfalt o els edificis “absorbeixen calor durant el dia i irradien aquesta calor a l’aire circumdant”, explica el Sistema Nacional Integrat d’Informació Sanitària de Calor. Aquest fenomen, però, pot ser regulat a través dels arbres, la vegetació i les superfícies naturals.

Per aquesta raó, els estudis apunten als arbres i a estratègies de revestiment vegetal urbà a les ciutats per reduir aquest efecte, especialment en una actualitat marcada pel canvi climàtic, en què els episodis de temperatures extremes es produeixen més sovint, tal com ja hem explicat en diverses ocasions a Verificat. 

L’efecte ‘màgic’ de l'evapotranspiració 

L'evapotranspiració fa referència a l’evaporació de l’aigua en el sentit més ampli: tant la que s’acumula a terra, rius i oceà, com el producte de la transpiració dels arbres. L’evaporació del vapor d’aigua produït pels arbres, absorbeix la calor de l’aire circumdant fent que l’ambient es refredi

Segons l’EPA, l’evapotranspiració “sola o en combinació amb l’ombra, pot ajudar a reduir les temperatures màximes d’estiu entre 1-5 °C”. Diversos estudis xifren el refredament en la temperatura ambiental degut a les cobertes vegetals en al voltant dels 3 ⁰C, com aquest de Nature Reviews Earth & Environment, o aquest altre d’Earth’s Future.

És a dir que més enllà de la temperatura de les diferents superfícies exposades a la radiació solar, la combinació entre l’evapotranspiració i l’ombra dels arbres pot reduir també, significativament, la temperatura ambient.

european media and information fund