L’agressió d’un jove a un ancià no s’ha produït a Catalunya o Espanya, sinó a l’Argentina, i es desconeix la procedència i l’edat de l’atacant
El vídeo es va gravar a l’Argentina el març de 2020 i no se sap l’edat ni la procedència de l’agressor i tampoc hi ha una denúncia que confirmi que es tractés d’un robatori.
Què s’ha dit?
En un vídeo es veu com un mena pega i roba el telèfon a un ancià.
Què en sabem?
El vídeo es va gravar a l’Argentina el març de 2020 i no se sap l’edat ni la procedència de l’agressor i tampoc hi ha una denúncia que confirmi que es tractés d’un robatori.
S’ha compartit a Twitter i Facebook un vídeo en què es veu com un jove agredeix una persona gran al carrer. La publicació del compte de Twitter afirma, en castellà, que es tracta d’un “mena” que “pega i roba el telèfon a un ancià”. És FALS. El vídeo no és actual ni s’ha gravat a Espanya, és de la ciutat de Rosario (Argentina) i es va gravar el març del 2020. Notícies de mitjans argentins que van cobrir l’agressió, com Clarín o Infobae, no van confirmar que es tractés d’un robatori i tampoc van donar informació sobre l’edat o la procedència de l’atacant. Per tant, és fals afirmar que es tracta d’un menor estranger no acompanyat, com ha dit el tuit que s’ha fet viral.
A més, no és la primera vegada que aquest vídeo es fa viral i es descontextualitza. A principis de 2022 ja es va compartir a les xarxes afirmant que es tractava de Sevilla o algun altre lloc d’Espanya, i altres agències de verificació de la International Fact-checking Network com Newtral, Maldita i AFP Factual ho van desmentir.
“Un "mena" pega i roba el telèfon a un ancià”.
Un compte de Twitter en català que es diu “no Mena” ha compartit un vídeo on s'afirma que “un mena pega i roba el telèfon a un ancià”, afegint en to irònic que un ciutadà que ho veu i és “treballador social expert en psicoteràpia, amigablement li explica les contraindicacions dels seus actes”. Al vídeo es veu com una tercera persona intervé i comença a pegar a l'atacant. Alguns dels comentaris de la publicació donen per fet que es tracta d’un fet que ha passat a Catalunya o Espanya.
No és Espanya, és l’Argentina
Tanmateix, el vídeo es argentí, i es va publicar per primera vegada a Twitter i Facebook el 6 i el 7 de març del 2020 respectivament, afirmant que es tractava d’una agressió produïda a la ciutat de Rosario, a l’Argentina. De fet, mitjans argentins com Infobae, La Nación o Debate es van fer ressò de la notícia de l’agressió.
Segons la informació recollida per Infobae, es desconeix el motiu pel qual el jove va agredir l’ancià: “No se sap si es va tractar d’un intent de robatori o era una discussió que es va tornar violenta”, assenyala l’article en què també es detalla que el Ministeri Públic d’Acusació de Santa Fe (la província on es troba la ciutat de Rosario) va confirmar al mitjà argentí que en aquell moment no hi havia denúncia de l’agressió.
Des de Verificat ens hem posat en contacte amb el Ministeri Públic d’Acusació de Santa Fe per saber si després de la publicació de la notícia d’Infobae hi havia hagut alguna actualització o s’havia produït alguna denúncia dels fets, però en el moment de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta.
Mena no significa el mateix a l’Argentina
A més a més, el tuit que s’ha fet viral a Catalunya descriu l’atacant com un “mena”, l’acrònim utilitzat en diverses ocasions per referir-se de forma despectiva als menors estrangers no acompanyats i per difondre desinformació sobre la seva situació, com hem explicat en verificacions anteriors (1, 2, 3 i 4).
Però, tot i que el terme “mena” és adequat en castellà segons la Fundéu (una fundació que vetlla pel bon ús del castellà als mitjans), no té el mateix significat en el context argentí perquè es tracta d’un concepte relacionat amb les migracions a Europa, segons afirma aquest article. A més, cap de les notícies que parlen de l’incident va aconseguir confirmar la procedència o l’edat de l’agressor. Per tant, és fals afirmar que es tracta d’un “mena”.
Un rumor recurrent
No és la primera vegada que aquest vídeo es fa viral i es descontextualitza: el gener del 2022 ja es va compartir a les xarxes afirmant que es tractava de Sevilla o algun altre lloc d’Espanya, i altres agències de verificació de la International Fact-checking Network com Newtral, Maldita i AFP Factual ho van desmentir. Després de fer una cerca amb Google Street View, les plataformes de verificació van poder confirmar la ubicació exacta de l’incident, en què es veu la parada d’autobús que surt al vídeo viral i la càmera de seguretat que va gravar l’agressió.