"La immigració massiva i contínua, mata la nostra llengua”

És veritat que entre 2003 i 2008 va baixar el nombre de parlants exclusius de llengua catalana un 10,4% coincidint amb l’arribada de 700.000 persones estrangeres. La direcció general de política lingüística va apuntar que “l’arribada massiva d’immigració” podia fer que l’ús exclusiu del català es veiés deteriorat. Però aquesta no és l’única raó que explica aquesta baixada; també és a causa que els joves tendeixen a tenir usos més híbrids de les llengües i de l’aflorament de l’ús de l'anglès en entorns de feina, segons apunta la direcció general. 

No obstant això, la mateixa direcció general de política lingüística va precisar que “si es té compte els canvis sumant l’ús habitual del català i bilingüe, els canvis són molt més matisats” i que “en cap cas no hi ha abandonament de la llengua catalana”. Entre el 2013 i el 2018 el nombre de parlants habituals del català va augmentar perquè hi havia més persones que feien ús de la combinació català-castellà.

L’evolució de l’enquesta demostra que “les persones que saben català han augmentat i els percentatges de coneixement s’acosten progressivament als de fa quinze anys, abans de la gran onada migratòria (2003-2008)”, segons els resultats de l’última enquesta de 2018. També entre 2008 i 2018 hi ha un augment de persones estrangeres que dominen el català parlat, escrit i llegit.

El 76% dels estrangers el 2018 entenia el català i les persones que el parlen, l’escriuen i el llegeixen ha augmentat un 70% entre 2008 i 2018. Són dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de població que realitza la direcció general de política lingüística de la Generalitat cada cinc anys.