Existeixen menjadors socials islàmics i feministes, al contrari del que afirma una publicació viral

També existeixen organitzacions islàmiques i feministes que ofereixen el servei de menjador social.


Què s’ha dit?

Els menjadors socials catòlics han donat 3.200.000 àpats en l’últim any, mentre que els menjadors socials “socialcomunistes”, “LGTBIQ+”, “islàmics” i “feministes” no n’han donat cap.

Què en sabem?

Més enllà dels menjadors catòlics, existeixen organitzacions islàmiques i feministes que també ofereixen aquest servei. La xifra que dona la publicació dels menjadors catòlics tampoc consta a Càritas. Segons el recompte d’aquesta entitat, el 2020 es van atendre 1.425.991 persones en el programa d'”acollida i assistència”.

Ens heu preguntat per una publicació viral que afirma que els menjadors socials catòlics han donat 3.200.000 àpats en l'últim any a Espanya, mentre que menjadors socials “socialcomunistas, LGTBIQ+, islàmics i feministes” no n'han donat cap. La comparació és enganyosa: si bé és cert que la majoria dels menjadors socials pertanyen a entitats catòliques, especialment Càritas, també existeixen menjadors socials islàmics o feministes. Càritas, organització dedicada a l'acció caritativa de l'Església Catòlica a Espanya, no registra els àpats que ofereix sinó que té dades del nombre de persones ateses en el programa d'“assistència i acollida”, que inclou el servei de menjador, entre altres. Dins d'aquest programa, el 2020 es van atendre 1.425.991 persones en tota Espanya i per això, l'organització es finança en part mitjançant subvencions públiques. 

Els menjadors socials catòlics han donat 3.200.000 àpats en l'últim any i els menjadors socials socialcomunistes, LGTBIQ+, islàmics i feministes no n'han donat cap.

Menjadors socials no catòlics

A Espanya no hi ha un registre de tots els menjadors socials que existeixen ni de les entitats que els gestionen, però és enganyós afirmar que no hi ha menjadors socials islàmics o feministes. El menjador de la Comunitat Islàmica Al-Taufik, d'Elx, que ajuda a les persones que ho necessiten “independentment de les seves creences”, és un exemple que ho desmenteix. També el menjador social de Dones Supervivients de Sevilla, que segons expliquen a Verificat fonts de l'entitat es defineix com un “menjador feminista”, que tot i que va començar donant àpats a dones migrades i víctimes de violència de gènere cada vegada està ajudant a més persones que ho necessiten, com per exemple a les persones sense llar.

Els menjadors socials es poden finançar a través d'aportacions privades i/o públiques. Pel que fa a les ajudes públiques, una de les fons més rellevants que serveix per fer costat a les entitats que s'encarreguen de l'ajuda alimentària és el programa d'ajuda alimentària cofinançat pel Fons d'Ajuda Europea per als Més Desfavorits (FEAD) en un 85% i pel govern espanyol en un 15%. 

Aquest programa serveix per donar aliments gratuïtament a les persones que es troben en situació de pobresa econòmica, així com les persones sense llar i altres persones en situació vulnerable. El 2021, les entitats encarregades de la distribució d'aquests aliments van ser la Creu Roja i la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments, que feien arribar els productes a organitzacions que s'encarregaven de repartir-los, en lots de menjar o a menjadors socials. En total el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, encarregat de gestionar l'ajuda, calcula que aquest programa atén al voltant d'1.500.000 persones

Per tant, aquestes ajudes públiques poden acabar en mans d'organitzacions de diferents tipus, religioses o no. En la llista d'organitzacions que van rebre finançament del FEAD el 2021 trobem majoritàriament entitats catòliques, però també hi ha organitzacions islàmiques i entitats dedicades a l'atenció de les dones. Algunes d'aquestes donen l'ajuda alimentària en forma de lots de menjar i altres ofereixen la possibilitat de “consumir en la instal·lació”. L'Associació de Dones Gitanes Palmerales (Elx) i l'Associació Marroquina de Màlaga són dos exemples d'associacions que han rebut finançament públic el 2021 per donar ajuda alimentària i no tenen cap vincle amb l'església catòlica. 

Les administracions locals també poden destinar diners a finançar menjadors socials. En el cas de Barcelona, l'ajuntament finança 18 menjadors socials, que en total van donar 557.068 àpats a 17.482 persones el 2020, segons una nota de premsa del mateix consistori. No obstant això, el departament de comunicació de Drets Socials, Justícia Social i Feminismes afirma a Verificat que no tenen una classificació de les entitats en funció de si són religioses o no. 

L'ajuda de Càritas

Càritas és l'entitat encarregada de realitzar “l'acció caritativa i social de l'església a Espanya”, no obstant això, segons confirma el seu departament de premsa a Verificat, no tenen un recompte dels menjadors socials que gestionen ni de les persones que s'atenen específicament el servei de menjadors, perquè cada Diòcesi és independent i s'organitza diferent. Les ajudes alimentàries i, per tant, també els menjadors socials que administren, estan inclosos en el programa “assistència i acollida” i el 2020 dins d'aquest es van atendre 1.425.991 persones, la qual cosa suposa el 80% del total de persones ateses per Càritas en tot l'any. Però no podem dir que totes aquestes persones han anat a un menjador social de Càritas, perquè el programa inclou també altres serveis. 

Com explica la pròpia entitat a la seva pàgina web, el finançament ve de dues bandes: de donacions privades (70-71%) i de l'administració pública (29-30%). És a dir, una part dels diners que es destina per aquests programes d'ajuda alimentària prové de fons públics. A Barcelona, per exemple, acumulen 3,5 milions d'euros en subvencions municipals des del 2019. 

D'on surt la publicació?

La publicació es va fer viral a Twitter a principis de gener (3.209 m'agrada i 1.465 retuits) i dies més tard també la va compartir en la mateixa plataforma un compte de Mèxic. Però, aquesta no havia estat la primera vegada que es compartia el tuit. El 14 de juliol de 2021 es va publicar la mateixa fotografia a Twitter, però no va tenir tanta repercussió com l'actual. Per tant, no se sap exactament a quin any fa referència la xifra que s'indica. 

En la fotografia que acompanya el text apareix un menjador social, que segons una cerca inversa en Google també surt a la web de la Plataforma d'Entitats de Voluntariat de Lleó com si es tractés de l'Associació Lleonesa de la Caritat (ASLECA). La mateixa imatge també surt en una notícia del mitjà Leonoticias del 2017, que cita al peu de foto “les germanes de la caritat serveixen un sopar a ASLECA”. No obstant això, el director d'ASLECA confirma a Verificat que no es tracta del seu menjador i que no tenen res a veure amb la publicació que s'ha fet viral.