És poc probable que et contagiïs de verola del mico tocant un objecte contaminat

És poc probable que et contagiïs de verola del mico tocant un objecte contaminat

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Un fil de Twitter afirma que la verola del mico es pot transmetre fàcilment a través del contacte amb una superfície on hi hagi el virus, en aquest cas, un patinet de segona mà.

Què en sabem?

Perquè es doni la transmissió, el contacte hauria de ser més directe i és difícil que en la situació que esmenta el fil de Twitter s’hagi transmès el microorganisme.

Fa uns dies es va fer viral un fil de Twitter on una persona explicava que s’havia contagiat de verola del mico a través del contacte amb un patinet que havia comprat per Wallapop, una aplicació de compravenda de segona mà. Segons els experts consultats, aquest contagi, tot i que no impossible, és molt improbable: tal i com indica Rafael Toledo, catedràtic de parasitologia de la Universitat de València (UV) “la via principal és un contacte molt estret” amb una persona infectada.

Aquell mateix dia vaig a Urgències i em fan proves. Positiu en verola del mico. El contagi més probable (...) és que el virus acabés a les meves mucoses després d'impregnar-me'n a les empunyadures del patinet.

La verola del mico és una zoonosi vírica —un virus transmès als humans pels animals— amb símptomes similars a la verola, encara que causa malalties menys greus, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i com ja vam assenyalar en una verificació anterior

La transmissió d’aquest virus requereix un contacte més estret que simplement tocar una mateixa superfície, és a dir, en situacions on s’entri en contacte amb crostes o fluids corporals d’una persona infectada, o per inhalar el virus durant un prolongat contacte cara a cara o un contacte físic íntim. De fet, al virus “li costa (...) transmetre's de manera eficaç entre persones, i per això (...) els brots s'estan associant a contactes clarament molt íntims”, apunta Víctor Jiménez Cid, catedràtic de Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), i membre del grup de difusió de la Societat Espanyola de Microbiologia.

Segons la FDA, també es pot produir en tocar objectes o teles —vestimenta, roba de llit o tovalloles—, i superfícies que hagi utilitzat algú amb la verola del mico, però els experts consultats per Verificat insisteixen en que és molt improbable que l’autor del fil s’hagi contagiat al fer l’intercanvi del patinet: “La possibilitat és molt petita, és pràcticament inviable que això passi”, explica a Verificat Toledo, ja que la verola del mico “bàsicament es transmet a través de contacte directe, normalment de les vesícules [lesions plenes de líquid clar]”. 

L’expert recalca que “es requereix un contacte estret i perllongat” per contagiar-se i per tant, que és poc probable que es doni la situació explicada al fil. 

Alfredo Corell, catedràtic d’immunologia a la Universitat de Valladolid i membre de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), coincideix amb Toledo i indica a Verificat que la possibilitat de contagi en aquesta situació “és mínima”. A més, l’expert, en una entrevista a El Hufftington Post, apunta que, perquè es doni aquesta transmissió, les persones haurien de ser convivents que comparteixen un got, per exemple. 

Corell també assenyala que perquè succeís realment el que explica l'usuari, s'haurien de donar molts factors a la vegada: “Qui ven el patinet hauria d'haver tingut lesions a les mans, deixar-hi el líquid, que el comprador tingués ferides i el toqués de manera immediata”. Es tracta, doncs, d’una situació altament improbable, com asseguren els dos experts.

Aquest 8 d’agost es va publicar un estudi que ha analitzat 181 casos de verola del mico i que suggereix que el contacte proper és probablement la via de transmissió dominant en el brot actual. Pablo Fernández González, dermatòleg a l'Hospital Ramón y Cajal, explica a Science Media Center (SMC) que, com a dada novedosa, “els investigadors van quantificar la càrrega viral de les lesions”, que va resultar ser molt més gran a les mostres cutànies que a les orofaríngies. “Aquesta dada és rellevant, atès que recolza la hipòtesi que la via de contacte directe és la via de transmissió més important i freqüent al brot en què ens trobem”. 

Coincideix amb ell Jacob Lorenzo-Morales, director de l'Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries, que indica també al SMC que “és un altre estudi més que recolza el que ja coneixem fins ara: transmissió per contacte pell-pell durant un període llarg”.

El fil que ha generat la polèmica

El compte des del qual es va fer el tuit utilitzava un sobrenom que no correspon a una identitat real (mei_rito), i l’usuari tampoc no tenia una foto de perfil pròpia, sinó una on apareix el ciclista Adam Yates: tal com apunta Corell a Verificat, el perfil no tenia “cap credibilitat”. Actualment el compte es troba suspès.

Un tema rodejat de desinformació

La verola del mico és un asunto que ha generat molta desinformació tant a Espanya com a la resta del món. Per això diverses plataformes de fact-checking han desmentit alguns rumors com el relacionat amb el seu origen, sobre el qual s’ha arribat fins i tot a dir que podia ser la vacuna del coronavirus, o que podia estar relacionat amb l’arribada d’immigrants. No obstant, cap d’aquestes hipòtesis és certa, tal i com vam desmentir fa mesos. 

Igual que va passar amb la covid-19, les xarxes socials estan plenes de desinformació sobre aquesta malaltia, que recentment ha estat declarada per l'OMS com a emergència de salut pública d'interès internacional. Davant d’això, és important analitzar l'origen de les informacions i comprovar la veracitat de la font. En aquest article expliquem alguns aspectes a tenir en compte, com distingir si estem davant una font primària —produeixen la informació en primera persona— o una font secundària —repliquen la informació emesa per altres—, i consultar altres fonts i bases de dades oficials per contrastar l’informació.


Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona