Ens heu fet arribar alguns missatges que fan diverses afirmacions sobre els origens de la verola del mico, com que s’ha originat a partir de la vacuna del covid, ja que aquesta suposadament contenia cèl·lules de ronyó de mico, o que les infeccions a Espanya estan relacionades amb l’arribada d’immigrants en situació irregular. Aquests missatges són FALSOS. 

Cap prospecte de cap de les vacunes comercialitzades a Europa inclou cèl·lules de ronyó de mico entre els seus ingredients. L’única relació que s’ha trobat, i que en cap cas pot ser l’origen de la verola del mico, és en la vacuna CoronaVac: en el procés de producció d’aquesta, es van utilitzar cèl·lules de ronyó de mico per fer créixer els virus que posteriorment s’inactivarien i serien el component principal de la vacuna desenvolupada per SinoVac. No obstant, aquests virus eren SARS-CoV2, i per tant, no tenien cap relació amb la verola del mico. Per altra banda, i en relació amb els primats, trobem un vector de la vacuna d’AstraZeneca, que conté un adenovirus del ximpanzé, però que tampoc pot ser el causant de la verola del mico. A més, respecte els missatges que apunten a l’arribada d’immigració com a causa del brot de verola del mico, la majoria de casos a Espanya i els primers que es van detectar són a la Comunitat de Madrid i entre els estrangers contagiats només consten algunes persones britàniques, segons confirma la Conselleria de Sanitat a Verificat.

A les injeccions per al suposat Covid hi havia cèl·lules de ronyó de mico i ara surt la verola del mico en humans.

La verola del mico és una zoonosi vírica —un virus transmès als humans pels animals— amb símptomes similars a la verola, encara que clínicament és menys greu, com explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La revista Nature afegeix que la malaltia s’anomena així perquè els investigadors la van detectar per primera vegada en micos de laboratori el 1958, però que el nom, en realitat, podria ser enganyós perquè la comunitat científica explica que el virus arriba als humans transmès per animals salvatges com els rosegadors africans o bé per materials contaminats. Més de 60 anys després, la resposta sobre la història natural del virus encara no és clara.

D'on sorgeix la relació amb cèl·lules de mico?

La vacuna desenvolupada per SinoVac, coneguda amb el nom de CoronaVac, és una vacuna contra la covid-19 reconeguda l’1 de juny de 2021 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i distribuïda a 56 països diferents, però que no s’ha autoritzat a Europa. Aquesta vacuna es va produir afegint SARS-CoV-2 a una línia cel·lular coneguda com a Vero cells, que prové de cèl·lules renals de mico, com explica un article publicat a The Lancet que parla de la seguretat, tolerabilitat i immunogenicitat de la CoronaVac. Aquest, doncs, podria ser l’origen dels missatges enganyosos que corren per xarxes i que afirmen que la vacuna tenia cèl·lules de mico.

L’article de The Lancet afegeix que, un cop passat el període d'incubació, el virus es va recol·lectar i es va inactivar per tal de que no tingués capacitat infecciosa un cop inoculat en humans a través de la vacuna. Per tant, ni el virus, que era el SARS-CoV2, ni l’ús de cèl·lules de mico, que servien únicament com a mitjà per aconseguir que el virus es reproduís, podrien ser l’origen de la verola del mico.

La línia cel·lular, cultius de laboratori fets de cèl·lules que es reprodueixen sense parar, utilitzada pel desenvolupament de la vacuna s’anomena ‘vero cells’, i existeix des de la dècada de 1960. Com explica un article sobre el seu creixement i manteniment, es tracta d’una de les línies cel·lulars de mamífers més comunes utilitzades en la investigació. 

AstraZeneca i els ximpanzès

Les vacunes de vector viral, com la d'AstraZeneca contra la covid-19, emmagatzemen la informació genètica amb les instruccions per fabricar la proteïna del virus que el sistema immunitari aprendrà a combatre (la proteïna Spike en el cas del SARS-CoV-2) en un vehicle. Aquest vehicle, del que ja vam parlar i que es coneix amb el nom de vector, és una versió debilitada i sense capacitat de replicació d'un virus diferent al que fa front la vacuna. En la fórmula d'AstraZeneca, com explica el Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria, es tracta d'un adenovirus que sol provocar el refredat comú als ximpanzès. Per tant, la vacuna en cap cas conté cèl·lules de mico, com asseguren els comentaris virals.

Per utilitzar-ho com a vector viral a la vacuna d’AstraZeneca, és a dir, per ensenyar-li a transportar l’informació de la vacuna fins a les cèl·lules, aquest virus s'ha modificat genèticament de manera que és impossible que creixi i desenvolupi el seu cicle vital en humans. Aquest tipus de vectors s’ha estudiat àmpliament des que es van descobrir el 1972, i la conclusió és que es poden utilitzar amb seguretat. Algunes de les últimes vacunes, utilitzades per als brots de la malaltia de l'Ebola tenen tecnologia de vector viral, i també s’ha analitzat l'ús d’aquest tipus de vacunes per combatre malalties infeccioses com el zika, la influença i el VIH, apunten els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC).

Per altra banda, el vector utilitzat per fabricar la vacuna d'AstraZeneca és d'una família diferent del que produeix la verola del mico. El primer és de la família Adenoviridae i provoca refredat comú, mentre que el de la verola del mico és de la família Poxviridae. En un document de la Universitat de la Palma de Gran Canària podem trobar més informació sobre aquestes dues famílies diferents de virus.

Verificat ha revisat els prospectes de les vacunes existents i aprovades a nivell europeu i no ha trobat cèl·lules de mico presents en cap de les vacunes disponibles (Pfizer, Moderna, Janssen, AstraZeneca).

Espanya ja és el país europeu amb més casos diagnosticats de la verola del mico centreafricà. Segur que no té res a veure que més de 10.000 il·legals hagin arribat a Espanya en el primer quadrimestre de 2022. Dona-li les gràcies a la política de portes obertes del govern.

Un tuit viral del 21 de maig afirma que Espanya és el país europeu amb més casos diagnosticats de verola del mico i ho relaciona amb l’arribada d’immigrants sense permís. Però, això és enganyós perquè, si bé és cert que Espanya és l’estat europeu amb més contagis (només precedit per Regne Unit, que va sortir de la Unió Europea el 2016), no es pot establir una relació amb la immigració. 

El mateix dia que es publicava el tuit viral, el Ministeri de Sanitat no va publicar un informe de la situació, però des de la detecció dels primers casos confirmats a Espanya, el 18 de maig, el Regne Unit sempre ha tingut més contagis. Segons el ministeri, el 18 de maig el país anglosaxó havia confirmat 9 casos de verola del mico i el 19 de maig el Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid (ISCIII), l’encarregat de realitzar les proves, confirmava els primers 7 casos. L’informe del ministeri del 25 de maig augmenta el nombre de casos a 71 en el cas del Regne Unit i a 59 en el cas d’Espanya. El tercer país europeu que els segueix amb més positius diagnosticats és Portugal amb 37 casos.

Res apunta a que l’origen dels brots de la verola sigui “l’arribada de 10.000” persones en situació irregular a Espanya. Els primers casos diagnosticats a Espanya van ser a la Comunitat de Madrid i el conseller de Sanitat d’aquesta comunitat autònoma, Enrique Ruiz Escudero, ha explicat als mitjans de comunicació que el rastreig dels casos apunta a què el focus del contagi va ser una sauna de Madrid. Així també ho ha confirmat el departament de premsa de la Conselleria a Verificat, que ha explicat que entre els únics estrangers contagiats són ciutadans de nacionalitat britànica.

La persones que entren a Espanya de forma irregular ho fan per les zones frontereres o més pròximes a la península, com Melilla, Ceuta, Andalusia o Canàries, en funció de si ho fan per via marítima o terrestre. És cert que en els primers quatre mesos de 2022 han entrat 10.180 persones per aquestes vies a Espanya, segons el balanç del Ministeri de l’Interior, però les autoritats sanitaries de cap d’aquestes ciutats o comunitats autònomes ha relacionat aquesta malaltia amb les persones que han entrat de forma irregular a Espanya. 

De moment, a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no s’ha detectat cap sospitós de la verola. A Andalusia a dia 26 de maig hi havia 15 casos sospitosos, segons declaracions del Conseller de Salut i Famílies de la comunitat, Jesús Aguirre, recollides per Europa Press. A Canàries, la Conselleria de Sanitat va informar del primer cas sospitós el 19 de maig i fins el 25 s’han confirmat 4 casos en total. Tot i no poder establir l’origen del brot a les Canàries, la Conselleria va informar el 22 de maig, segons ha recollit RTVE, que és “possible” que un dels casos detectats estigués relacionat amb un esdeveniment multitudinari al municipi de Maspalomas (Gran Canaria).

Com es registra un cas positiu de verola del mico?

El director general del l’ISCIII, Cristóbal Belda, ha explicat en roda de premsa que actualment estan utilitzant PCR per identificar qualsevol malaltia provocada pel gènere orthopoxvirus. El virus de la verola del mico és part d’aquest gènere, però no és l’únic membre que pot infectar els humans: també ho són el virus de la verola humana (una malaltia ja erradicada), el virus de la verola de la vaca i el virus de la vaccina. Per aquesta raó, si la PCR en qüestió surt positiva, el pacient és identificat com a cas sospitós de verola del mico. 

Per confirmar la sospita i incloure el pacient entre els casos confirmats, l’Institut de Salut Carlos III ha realitzat la seqüenciació del virus obtingut per PCR de diferents mostres i això ha permés confirmar que tots els casos analitzats corresponen a la verola del mico de l’Àfrica occidental, que és la variant “menys maligna” de les dues que existeixen de Monkeypox o verola del mico, segons ha explicat Belda.

Per tant, un positiu PCR en orthopoxvirus, no necessàriament està contagiat de la verola del mico. Tot i així, el director general de l’ISCIII ha apuntat que donat que la vaccina i la virola de vaca no estan circulant “és raonable suposar que sent positiu [en PCR], totes aquestes persones tinguin la malaltia”. 

Per això, dels 59 casos detectats fins el 25 de maig a Espanya, 20 han donat positiu en verola de mico després de la seqüenciació. La resta, encara estan a l’espera dels resultats de seqüenciació.