Ens heu preguntat a través del nostre servei de WhatsApp per un missatge viral que diu que “la Guàrdia Civil va entrar en un pis” a Barcelona on “hi figuraven 1.600 empadronats d’origen magrebí” que en realitat “vivien al Marroc”, però que, en “estar empadronats a Barcelona, cobraven tots els ajuts que dona l’ajuntament i, a més, poden votar per correu a les properes eleccions municipals”. El missatge insinuava que Ada Colau ho permetia per a beneficiar-se’n electoralment.

És FALS. La Guàrdia Civil ha confirmat a Verificat que no ha entrat a cap pis on hi hagués 1.600 persones empadronades i que no té constància que hagi existit una actuació d’aquest tipus. La Guàrdia Urbana de Barcelona tampoc té constància d’aquests fets, segons ha afirmat el seu departament de premsa a Verificat. A més, les persones migrades del Magreb que no tenen la nacionalitat espanyola no poden votar a les eleccions municipals, encara que hi estiguin empadronades.

Fa pocs dies la Guàrdia Civil va entrar en un pis de la zona d’Horta-Guinardó perquè en aquell pis hi figuraven 1.600 empadronats d'origen magribí. [...] Només hi vivien cinc individus, els 1.595 restants vivien al Marroc però al estar empadronats a Barcelona cobraven tots els ajuts que dona l’ajuntament i a més poden votar per correu a les properes eleccions municipals. [...] Si la Colau guanya les properes eleccions municipals ja podreu començar a pensar d’on han sortit els vots [...]. 

Els magrebins sense nacionalitat espanyola no poden votar

El missatge viral afirma que un dels objectius de les 1.600 persones suposadament empadronades al pis és “votar per correu” a les eleccions municipals del mes de maig, i insinua que és una estratègia de l’actual alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, per guanyar les eleccions. En realitat, les persones del Magreb migrades a Espanya que no tenen la nacionalitat espanyola no poden votar a les municipals, ni a les urnes ni per correu, encara que estiguin empadronades.

El Govern Espanyol té acords de reciprocitat amb alguns estats extracomunitaris perquè els seus ciutadans que estiguin empadronats a Espanya puguin votar a les eleccions municipals, però cap país del Magreb forma part d’aquests convenis. De fet, l’únic país africà que en forma part és el Cap Verd, arxipèlag situat a l’oest del Senegal.

Les eleccions municipals es diferencien de la resta de comicis perquè s’hi permet el sufragi actiu -el dret a vot- de persones empadronades a Espanya, però que no tenen la nacionalitat, sempre que siguin de la Unió Europea o de països amb acords de reciprocitat. Així ho indiquen l’article 13 de la Constitució i el títol tercer de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. 

D'acord amb la Junta Electoral Central, a qui el Govern espanyol comunica els acords de reciprocitat, poden votar a les municipals les persones empadronades a Espanya que provinguin dels següents països: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago, a més dels estats de la Unió Europea.

Elements de teoria de la conspiració

Aquest missatge conté diversos elements propis d’una teoria de la conspiració, d’acord amb la classificació de la Comissió Europea. Parla d’una trama secreta dels poderosos -l’alcaldessa de Barcelona- per a mantenir el seu poder, mentre que la immensa majoria de la gent està a l’ombra. Acusa els mitjans de comunicació de formar part de la trama per tal d’ocultar-la a la població, i aporta suposades proves falses -la batuda de la Guàrdia Civil- perquè sembli més creïble. 

A més, crea vincles entre els suposats fets, arribant a suggerir que és una estratègia de l’alcaldessa per a guanyar les eleccions, encara que es basi en una premissa falsa -que els migrants del Magreb sense nacionalitat espanyola poden votar-. Finalment, utilitza aquests “1.600 magrebins” com a víctima expiatòria o cap de turc.

Les teories de la conspiració es basen en sospites sense fonaments per a generar desconfiança entre la població, i fabriquen proves falses per a “demostrar” l’existència d’una trama secreta. Als cursos de Desfake, el projecte pedagògic de Verificat, hi trobareu desenvolupades les claus per identificar una teoria de la conspiració.