És el CGPJ i no el Tribunal Constitucional el que porta quatre anys amb el mandat caducat malgrat el que diu Eva Granados

Dels 11 magistrats del Constitucional, set tenen el mandat vigent i quatre el tenen caducat des del juny


Senat

Què s’ha dit?

Eva Granados va assegurar que el Tribunal Constitucional (TC) “fa quatre anys que està amb el mandat caducat”.

Què en sabem?

Només quatre dels 11 magistrats del TC tenen el seu mandat caducat des del juny del 2022, fa sis mesos. L’òrgan constitucional que té el mandat caducat des del desembre del 2018 és el Consell General del Poder Judicial.

La portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, va afirmar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que el Tribunal Constitucional "porta quatre anys amb el mandat caducat" (al minut 5:59). La mateixa Granados també va sostenir en una entrevista al Cafè d'Idees que "portem quatre anys amb un Tribunal Constitucional que no respon a les majories socials del nostre país ni a les majories parlamentàries" (al minut 4:17).

És enganyós. Set dels 11 magistrats del Tribunal Constitucional tenen encara el seu mandat en vigor (tres el finalitzen el 2026 i quatre el 2030), mentre que als altres quatre els va caducar el juny del 2022, fa sis mesos i no quatre anys com va dir Granados. És el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l'òrgan que té el mandat caducat des del desembre del 2018.

"[El Tribunal Constitucional] porta quatre anys amb el mandat caducat"

Eva Granados, PSC

Quatre magistrats amb el mandat caducat des del juny

Actualment, el Tribunal Constitucional està compost per 11 magistrats (l'Alt Tribunal el componen 12, però al juliol en va renunciar un per problemes de salut). D'aquests, n'hi ha quatre que tenen el mandat caducat, però no des de fa quatre anys (com assenyala Granados), sinó des del juny del 2022, fa sis mesos, quan es van complir nou anys dels seus nomenaments. L'article 159.3 de la Constitució fixa que els "membres del Tribunal Constitucional seran designats per un període de nou anys".

Els quatre magistrats amb el mandat caducat són Pedro González-Trevijano (president des de novembre de 2021), Juan Antonio Xiol Ríos (vicepresident des de novembre de 2021), Santiago Martínez-Vares i Antonio Narváez Rodríguez. Els tres primers van ser nomenats el juny del 2013, mentre que Antonio Narváez ho va ser el juliol del 2014 per ocupar la vacant que va deixar Enrique López i López, que havia estat nomenat el juny del 2013, però va dimitir un any més tard després de ser agafat en moto sense casc i ebri, segons van publicar mitjans de comunicació com El País i elDiario.es.

Des de novembre de 2010, l'article 16 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional estableix que "les vacants produïdes per causes diferents de la de l'expiració del període per al qual es van fer els nomenaments" seran cobertes "pel temps que a aquest restés". Per aquest motiu, tot i que Antonio Narváez porta menys de nou anys com a magistrat del TC, també té el mandat caducat.

Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez van ser proposats pel Govern i Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares, pel Consell General del Poder Judicial.

Com s'elegeixen els membres del TC?

Actualment, els 12 membres de Tribunal Constitucional són nomenats pel Rei i proposats per diferents institucions, segons regula l'article 159 de la Constitució:

  • Quatre a proposta del Congrés per majoria de tres cinquens.
  • Quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria.
  • Dos a proposta del Govern.
  • Dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.

Els membres del TC són designats per un període de nou anys i es renoven per terceres parts cada tres anys.

Els altres set magistrats, amb el mandat vigent

El Tribunal Constitucional actual el completen els quatre magistrats que van ser proposats pel Congrés el 2021 i els tres que queden dels que van ser votats pel Senat, que van arribar el 2017. Dels quatre que procedien del Senat, Alfredo Montoya Melgar va renunciar el juliol del 2022 per motius de salut, segons va informar l'Alt Tribunal en una nota informativa, i encara no s'ha substituït.

Aquests set magistrats tenen el seu mandat vigent. Els quatre del Congrés el finalitzaran el novembre del 2030 i els tres del Senat (i el quart en cas de nomenar-se), l'acabaran el març del 2026.

Hem preguntat al departament de premsa del PSOE al Senat sobre les declaracions d'Eva Granados, però en el moment de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.

El Govern vol canviar el sistema de renovació

La proposició de llei que va aprovar el Congrés el passat 15 de desembre i que va remetre al Senat modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial per establir que si transcorreguts nou anys i tres mesos del nomenament dels magistrats a proposta del Govern i del CGPJ, "un d'aquests dos òrgans no ha realitzat la seva proposta", es procedirà a la renovació dels dos magistrats designats "per l'òrgan que ha complert en temps el seu deure constitucional".

És a dir, obre la porta que l'Executiu pugui renovar els seus dos noms sense esperar el CGPJ. Aquest text, introduït a la Cambra Baixa via esmenes, és el que ha portat el TC a frenar la tramitació parlamentària.

El CGPJ sí que té el mandat caducat des de fa quatre anys

L'òrgan que, com va dir Granados a Catalunya Ràdio, sí "porta quatre anys amb el mandat caducat" és el Consell General del Poder Judicial. L'agost del 2018, Carlos Lesmes, en aquell moment president del CGPJ, va iniciar el procediment per a la renovació de l'òrgan, el mandat del qual havia començat el desembre del 2013 (dels 10 vocals a proposta del Congrés i dels 10 a proposta del Senat). Els 20 membres del CGPJ són nomenats per un període de cinc anys, segons fixa l'article 122 de la Constitució.

Des del 2018, els partits polítics no han acordat la renovació de l'òrgan de govern dels jutges. Cadascuna de les Cambres (el Congrés i el Senat) ha d'elegir, per majoria de tres cinquens dels seus membres, 10 vocals, quatre entre juristes de reconeguda competència i sis entre jutges i magistrats, segons fixa l'article 567 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Aquesta situació de bloqueig va portar Carlos Lesmes a recordar al Congrés i al Senat en diferents ocasions "la necessitat de renovar l'òrgan de govern dels jutges" i, finalment, a dimitir com a president del CGPJ l'octubre del 2022.