Els pressupostos de la Generalitat no destinen “50 milions a finançar MENAS”, com diu una campanya de Vox

Els pressupostos de la Generalitat no destinen “50 milions a finançar MENAS”, com diu una campanya de Vox

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Una campanya de Vox a les xarxes socials afirma que els pressupostos catalans per a 2022 preveuen 50 milions d'euros per a “finançar MENAS” mentre hi ha un “33% de nens en pobresa extrema”.

Què en sabem?

La dada del 33% fa referència a les xifres de risc de pobresa i no de pobresa extrema i el conjunt de les tres partides pressupostàries que sumen 50 milions no es dirigeixen ni íntegrament ni directament a menors de nacionalitat estrangera.

Després que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 superessin el debat de totalitat al Parlament, Vox va impulsar una campanya a les xarxes socials en la qual difonia un seguit de xifres parlant del “malbaratament” dels comptes catalans. Una de les imatges publicades a xarxes com Twitter o l'Instagram del grup parlamentari afirma que els pressupostos destinen “50 milions a finançar MENAS”, mentre que el 33% dels menors es troben en situació de pobresa extrema a Catalunya. És FALS. La dada del 33% fa referència a les xifres de risc de pobresa i no de pobresa extrema i el conjunt de les tres partides pressupostàries que sumen aquesta xifra, 50 milions, no es dirigeixen ni íntegrament ni directament a menors de nacionalitat estrangera.

“[Pressupostos de Catalunya] 50 milions a finançar MENAS”

Vox

El 2020, hi havia 462.000 menors en risc de pobresa a Catalunya, segons la darrera Enquesta de condicions de vida. Això és un 33,4%. Aquesta xifra és la que donen, per exemple, organismes com ara UNICEF i Save The Children. El 33%, doncs, correspon als nens en risc de pobresa i no pas en pobresa extrema com afirma Vox. L'Idescat defineix la població en risc de pobresa com la “proporció de la població que viu en una llar amb una renda per sota del que es considera nivell de vida mitjà a la societat en què es resideix”. Una llar està en situació de risc de pobresa quan “la seva renda neta per unitat de consum és inferior al llindar de pobresa”.

Durant el debat a la totalitat, el diputat de Vox Antonio Gallego havia assegurat que els pressupostos destinen “més de 50 milions d'euros a tutelats i extutelats” i que la “majoria de sol·licitants són menes d'origen magribí” (pàgina 28 del Diari de Sessions). Dies abans, el mateix Gallego havia publicat un tuit (que acumula 500 retuits i 1.000 m'agrades) en què desglossava les partides que sumen aquests 50 milions.

La xifra que va donar Gallego es pot consultar al pressupost de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i correspon a la suma de tres partides:

  • 13,95 milions per a prestacions per a joves extutelats.
  • 17,55 milions per a prestacions per acollir menors tutelats per la Generalitat.
  • 18,37 milions per a l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció.

En conversa telefònica amb Verificat, Antonio Gallego confirma que els 50 milions procedeixen d'aquestes tres partides i assegura que, a més, hi ha altres despeses destinades a menors estrangers no acompanyats que no estan inclosos. Argumenta que el cost no són només les pagues, sinó que hi ha costos fixos que ell no va imputar, com el cost de manteniment o els habitatges tutelats en els quals resideixen alguns menors.

Aquests 50 milions d'euros, no obstant això, no beneficien exclusivament al col·lectiu de menors estrangers no acompanyats:

  • La prestació per a extutelats la reben els extutelats que no tenen recursos econòmics ni familiars i independentment de la seva nacionalitat. El 2020, el 47% dels preceptors van ser de nacionalitat espanyola.
  • Les prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat no són pagues per als menors, sinó ajudes perquè les famílies d'acollida puguin atendre les despeses de manteniment del menor. La immensa majoria de joves migrats sols no són acollits per famílies, sinó que van a centres residencials.
  • L'Institut Català de l'Acolliment i Adopció es dedica principalment a potenciar una política global d'adopcions i d'acolliment i a agilitzar els processos. La seva relació amb els menors estrangers és només a través de la gestió del programa de mentoria amb adolescents i joves migrats, que és un servei gratuït.

Un 47% dels beneficiaris de la prestació per a joves a extutelats són espanyols

La partida destinada a prestacions per a joves extutelats és de 13,95 milions d'euros. La prestació, regulada a l'article 19 de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic, dona suport econòmic als joves extutelats per la Generalitat “amb l'objectiu de contribuir temporalment al fet que, una vegada acabada la tutela de l'Administració, puguin viure de manera autònoma i es puguin integrar gradualment a la vida laboral i social, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics ni familiars”, segons la definició de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET).

No obstant això, aquesta prestació no la reben únicament estrangers. El 2020 i el 2019, per primera vegada, els beneficiaris van ser majoritàriament estrangers (un 53% i un 64% respectivament), però els anys previs dos de cada tres extutelats que rebien la prestació tenien nacionalitat espanyola.

Per entendre aquest canvi de tendència, el gabinet de premsa del Departament de Drets Social assenyala a Verificat que en els últims anys hi ha hagut una gran arribada de joves migrats sols a Catalunya que han complert els 18 anys al llarg del 2019, 2020 i 2021. Així doncs, el 2018 es va registrar el pic d'arribades de menors estrangers no acompanyats a Catalunya amb un total de 3.709 i el 65% dels que van arribar tenien 16 o 17 anys.

Els 13,9 milions d'euros previstos per a l'any que ve són els mateixos que es van pressupostar el 2020, els últims comptes aprovats. El 2017 (els anteriors pressupostos que van tirar endavant), la partida era de 5,1 milions. Segons la memòria dels pressupostos catalans, el 2019 va haver-hi 1.905 beneficiaris de la prestació per joves extutelats i el 2020, 1.657 (pàgina 2). L'ASJTET va atendre 4.176 joves el 2019 i 4.505 el 2020 (pàgina 4).

Prestacions per a famílies d'acolliment: 17,55 milions

La segona partida de la qual parla Vox són els 17.553.631,56 euros que corresponen a les prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat, com consta al projecte de pressupostos de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència.

No obstant això, aquestes prestacions no són diners que reben directament els joves tutelats, sinó que són ajudes a les quals opten les famílies d'acolliment “per atendre les despeses de manteniment del menor”, com explicita la Generalitat al seu propi web i fixa l'article 22 de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic.

L'import d'aquesta prestació “consisteix en una quantitat per menor d'edat acollit” i s'estableix “per la Llei de pressupostos”. En aquest cas, el text articulat del Projecte de Llei de Pressupostos de 2022 fixa a la disposició addicional 21 que les quanties mensuals no poden ser inferiors a 376 euros per als menors d'edat de zero a nou anys, 412 euros per als de deu a catorze anys i 443 euros per als de 15 a 18.

I en quins casos una família acull un menor tutelat per la Generalitat? El gabinet de premsa del Departament de Drets Socials explica a Verificat que quan l'administració pública tutela un menor i acorda una mesura de protecció, aquesta es pot portar a la pràctica a través de dues vies:

  • Una és l'acollida, que s'intenta que sigui preferent perquè es considera que és millor que el nen continuï vivint en un nucli familiar. Hi ha dos tipus d'acollida: en família pròpia, la família extensa, habitualment avis o oncles, o en família aliena, que depèn de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció. Són famílies que fan una formació i acullen a la seva casa un nen tutelat per l'administració.
  • Si no hi ha acollida, els nens viuen en els centres residencials, que passen a ser la seva casa. Els centres disposen de diferents recursos i compten amb uns referents que els fan l'acompanyament.

El departament de premsa de Drets Socials assenyala que “la immensa majoria de joves migrats sols van a centres residencials”. Això, afegeixen, té un sentit, ja que després que un adolescent arribi amb 16 o 17 anys, els objectius com a educador són que potenciï la seva autonomia, que aprengui l'idioma, que pugui regularitzar la seva situació i que trobi treball. I tot això es pot fer al centre residencial.

Segons l'Informe Estadístic Mensual de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), el mes d'octubre (les últimes dades disponibles) hi havia a Catalunya 7.748 infants i adolescents en mesura protectora (pàgina 10). D'aquests, el 62,8% eren de nacionalitat espanyola i el 37,2% eren estrangers. Sobre el total, el 19,5% eren estrangers sense referents familiars.

Si mirem l'evolució dels últims mesos, des de 2019 no hi ha hagut cap mes en el qual els estrangers sense referents familiars hagin superat el 40% dels infants en mesura protectora i sempre més de la meitat han estat de nacionalitat espanyola.

El total d'infants i adolescents en mesura protectora s'ha estabilitzat i ha experimentat un lleu repunt al llarg d'aquest any després de disset mesos de reducció. De fet, les variacions es troben en els menors acollits en centres residencials, ja que el número de tutelats que estan acollits en famílies s'ha mantingut constant al voltant dels 3.600 els últims tres anys. En canvi, entre el març del 2019 (5.914) i el març del 2021 (4.001) hi va haver una reducció del 32% dels menors en centres residencials.

Dels 7.748 nens i adolescents en mesura protectora a 31 d'octubre del 2021, el 46,1% havien estat acollits per famílies i el 53,7% estaven en centres residencials. En concret, el 30,3% del total van ser acollits per famílies extenses, el 23,6% en Centres Residencials d'Acció Educativa i l'11,8% per famílies alienes.

L'Institut Català de l'Acolliment i Adopció: 18,4 milions d'euros

Finalment, la tercera partida que Vox inclou als 50 milions d'euros és la relativa a l'Institut Català de l'Acolliment i Adopció (ICAA), de 18.369.304,73 euros, com consta en el projecte de pressupostos per agrupacions. Aquesta partida inclou:

  • 3,58 milions que es destinen a personal.
  • 7,12 milions que van a despeses corrents de béns i serveis (“despesa de contractació major i contractació menor de l'Institut, referides a l'àmbit de l'acollida i de l'adopció”, segons explica a Verificat el gabinet de premsa del Departament de Drets Socials).
  • 7,66 milions que són per a sufragar les prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat.
  • 3.000 euros per inversions reals i variació d'actius financers.

No obstant això, aquest Institut té molt poca relació amb els menors estrangers no acompanyats. L'únic punt de trobada és el programa de mentoria amb adolescents i joves migrats que l'ICAA gestiona des de 2020. El gabinet de premsa de Drets Socials explica a Verificat que “la mentoria permet als joves tenir una persona adulta de referència amb qui compartir unes hores a la setmana, practicar la llengua, participar en activitats d'entorn i crear una relació fora del centre on estan”. La tasca de l'ICAA és fer la formació dels mentors, constituir els tàndems i fer el seguiment. El servei és gratuït.

Més enllà d'això, l'objectiu principal de l'ICAA és contribuir a “potenciar una política global d'adopcions i d'acollida simple en família aliena, agilitzar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que opten per l'acolliment o l'adopció i tramitar l'adopció internacional”. Segons les dades del Idescat, el 2020 va haver-hi 68 adopcions internacionals i 281 acolliments preadoptius, 911 acolliments simples en família aliena i 51 adopcions d'infants de Catalunya.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona

Verificat & Newtral

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.