Els membres del Comitè de Drets Humans actuen “a títol personal” per garantir la seva independència, però la seva creació va ser adoptada per l’Assemblea General de l’ONU
És cert que els membres del comitè “exerceixen les seves funcions a títol personal”, però així s’estableix per salvaguardar la seva independència respecte als governs dels seus països i garantir que prenguin decisions “políticament imparcials”. A més, la creació del comitè va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides i és un dels deu òrgans de l’ONU encarregats de vetllar pel compliment dels tractats de drets humans.
Què s’ha dit?
Que el Comitè de Drets Humans “és un comitè que en cap cas parla en nom de les Nacions Unides”.
Què en sabem?
És cert que els membres del comitè “exerceixen les seves funcions a títol personal”, però així s’estableix per salvaguardar la seva independència respecte als governs dels seus països i garantir que prenguin decisions “políticament imparcials”. A més, la creació del comitè va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides i és un dels deu òrgans de l’ONU encarregats de vetllar pel compliment dels tractats de drets humans.
Lorena Roldán, diputada del Partit Popular al Parlament de Catalunya, va afirmar en una roda de premsa a la cambra autonòmica que el Comitè de Drets Humans "és un comitè que en cap cas parla en nom de Nacions Unides" (al minut 10: 14). Aquest òrgan va ser el que va dictaminar el 31 d'agost de 2022 que "Espanya va violar els drets polítics" d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull "en suspendre'ls de les seves funcions públiques, previ a l'existència d'una condemna, després el referèndum independentista del 2017", com va assenyalar la nota de premsa publicada pel servei de notícies de les Nacions Unides.
L'afirmació de Roldán és enganyosa. És cert que els membres del Comitè de Drets Humans "exerceixen les seves funcions a títol personal", però així s'estableix perquè no actuïn "com a representants dels seus governs" i amb l'objectiu de garantir que les seves deliberacions siguin "políticament imparcials". D'altra banda, el Comitè de Drets Humans és un òrgan encarregat de supervisar el compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics adoptat per l'Assemblea General de l'ONU el 1966; és un dels deu comitès de l'ONU que vetllen pels tractats de drets humans i es reuneix habitualment a la Seu de les Nacions Unides a Nova York i a l'Oficina de les Nacions Unides a Ginebra.
"Aquí no estem parlant de les Nacions Unides, no es tracta de l'ONU, és un comitè que en cap cas parla en nom de les Nacions Unides"
Lorena Roldán, diputada del PP al Parlament de Catalunya
L'Assemblea General, integrada pels 193 Estats Membres de l'ONU, és "l'òrgan principal de les Nacions Unides de deliberació, adopció de polítiques i representació" on cadascun dels seus membres "té un vot", segons explica la seva pàgina web. L'Assemblea "constitueix un fòrum singular per a les deliberacions multilaterals sobre tota la gamma de qüestions internacionals" que abasta la Carta de les Nacions Unides i també "exerceix una funció central en el procés d'establiment de normes i en la codificació del dret internacional". Precisament el Comitè de Drets Humans va ser creat en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics adoptat per l'Assemblea General.
El departament de premsa del Partit Popular de Catalunya no ha aclarit Verificat a l'hora de publicar aquesta verificació a què es referia Lorena Roldán a l'hora d'afirmar que el Comitè de Drets Humans "en cap cas parla en nom de les Nacions Unides".
Creat en virtut d'un pacte adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides
El Comitè de Drets Humans de l'ONU, tal com l'anomena la nota de premsa publicada pel servei de notícies de les Nacions Unides, és "l'organisme de 18 experts independents que supervisa l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics pels Estats Parts", d'acord amb la definició de la pàgina web de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH).
El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor oficialment el 23 de març de 1976, va ser "adoptat i obert a la signatura, ratificació i adhesió per l'Assemblea General [de les Nacions Unides] en la resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966", com assenyala el text del tractat publicat per l'Alt Comissionat. Els 173 Estats que han ratificat el pacte fins ara "es comprometen a garantir a homes i dones la igualtat en el gaudi de tots els drets civils i polítics enunciats", d'acord amb l'article 3. Espanya va signar aquest tractat 28 de setembre de 1976 i ho va ratificar l'any següent.
Un dels deu comitès de l'ONU que supervisen els tractats de drets humans
"El Comitè de Drets Humans, juntament amb nou comitès més, forma part del Mecanisme d'Òrgans de Tractats", explica a Verificat Vivian Kwok, del departament de premsa de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Els anomenats òrgans de tractats "són comitès d'experts independents" creats en virtut de tractats de drets humans "que han rebut un mandat per supervisar l'aplicació dels principals tractats internacionals de drets humans", descriu l'ACNUDH a la seva web.
El Comitè de Drets Humans va ser creat precisament en virtut de l'article 28 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i, concretament, la seva tasca, segons figura al portal de l'Alt Comissionat, consisteix "encoratjar cada Estat part a":
- Mantenir la legislació, les polítiques i les pràctiques que fomenten el gaudiment d'aquests drets.
- Suspendre o modificar degudament les mesures que resultin destructives o perjudicials per als drets del Pacte.
- Emprendre accions positives i adequades quan un Estat part no hagi pres cap mesura per fomentar i protegir aquests drets.
- Tenir degudament en compte la incidència, segons el Pacte, de noves lleis, polítiques i pràctiques que un Estat Parteix proposa introduir per assegurar que no retrocedeix en la vigència pràctica dels drets reconeguts al Pacte.
El comitè "celebra normalment tres períodes de sessions" que tenen lloc "habitualment a la Seu de les Nacions Unides al març i a l'Oficina de les Nacions Unides a Ginebra els mesos de juliol i octubre, respectivament", encara que també hi ha la possibilitat que es reuneixi en altres llocs, com especifica un document de l'ACNUDH (pàgina 22).
"Exerceixen les seves funcions a títol personal i no com a representants dels seus governs"
"Els membres del Comitè exerceixen les seves funcions a títol personal i no com a representants dels seus governs", per la qual cosa les seves deliberacions "haurien de ser políticament imparcials". Així ho indica un document publicat per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (pàgina 21). "Per assegurar el respecte a les més altes normes de conducta, el Comitè ha adoptat directrius ètiques que serveixin d'orientació als seus membres" i hi ha "salvaguardes per promoure la imparcialitat no només en aparença sinó de fons", especifica el document. Per exemple, "cap membre del Comitè no pot participar en l'examen de l'informe periòdic d'un Estat part del que sigui nacional".
Els membres del Comitè de Drets Humans, entre els quals hi ha l'espanyol Carlos Gómez Martínez, i de la resta d'òrgans encarregats de supervisar els tractats adoptats per l'Assemblea General "són proposats i elegits pels Estats part per a un mandat fix i renovable de quatre anys", detalla Vivian Kwok, del gabinet de l'Alt Comissionat.
Els experts del comitè han de ser ciutadans d'un dels Estats que formen part del pacte i han de "ser persones de gran integritat moral, amb competència reconeguda en matèria de drets humans", tal com assenyala l'article 28 del tractat. A més, en la seva elecció cal tenir en compte "una distribució geogràfica equitativa dels membres i la representació de les diferents formes de civilització i dels principals sistemes jurídics" i no hi pot haver dos membres d'un mateix Estat, d'acord amb l'article 31.
En aquest sentit, l'Alt Comissionat destaca a la pàgina 23 del document esmentat que "un dels punts més forts del Comitè és l'autoritat moral que li confereix el fet que els seus membres representen totes les parts del món", ja que, "lluny de reflectir una única perspectiva geogràfica o nacional, el Comitè parla amb una veu mundial".