Els bacteris no compten fins a 5 per saltar al menjar que t’ha caigut a terra

La contaminació es pot donar de manera instantània, i depèn més del tipus de menjar, el tipus de terra i com de net estigui


Què s’ha dit?

Que si un aliment cau a terra i es recull abans no passin 5 segons es pot menjar perquè aleshores no té bacteris.

Què en sabem?

Els bacteris poden saltar del terra a l’aliment de manera gairebé instantània. El grau de contaminació no depèn tant del temps que estigui el menjar a terra, com del tipus de menjar, el tipus de superfície i com de neta estigui.

Ens heu preguntat a través del nostre servei de WhatsApp per la creença popular que si un aliment cau a terra i es recull “abans que passin 5 segons”, es pot menjar perquè aleshores “no té bactèries”, una idea que ha estat compartida a diversos vídeos de Youtube de forma humorística. La creença que els microorganismes triguen aquest temps a saltar a l’aliment es coneix com la regla dels cinc segons, però és errònia.

L’escassa recerca científica que s’ha dut a terme al respecte ha trobat que la contaminació es pot donar de manera immediata. Tot i que el temps que deixem l’aliment a terra és una variable a tenir en compte, les seves característiques, la superfície sobre la qual cau o la netedat d’aquesta són factors tant o més importants a tenir en compte.

Dos articles revisats per parells

La recerca científica que s’ha dut a terme sobre la validesa de la regla dels cinc segons és escassa. Les úniques dues publicacions revisades per parells al respecte, una del 2007 i una altra del 2016, han arribat a conclusions similars: tot i que el temps en què un aliment està en contacte amb una superfície contaminada influeix en la quantitat de microbis que s’hi transfereixen, hi ha altres factors igual o més importants que regulen aquesta contaminació que, de fet, es pot donar de manera gairebé instantània.

“La regla dels cinc segons és una simplificació significativa del que realment passa quan els bacteris es transfereixen d’una superfície a un aliment”, conclou el darrer treball. Els investigadors van trobar com els aliments amb major humitat, com la síndria, es contaminaven més i més de pressa que els secs. Mentre la contaminació de la síndria es produeix en menys d’un segon, la quantitat de microorganismes presents a les gominoles és indetectable fins i tot passats 5 minuts.

El material de què estigui fet el terra també és important: les superfícies més llises com la rajola, l’acer inoxidable o la fusta transfereixen millor els microorganismes que les rugoses, com la catifa.

L’estudi del 2007, a més, va trobar que la quantitat de bacteris que hi ha al sòl influeix en el grau en què es contamina l’aliment. “Sembla que la qüestió no és tant el temps que el teu menjar roman a terra, com quant d’infestat de bacteris està aquest tros de terra”, explicava Paul Dawson, professor de ciències de l’alimentació a la Universitat de Clemson, als Estats Units, i autor principal de l’article, a The Conversation.

Menjar o no menjar, aquesta és la qüestió

“Quan ens cau un aliment, no tenim temps ni mitjans per a valorar tots els condicionants, de manera que el millor que pots fer és no menjar-te’l”, conclou en un article al web del CSIC Javier Sánchez, investigador en compostos bioactius, nutrició i salut a l’Institut del Greix. Tant el Departament d’Agricultura dels Estats Units com l’hospital de nens John Hopkins coincideixen amb aquesta recomanació.

“En general sembla prou inofensiu menjar coses que hagin caigut a terra durant uns pocs segons”, rebat el pediatre de la Universitat d’Indiana Aaron Carroll al llibre No t’empassis el xiclet!: mites, mitges veritats i pures mentides sobre el teu cos i salut (pàgina 134). La seva conclusió coincideix amb la de Dawson a The Conversation: “El proper cop que consideris menjar aliments que hagin caigut a terra, les probabilitats estan a favor teu que […] no et posaràs malalt”, donat que el risc que just en aquell punt hi hagi bacteris capaços de causar-nos malalties greus és baixa.

Al cap i a la fi, els bacteris i altres microorganismes no es troben només a terra, sinó que també s’acumulen, fins i tot en major quantitat, en superfícies a les quals no prestem tanta atenció, com el mòbil, els diners, el taulell de la cuina o els interruptors de la llum. “La recerca (i el sentit comú) ens diuen que el millor que podem fer és mantenir mans, utensilis de cuina i altres superfícies netes”, conclou Dawson.

Treballs d’estudiants i shows televisius

La pionera en analitzar científicament la regla dels 5 segons va ser Jillian Clarke, una estudiant de secundària que va fer una estada a la Universitat d’Illinois, als Estats Units, segons va reportar el web del centre el 2003. Clarke va trobar evidències que la contaminació dels aliments es produïa en menys de 5 segons, tot i que l’estudi no va ser publicat ni va determinar el temps amb més precisió. 

Un grup d’estudiants universitaris de Biologia de la Universitat d’Aston (Estats Units) també va investigar el mite i va trobar, de manera similar a la recerca publicada, que el temps en contacte era un factor a tenir en compte, juntament amb el tipus de superfície on queia l’aliment. El treball tampoc ha estat publicat.

Tot i que no tinguin validesa acadèmica, tant els programes televisius Myth Busters i Food Detectives, com el canal educatiu de Youtube VSauce, també van dur a terme experiments al respecte, concloent que la regla dels 5 segons no és un mite recolzat científicament.

Altres fact-checkers membres de la International Fact-Checking Network (IFCN), com Maldita o Chequeado, també han verificat aquesta informació.

european media and information fund