El vídeo viral d’una agressió a una noia trans és antic i es va gravar a Bèlgica
Diversos comptes han compartit aquests dies un vídeo amb més de 660.000 reproduccions en què es pot veure com dos nois agredeixen a una noia al mig del carrer a plena llum del dia. El vídeo va acompanyat de missatges com “dos marroquins apallissen a una noia trans” i “nois magrebins agredeixen a un trans… l’LGTBI i el musulmà: dos mons oposats que comencen a entrar en contacte”. Segons declaracions de la policia d’aquest municipi a Newtral, la Fiscalia està investigant el cas i, per això, no poden donar més detalls sobre l’agressió o l’origen dels investigats.
Què s’ha dit?
Que dos marroquins apallissen a plena llum del dia i a la via pública a una noia trans.
Què en sabem?
El vídeo no ha estat gravat a Catalunya ni Espanya, sinó a Charleroi, una localitat al sud de Bèlgica, i encara no es pot confirmar la nacionalitat dels agressors.
Diversos comptes han compartit aquests dies un vídeo amb més de 660.000 reproduccions en què es pot veure com dos nois agredeixen a una noia al mig del carrer a plena llum del dia. El vídeo va acompanyat de missatges com “dos marroquins apallissen a una noia trans” i “nois magrebins agredeixen a un trans… l’LGTBI i el musulmà: dos mons oposats que comencen a entrar en contacte”. El vídeo, compartit fins i tot per polítics com Iván Espinosa de los Monteros, no ha estat gravat a Catalunya ni Espanya, si no a Charleroi, una localitat al sud de Bèlgica. I, segons declaracions de la policia d’aquest municipi a Newtral, la Fiscalia està investigant el cas i, per això, no poden donar més detalls sobre l’agressió o l’origen dels investigats.
A més, els missatges que han circulat han posant de relleu la nacionalitat dels agressors, però a Espanya, el 2019, el 81% dels delictes d’odi per raons de discriminació segons l’orientació i la identitat sexual són comesos per persones de nacionalitat espanyola. T’ho expliquem.
L’agressió va passar a Bèlgica
El mateix vídeo va ser compartit per un usuari català a Twitter el 22 de maig enllaçant una notícia d’un portal web que explica que l’agressió es va produir a Gosselies, un districte de la localitat de Charleroi, que es troba a 60 km aproximadament al sud de Brussel·les. L’entrada en aquest portal web està basada en una notícia del mitjà digital belga 7sur7, que va informar sobre l’agressió trànsfoba el mes de maig. De fet, si ens fixem en la matrícula del cotxe que surt al fons de les imatges, veiem que no es tracta d’una matrícula espanyola, perquè es pot llegir una xifra, seguida de tres lletres i tres xifres més. Es tracta d’una matrícula belga.
El mitjà belga explica que la víctima va guanyar notorietat a les xarxes per insultar l’islam, el Corà i el seu profeta en diverses gravacions, que va acabar eliminant i per les quals va acabar demanant disculpes a través de TikTok. Aquesta no era la primera agressió que patia, ja que un mes abans, al febrer, també va ser agredida físicament. En declaracions al mateix mitjà la noia va assegurar: “Nosaltres, les persones trans, som víctimes d’un enorme assetjament a internet. Ja sigui de la comunitat musulmana o d’altres comunitats religioses. I això, per parlar només dels comentaris religiosos”. I afegeix, “tota la meva he viscut amb aquesta por de morir un dia sense assumir-me com a dona. Llavors, quan has passat per això, molt poc pot espantar-te”.
El responsable de delictes d’odi de la Policia de Charleroi també ha confirmat a Newtral que l’agressió es va produir en aquesta ciutat belga i que actualment el cas es troba en mans de la Fiscalia. Per tant, no hi ha proves concloents que els agressors siguin marroquins, com afirmen algunes de les publicacions a xarxes.
L’odi no entén de nacionalitats
Els tuits virals tant en català com en castellà que han compartit el vídeo parlen de la nacionalitat dels agressors, però les dades a Catalunya i Espanya demostren que la nacionalitat no és el fet determinant en aquest tipus d’agressions.
El 2019, últim any abans de la pandèmia, el 81% dels delictes d’odi a Espanya per raó d'orientació i identitat sexual van ser comesos per espanyols (111 investigats espanyols dels 137 totals), segons les dades del Ministeri de l’Interior. A Catalunya, el 84% eren de nacionalitat espanyola. El 2020, amb xifres distorsionades per la pandèmia i el confinament, la xifra va ser més elevada: el 65% dels detinguts a nivell estatal eren espanyols i el 55% a Catalunya.
Delicte d’odi per raons d’identitat sexual
Una persona pot agredir a una altra per diverses raons, però quan la motivació de l’agressió és la pertinença de la víctima a un grup, per raons religioses, antisemites, antigitanes o “altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença […] a una ètnia, raça o nació, origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofobia, malaltia o discapacitat” es tracta d’un delicte d’odi, segons l’article 510 del codi penal.
En aquest sentit, els delictes d’odi per raons d’identitat sexual, fan referència a aquells en què una persona no accepta el sentiment de pertinença de la víctima a un sexe o a un altre, al merge del sexe biològic. El concepte d’identitat sexual, per tant, es refereix a què “el subjecte es reconeix com home o dona, com un o altre, o com cap, amb independència de la seva efectiva realitat biològica”, segons detalla l’informe de delimitació conceptual en matèria de delictes d’odi del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.