El nivell del mar sí que ha augmentat tot i que el port de Sídney sembli no haver canviat en 140 anys
La comparació de dues imatges no és una prova vàlida que permeti analitzar els canvis
Què s’ha dit?
Que el canvi climàtic no ha fet augmentar el nivell del mar en el port de Sídney en els darrers 140 anys.
Què en sabem?
El nivell del mar en el port de Sídney augmenta a un ritme de 7,9 centímetres cada segle. A nivell global, ha crescut més de 20 centímetres en els darrers 140 anys, un creixement que s’ha accelerat darrerament.
Una publicació compartida a Telegram assegura que el canvi climàtic ha fet que “augmenti 0.0m” el nivell de la mar a Sídney “en els últims 140 anys”. El post està acompanyat de dues imatges que mostren una construcció enmig del mar a la ciutat australiana. Es tracta d'una afirmació ENGANYOSA: sí, totes dues imatges són certes i estan separades aproximadament 140 anys en el temps, però això no mostra que el nivell del mar no hagi incrementat. De fet, la construcció que es veu en la imatge, que disposa d'una de les sèries de dades més completes i llargues, ha enregistrat un augment del nivell de la mar de 0,76 mil·límetres anuals (7,6 centímetres cada segle, uns 10 cm en 140 anys), uns canvis imperceptibles sobre la base de dues fotografies.
Canvi climàtic sense precedents ha ocasionat que nivell del mar en port de Sídney augmenti 0.0m en els últims 140 anys!
El missatge porta circulant en xarxes socials en diversos idiomes, com a mínim, des d'octubre de 2018, segons ha pogut comprovar Verificat a través d'una cerca inversa en el cercador Tineye. El text ve acompanyat de dues fotografies de Fort Denison, una construcció situada en el port de Sídney, entre les quals, segons el missatge, hi ha 140 anys de diferència, encara que Verificat no ha pogut comprovar la precisió d'aquesta informació. La primera imatge, en blanc i negre, data de la dècada de 1880, segons Wikipedia, que cita als Arxius Nacionals d'Austràlia com a font original. A l'hora de publicar aquesta informació, no obstant això, la institució oceànica no havia confirmat a Verificat ni la data ni l'autoria de la imatge. La segona va ser presa el 2018 pel fotògraf Richard F. Ebert.
En qualsevol cas, la comparació de dues imatges no és una prova vàlida que certifiqui els canvis del nivell de la mar. En primer lloc, perquè les fotografies “tampoc són tan fines per a saber que estan [el mar] exactament al mateix nivell”, tal com indica a Verificat Jordi Pagès, investigador postdoctoral del Departament d'Ecologia Marina del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). I en segon, perquè la publicació exemplifica un cas de cherry picking: una tècnica de desinformació que consisteix a agafar un conjunt incomplet i no representatiu de proves per a, enganyosament, apuntalar un argument.
Avui dia, el nivell de la mar es mesura mitjançant dos instruments: els mareògrafs, sensors que mesuren els moviments verticals de la mar, i pels altímetres satel·litals que, des de l'espai, mesuren l'altura de l'oceà en cada punt. En aquest últim cas, els registres —amb una bona qualitat— comencen el 1992, per la qual cosa encara són massa reduïts com per a avaluar tendències a llarg termini.
Fort Denison, la construcció de les fotografies que il·lustren el post, disposa d'un mareògraf amb una de les sèries més llargues i completes del món, que va començar a prendre mesures el 1886. En els gairebé 140 anys de dades acumulades, la instal·lació ha constatat un augment del nivell del mar de 0,79 mil·límetres anuals (7,9 centímetres cada segle) en el port de Sídney, la qual cosa donaria un augment d'uns 10 centímetres entre totes dues fotografies. L'increment ha estat encara major a nivell global: d'entre 21 i 24 centímetres, des del 1880 fins el 2020 (aproximadament 1,5 mil·límetres anuals), i s'ha accelerat en els últims anys (al voltant de 3,2 mil·límetres anuals, entre 1993 i 2010).
Marees i canvis regulars
“És un canvi molt difícil de percebre en les fotos”, reflexiona en conversa amb Verificat Marcos Portabella, director del grup de recerca d'Oceanografia física i tecnològica del Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), que assenyala la importància de tenir en compte els factors naturals: “L'efecte de les marees, per exemple, pot ser un ordre de magnitud [10 vegades] més gran que els 20 cm”. Aquest fenomen, per al qual existeixen prediccions diàries, pot alterar fins a 2 metres el nivell de la mar a Sídney i arribar als 11 en altres punts de la costa australiana.
“Depenent del moment de la foto fins i tot podria donar-se el cas d'un nivell de la mar aparentment més alt fa un segle que en l'actualitat”, coincideix Jorge Benito, investigador del grup de Processos sedimentaris litorals i oceànics del ICM-CSIC, qui precisa a Verificat que “això no nega la pujada del nivell del mar” sinó que il·lustra “processos diferents amb escales de variació diferents”. A més, “la forma de la costa afecta tant a les marees com a l'augment del nivell del mar”, que no puja d'igual manera a tot el món, afegeix Jordi Pagès.
En altres paraules, en valorar l'augment del nivell mitjà de la mar a llarg termini cal conèixer i descomptar les marees i totes les fluctuacions regulars, és a dir, els canvis naturals de les temperatures costaneres, la salinitat, els vents, la pressió atmosfèrica i els corrents oceànics, que també contribueixen a variar el nivell del mar constantment, i que distorsionen la mesura del nivell mitjà del mar.
Per què augmenta el nivell de la mar?
L'altura de la mar puja principalment a causa de dos factors. D'una banda, la fosa de les glaceres i els pols. Com vam explicar aquí, entre el 2002 i el 2020, l'Antàrtida va perdre una mitjana de 149.000 milions de tones mètriques de gel a l'any, segons les observacions dels satèl·lits de la NASA, que han contribuït a l'augment del nivell del mar. L'altra part recau en el fet que la temperatura dels oceans està augmentant (a un ritme d'uns 0,13 °C per dècada, segons l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units, NOAA), la qual cosa provoca que l'aigua ocupi un major volum i el nivell pugi. Totes dues contribucions “estan relacionades amb l'escalfament global”, apunta Jorge Benito.
En el seu informe del 2013, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, preveu que la fosa glacial i la temperatura oceànica vagin a més en els pròxims anys, tot i que les previsions varien en funció del model aplicat. L'escenari més optimista, que contempla una important mitigació de les emissions, preveu que l'increment anual del nivell del mar pugi fins als 4,5 mil·límetres anuals i es redueixi en la segona meitat de segle; el més pessimista, que reflecteix l'evolució de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle si no s'actua sobre elles, dispara l'increment anual fins als 11 mil·límetres anuals entre 2081 i 2100.
Hi ha un tercer factor que afecta el nivell del mar, encara que ho fa de manera residual: l'aigua que s'emmagatzema en sistemes aquàtics terrestres, com a rius, llacs, o preses. La NASA calcula que la construcció d'aquestes últimes ha reduït l'altura oceànica en uns 3 centímetres.
Els canvis imperceptibles també tenen conseqüències
Vuit de les deu ciutats més grans del món són costaneres, i el 44% de la població mundial viu a menys de 150 km del mar, segons l'Atles dels Oceans de les Nacions Unides. Malgrat que els canvis en el nivell del mar poden semblar petits, la pàgina web de NOAA explica que posen en perill infraestructures o habitatges, atès que les grans tempestes destructives penetren cada vegada més terra endins, i les petites inundacions que causen les marees (conegudes com a ‘inundacions molestes’) en algunes localitats esdevindran més freqüents. Aquest simulador mostra com pujaria el nivell del mar en funció del desglaç que afecti l'Antàrtida i/o a Groenlàndia, i aquest altre, com seria aquest augment en el futur en funció del escenari.
Jorge Benito afegeix la “pèrdua d'ecosistemes” com una altra conseqüència de l'augment del nivell de la mar, amb la qual la NOAA coincideix, i on hi suma la contaminació d'aqüífers d'aigua dolça.