El CO2 antropogènic és la causa de l’escalfament global, encara que la quantitat a l’atmosfera sigui petita

Tot i que la quantitat d’aquest gas a l’atmosfera és petita, ha promogut l’augment de temperatures globals


Què s’ha dit?

Que la majoria del CO2 present a l’atmosfera és d’origen natural i que, per tant, no és cert que el CO2 restant, un 3%, sigui el causant de l’escalfament global.

Què en sabem?

Actualment, un 0,04% de l’atmosfera és de CO2 i això suposa un increment del nivell d’aquest gas d’un 50% respecte als nivells preindustrials. A més, encara que semblin uns valors petits, aquest gas té la capacitat d’absorbir la calor i és la causa principal de l’escalfament global.

Un pòdcast amb més de 800 reproduccions a iVoox ha assenyalat que el CO2 natural ocupa el 97% de tot el CO2 que hi ha a l'atmosfera, i que "ens volen fer creure" que és el 3% restant el que fa que "s’escalfi el planeta". Aquestes dades són ENGANYOSES. Al voltant del 4% de CO2 que hi ha a l'atmosfera és d'origen artificial, i la resta és natural —aquest gas el produïm, per exemple, els éssers humans en exhalar— però està demostrat que les quantitats emeses fruit de l'activitat humana són les causants de l'escalfament global i el canvi climàtic posterior.

El CO2 és un dels gasos d'efecte hivernacle. Està [al costat d'altres gasos] a l'atmosfera sobre un u i mig per cent […] El CO2 natural d'aquest u i mig per cent ocupa el 97% d'un. I el no natural, és a dir, el que suposadament produeix l'ésser humà per la crema de combustibles fòssils, ens volen fer creure que […] és responsable que s'escalfi el planeta.

Els estudis sobre composició atmosfèrica assenyalen que, efectivament, el 99% dels gasos presents a l'atmosfera són el nitrogen (N2) i l'oxigen (O2), ocupant respectivament al voltant del 78% i 21% de l'atmosfera terrestre. "Els gasos d'efecte hivernacle (GEI) no són ni l'1%", assenyala Verificat Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Per això, segueix, "els experts ho mesurem en parts per milió en volum (ppmv) o fins i tot parts per bilió en volum (ppbv) per a altres menys presents, com el metà".

I és que, segons dades de l'IPCC, el món emet anualment al voltant de 38 mil milions de tones de CO2 cada any, el que suposa al voltant d'un 4% del total, que gira al voltant de 800 gigatones de CO2. Per la seva banda, les fonts naturals (boscos i oceans, principalment) van ser les emissores del voltant del 96% restant.

Tot i això, les fonts naturals també absorbeixen CO2: "El cicle natural del carboni es mou en unes quantitats globals molt més grans que les emissions antròpiques, però és un cicle que està en equilibri, s'emet tant com s'absorbeix pels embornals", indica a Verificat Javier Sigró, geògraf i investigador del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). "El problema de les emissions antròpiques és que se sumen a les emissions naturals, i els embornals no són capaços d'absorbir tot el CO2, de manera que una petita part del total de fluxos de carboni a l'atmosfera no és absorbit pels embornals i acaba acumulant-se any rere any [a l'atmosfera], incrementant la petita fracció del CO2 a l'atmosfera, desequilibrant el balanç de radiació i provocant que la Terra es vagi escalfant a poc a poc".

Aquests embornals absorbeixen més diòxid de carboni del qual emeten, de manera que les fonts naturals no contribueixen a l'increment net de diòxid de carboni a l'atmosfera sinó que, més aviat al contrari, ajuden a mitigar les emissions antropogèniques. "És aquesta immissió la que ens ha portat a > 410 ppmv, fora del rang de la variabilitat natural", conclou Verificat Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Per tant, no és correcte dir que el 97% del CO2 és natural i el restant és antropogènic. El que està demostrat és que un 0,04% de l'atmosfera és de CO2, fet que suposa un increment d'un 50% respecte als nivells preindustrials (1750), i que la raó d'aquest augment és deguda a l'activitat humana, donant com a resultat l'escalfament global. De com coneixem aquesta vinculació entre CO2 i canvi climàtic ja parlem aquí.

La raó que l'orador parli d'aquestes xifres està probablement en un editorial publicat al New York Times a finals del 1997 pagat per la petroliera ExxonMobil on apareix la dada que el 97% del CO2 emès té un origen natural.

La diversitat dels GEI

Els principals GEI que existeixen, que són a més els que monitora anualment el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), són el diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), i els gasos fluorats —hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6)—, encara que n'hi ha més, com el vapor d'aigua o l'ozó.

"Les quantitats de CO2 giren al voltant de les 417 ppm, una xifra que [s'ha] assolit gairebé en 200 anys", recorda Aguilar. Per comparar, en els darrers 800.000 anys, les concentracions d'aquest gas a l'atmosfera no havien arribat mai a les 300 parts per milió.

L'alterat cicle de carboni

Com hem explicat en una altra ocasió, la presència de CO2 no és dolenta per se. Gràcies a aquest i altres GEI les temperatures de la Terra són ideals per al desenvolupament de la vida; a més, els éssers humans ho exhalen en respirar i les plantes ho necessiten per fer la fotosíntesi.

El cicle del CO2 ha funcionat durant milers d'anys dins d'un equilibri natural i, fins que va començar la revolució industrial, les emissions de carboni es compensaven amb l'absorció d'aquest per part de les plantes i altres embornals de carboni: "L'efecte hivernacle natural fa que la terra tingui una temperatura al voltant de 288 K [15 ºC] en lloc de la que necessitaria per tornar a l'espai tota la radiació solar (255 K [-18 ºC])", indica Aguilar. "La diferència la causa l'efecte hivernacle, i augmentar els GEI augmenta aquest efecte", afegeix.

A més, encara que faci la impressió que les quantitats de CO2 són relativament petites si es comparen amb les d'altres gasos a l'atmosfera, com l'oxigen, la capacitat d'absorció de calor d'aquest gas promou a la vegada l'acumulació del vapor d'aigua, un altre potent GEI d'origen natural que es forma a mesura que l'atmosfera s'escalfa per la presència de CO2.

Cada GEI atrapa una quantitat de calor diferent

No tots els GEH atrapen la mateixa quantitat de calor ni es dissolen amb la mateixa rapidesa. Per això, hi ha el que es coneix com l'índex de potencial d'escalfament global (GWP, en anglès), que varia en funció de quanta calor absorbeix cada gas i també de quant de temps aguanta a l'atmosfera. El GWP pren com a referència el gas base, que és el CO2, i assigna el valor d'1.

Hi ha altres GEI que estan en proporcions més petites a l'atmosfera i, no obstant això, tenen un poder calorífic més gran, com el metà, el GWP del qual és de 25. Això significa que l'impacte del metà és 25 vegades més gran que el del CO2 en un període de 100 anys. O en altres paraules, l'emissió d'1 milió de tones de metà és equivalent a emetre 25 milions de tones de CO2 (equivalent). Per això, encara que estigui present en un 0,00018% a l'atmosfera, pot causar un impacte notable a les temperatures globals.
 

L'emissió dels uns i dels altres GEI, encara que sigui en diferents proporcions i quantitats, contribueixen a l'augment de les temperatures del planeta.