Soroll

Com utilitza el govern espanyol la geolocalització en temps de coronavirus?

Una de les mesures més polèmiques del govern d’Espanya en el marc de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus ha sigut el llançament d’una aplicació mòbil on els usuaris poden obtenir un primer diagnòstic i evitar la saturació de les línies telefòniques.

Aquesta eina, juntament amb l’anunci de que el govern central podrà accedir a dades de geolocalització de la ciutadania per elaborar informes de mobilitat, ha generat molta incertesa, especialment sobre la privacitat dels usuaris, i ha provocat que circulin missatges que malinterpreten el contingut del BOE del 28 de març, on el govern explicava les mesures. 

El missatge que més ens heu fet arribar assegura que el govern espanyol podrà enregistrar les trucades, els missatges i contingut de xarxes socials, entre elles WhatsApp, Twitter o Facebook, de tots els espanyols. Aquestes afirmacions són FALSES.

Per començar, aquest text no fa referència a la crisi del Covid-19, sinó és un rumor que es va generar a Mèxic el 2017 (al mig del text veiem que fa referència a la CDMX, acrònim de Ciutat de Mèxic) i que la Policia Nacional espanyola ja va desmentir el 22 d’agost d’aquell any, quan es va començar a difondre per les xarxes socials d’aquest país.

Però com funciona l’aplicació?

Més de 750.000 usuaris a Catalunya

El BOE del 28 de març del 2020 explica que el govern posaria en marxa “solucions tecnològiques i aplicacions mòbils per a la recopilació de dades amb el fi de millorar l’eficiència operativa dels serveis sanitaris, així com de la millor atenció i accessibilitat per part dels ciutadans”; a més a més de "comptar amb informació real sobre la mobilitat de les persones en els dies previs i durant el confinament”. 

Això es tradueix, en primer lloc, en el desenvolupament d’una app “d'autoavaluació” on els usuaris han d’introduir algunes dades personals (també el seu número d’identificació) i contestar si pateixen símptomes relacionats amb el coronavirus. El govern ha posat aquesta eina a disposició de les comunitats, però alguns governs autonòmics, com Catalunya, Madrid i el País Basc, han creat les seves pròpies eines, amb funcions i polítiques de privacitat similars. Totes les dades que recopilen han de compartir-les amb el govern central, que unifica tota la informació, segons ha confirmat a Verificat el gabinet de premsa de la Secretaria de Digitalització del Ministeri d’Economia.

El 16 d’abril, a Catalunya s’havien descarregat l’aplicació Stop Covid19 Cat 768.135 usuaris únics, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat facilitades a Verificat. Per posar la xifra en context, eren més de 500.000 usuaris en dispositius Android (iOS, el sistema operatiu que utilitza Apple, no fa públiques les xifres), a la Comunitat de Madrid se l’han descarregat més de 50.000, i al País Basc, altres 50.000, en les mateixes dates. També tenen aplicació pròpia Aragó, Navarra i Comunitat Valenciana.

L’aplicació genèrica del Ministeri de Sanitat supera els 10.000 usuaris, està disponible des del 6 d’abril i funciona a Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Extremadura i Astúries. Posar o no en funcionament l’aplicació “és decisió de cada comunitat autònoma. El Govern posa l’eina a la seva disposició i elles són les que decideixen si la utilitzen o no”, ha explicat a Verificat el departament de premsa de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, sense facilitar dades oficials de descàrregues.

Geolocalització sí o no

Pel que fa a la geolocalització, en el cas de l’aplicació espanyola, la política de privacitat especifica que és “opcional” i que “s’utilitzarà només a l’hora d’enregistrar-te per poder conèixer en quina comunitat autònoma et trobes i poder connectar-te amb el sistema d’atenció sanitària que et correspongui. No es rastreja la teva localització per a finalitats diferents a les assenyalades”. També afegeix específicament que el govern no fa geofencing,  és a dir, geolocalització delimitada en un determinat perímetre, cosa que permetria, per exemple, saber si els usuaris es troben al seu domicili durant l’estat d’alarma.

En el cas català, l’eina recull dades similars: identificatives (CIP, DNI, Passaport i/o NIE), de contacte (telèfon), de salut (relacionades amb el símptomes del coronavirus) i de localització, segons la política de privacitat de l’aplicació. 

“L’accés a aquestes dades facilitarà informació en temps real de la seva localització i dels seus moviments. En qualsevol moment pot desactivar aquesta opció a la configuració del seu terminal”, explica la política de privacitat de l’aplicació catalana. És a dir, que l’usuari pot configurar les seves preferències de geolocalització des del seu telèfon (per exemple, per a que s’activi només en els moments en què s’utilitza determinada aplicació). En el cas català, la geolocalització és necessària per utilitzar l’app, mentre que, per exemple a Madrid no, explica Pau Enseñat, advocat expert en protecció de dades. 

“Resulta evident que les dades que poden recopilar els governs a través d’aquestes apps es limiten a un temps i context determinat: dependrà de que nosaltres mateixos mantinguem l’app instal·lada amb els permisos de geolocalització activats i de les limitacions tècniques que Apple i Google vulguin establir respecte a la informació a transmetre als governs”, apunta Enseñat. 

L’estat d’alarma és un dels supòsits d’excepció previstos dins el Reglament General de Protecció de Dades (la normativa europea que aplica a tots els estats membre) i l’European Data Protection Board (màxim organisme europeu de protecció de dades) ja s’ha pronunciat a favor de que els estats recopilin dades sempre i quan respectin dos principis clau en el seu tractament: la proporcionalitat i l’anonimització, un concepte polèmic que es basa en reduir al mínim les possibilitats de poder identificar les dades de la geolocalització sobre un individu concret. És a dir, que les dades d'identificació personals que facilites a l'aplicació s'han de desvincular de les de geolocalització en el moment de tractar-les.

“L’incompliment de la normativa (europea) podria derivar en l'obertura de procediments administratius per part de les autoritats de protecció de dades, les quals podrien arribar a establir sancions econòmiques de fins a 50 milions d’euros”, afegeix l’expert. A més, si algun usuari creu que l’eventual incompliment de la normativa europea l’acaba perjudicant, té dret a reclamar una indemnització per la via judicial

Estudis de mobilitat

A part de l’aplicació, el govern central està realitzant estudis sobre la mobilitat dels espanyols. De moment, n’hi ha dos en marxa. El primer, DataCOVID, del Ministeri d’Economia i l’Institut Nacional d’Estadística, es realitza en base a les dades de les tres principals teleoperadores (Telefonica, Orange i Vodafone) i té accés a les dades de geolocalització del 80% dels mòbils espanyols. El segon, del Ministeri de Transports, publica informació que es va actualitzant cada dia amb un retard de 72 hores i també fet amb dades “provinents de les xarxes de telefonia mòbil”. L’objectiu d’aquest segon estudi és “evaluar l’efectivitat de les mesures de restricció a la mobilitat” adoptades durant la pandèmia.

La Comissió Europea, per la seva banda, també està negociant amb operadors mòbils de tots els estats membre una recollida massiva de dades per fer front a la crisi del coronavirus i les seves conseqüències econòmiques, segons ha informat a Verificat l’oficina premsa de l’àrea d’economia digital i innovació de l’organisme. Els noms de les companyies involucrades encara no s’han fet públics, però a Espanya l’interlocutor és Telefónica, segons una informació de l’associació d’operadores GSMA publicada per l’agència Reuters. La transmissió de dades ha de garantir l’anonimat dels usuaris.

Més enllà dels estudis del govern, de forma habitual i també abans de la pandèmia, els dos sistemes operatius mòbils més utilitzats (Google i Apple) accedeixen a les dades de localització dels dispositius mòbils de forma contínua com a requisit per oferir als usuaris certs serveis bàsics. Google ja ha publicat dades sobre com han canviat els patrons dels desplaçaments dels ciutadans d’arreu del món durant el confinament. Aquestes són les de Catalunya a dia 5 d’abril, i les més recents són de l'11 d'abril.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho.