Catalunya ha frenat la instal·lació de molins eòlics, però no se n’ha posat només un en 10 anys com diu Illa

En l’última dècada han començat a funcionar 84 aerogeneradors de nou parcs eòlics: 79 van entrar en funcionament el 2012, tres el 2013, un el 2014 i un el 2018


Foto | RTVE Catalunya

Què s’ha dit?

Salvador Illa va afirmar que a Catalunya s’ha construït un únic molí de vent en deu anys.

Què en sabem?

És cert que des del 2013 el nombre d’aerogeneradors d’energia eòlica que s’han posat en funcionament a Catalunya ha baixat de manera considerable, però si mirem les xifres dels darrers “deu anys”, han començat a funcionar 84 aerogeneradors de nou parcs eòlics ( 79 el 2012, tres el 2013, un el 2014 i un el 2018).

El primer secretari del PSC i Cap de l'Oposició al Parlament de Catalunya, Salvador Illa, va assegurar en una entrevista a RTVE Catalunya que a Catalunya s'ha construït “un únic molí de vent” en deu anys (al minut 54:54).

És una VERITAT A MITGES. És cert que des del 2013 el nombre d'aerogeneradors d'energia eòlica que s'han posat en funcionament a Catalunya ha baixat de manera considerable respecte als anys anteriors a causa d'un canvi a la normativa. Tot i això, si mirem les xifres dels últims “deu anys” que esmenta Illa, entre l'11 de març de 2012 i l'11 de març de 2022 (el dia de l'entrevista), han començat a funcionar 84 aerogeneradors de nou parcs eòlics, segons les dades facilitades a Verificat per l'Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat). Dels 84 molins, 79 van entrar en funcionament el 2012, tres el 2013, un el 2014 i un el 2018.

“Portem deu anys, un únic molí de vent”

Salvador Illa, PSC

Cinc aerogeneradors entre el 2013 i el 2022

El ritme de posada en marxa de parcs eòlics a Catalunya ha estat mínim els darrers nou anys. Des del 2013, han començat a funcionar cinc aerogeneradors de tres parcs eòlics amb una potència total de 13.150 quilowatts (kw):

  • Tres a Serra de Vilobí II (9.000 kW) el març del 2013.
  • Un a Sant Antoni (1.800 kW) el juny del 2014.
  • Un a Viure de l’Aire del Cel (2.350 kW) el març de 2018.

Anteriorment, entre l'11 de març del 2012 i el 31 de desembre del 2012 van començar a operar 79 aerogeneradors de sis parcs eòlics amb un total de 191.000 kW de potència. El 9 de març havien entrat en funcionament 29 molins més.

De fet, el 2012 va ser el segon any en què més aerogeneradors van començar a produir, amb un total de 108 molins nous, només per darrere del 2010, quan es van posar en marxa 165 aerogeneradors.

Aquestes xifres són les que ha facilitat a Verificat l'Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), la patronal del sector empresarial eòlic de Catalunya. El gerent d'EolicCat, Jaume Morron, explica a Verificat que la base de dades és pròpia de l'associació i la van actualitzant a mesura que hi ha nous parcs eòlics. La data d'entrada en servei és l'oficial que consta al Ministeri per a la Transició Ecològica i al Repte Demogràfic.

Morron assenyala que l'últim parc eòlic (amb més d'una màquina) va ser el de Serra de Vilobí II, a Tarrés, amb tres molins de 3 megawatts (MW) cadascun. Entre aquest darrer parc i avui, s'han posat en marxa dos molins més:

  • Un d'1,8 MW (Sant Antoni): es va construir juntament amb els altres del parc eòlic Sant Antoni, que es va posar en servei el 9 de març del 2012. No obstant això, hi va haver un molí que va entrar en funcionament amb posterioritat.
  • Un de 2,35 MW (Viure de l’Aire del Cel): és propietat d'un col·lectiu de ciutadans i empreses locals i es tracta de “l'únic que hi ha a Catalunya amb aquestes condicions”, apunta Jaume Morron.

Ens hem posat en contacte amb el departament de premsa del PSC per saber a què es referia Salvador Illa en les seves declaracions, però en el moment de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.

13,2 MW més en els darrers 9 anys

El gabinet de premsa del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern ha facilitat a Verificat les dades de la potència eòlica instal·lada a Catalunya any a any des del 2009. La conselleria no disposa d'un registre sistemàtic de tots els parcs eòlics i la data de la seva entrada en servei.

El 2012, la potència eòlica instal·lada va augmentar 263,3 MW, un creixement del 20,9%. Des de llavors, s'han ampliat 13,2 MW en nou anys. Com vèiem abans, el darrer increment es va donar el 2018, després de la posada en marxa de l'aerogenerador de Viure de l'Aire del Cel.

El 2020 Catalunya va ser una de les vuit comunitats autònomes que no van instal·lar cap MW d'energia eòlica, segons les dades de l'Asociación Empresarial Eólica. El territori que en va instal·lar més va ser l'Aragó, que va posar en marxa 1.051 MW. En total, la potència eòlica a Catalunya va representar el 2020 el 4,6% del mercat; es va situar en sisena posició, per darrere de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Andalusia i Aragó.

2012: la fi de les primes

Jaume Morron relata a Verificat que el 2012 “es van suprimir les primes a les energies renovables” i que, com “la tecnologia que hi havia en aquell moment no permetia que els projectes fossin rendibles”, es va reduir dràsticament el nombre de parcs eòlics que s'impulsaven. “La retirada de les primes va fer inviable els casos de negoci”, afegeix l'expert.

Es tracta del Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, que incloïa a l'article 3 la “supressió dels incentius econòmics per a les noves instal·lacions” (d'això en va informar El País). Més tard, el Reial decret llei 2/2013, d'1 de febrer, va modificar a la baixa el sistema per retribuir les instal·lacions que mantenien les primes, suprimint-les a les instal·lacions més antigues i reduint-les per a les restants.

Un estudi de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona de desembre del 2012 concloïa que “la constant revisió de primes a la baixa” havia frenat “dràsticament la implantació de tecnologies renovables”.

Tot i això, sosté Morron, ara les pales són més llargues i més aerodinàmiques i les torres són més altes, cosa que ha fet prosperar més projectes, molts dels quals estan en tramitació i encara no han entrat en funcionament.