Brussel·les ha demanat que “es modifiqui” el sistema de renovació del CGPJ, malgrat el que afirma la ministra Montero
La Comissió Europea va recomanar en el seu últim informe sobre l’estat de dret a Espanya que “es modifiqui el procés de nomenament” dels vocals del Consell General del Poder Judicial elegits entre jutges i magistrats, “de manera que siguin els seus homòlegs els qui els triïn”
Què s’ha dit?
La ministra María Jesús Montero va assegurar que el poder legislatiu, l’executiu i el judicial han d’emanar de “la representació legítima que s’estableix al Congrés dels Diputats” i va afegir que “no diria que Brussel·les demana una altra cosa”.
Què en sabem?
La Comissió Europea va recomanar a Espanya en el seu últim informe sobre l’Estat de Dret que “es modifiqui el procés de nomenament” dels vocals del Consell General del Poder Judicial escollits entre jutges i magistrats, “de manera que siguin els seus homòlegs els qui els elegeixin”.
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, va afirmar en una entrevista publicada a El Periódico de Catalunya i a El Periódico d'Espanya que el poder legislatiu, l'executiu i el judicial han d'emanar de “la representació legítima que s'estableix al Congrés dels Diputats”. Repreguntada pels periodistes, que van assenyalar que Brussel·les “està demanant una altra cosa”, la ministra va insistir que “no diria que Brussel·les està demanant una altra cosa”.
És ENGANYÓS. En contra del que diu Montero, la Comissió Europea va recomanar en el seu darrer informe sobre l'estat de dret a Espanya que “es modifiqui el procés de nomenament” dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elegits entre jutges i magistrats, “de manera que siguin els seus homòlegs els qui els triïn” (a la pàgina 6). És una petició que la Comissió ja havia fet el 2021.
Sobre l'elecció del CGPJ: “El poder legislatiu, l'executiu i el judicial han d'emanar […] de la representació legítima que estableix el Congrés dels Diputats. […] No diria que Brussel·les està demanant una altra cosa”
María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i Funció Pública
Montero esmenta els tres poders de l'Estat: el legislatiu, l'executiu i el judicial. La Constitució espanyola fixa que les Corts Generals “exerceixen la potestat legislativa de l'Estat” (article 66.2) i que el Govern (encapçalat pel president, que és investit pel Congrés dels Diputats) “exerceix la funció executiva” (articles 97 i 99.3). Pel que fa al poder judicial, estableix que "la justícia emana del poble" (article 117) i que el Consell General del Poder Judicial "és l'òrgan de govern" del poder judicial (article 122.2).
Com es tria actualment?
Actualment, la renovació del CGPJ passa per les Corts Generals i requereix un consens de tres cinquens dels diputats, segons regula l'article 122 de la Constitució i el Capítol I del Títol II de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Els vint vocals, deu designats pel Congrés i deu pel Senat, són dotze jutges o magistrats en servei actiu a la carrera judicial i vuit juristes de reconeguda competència, segons fixen els articles 566 i 567 de la llei. Els jutges i magistrats són els que la Comissió Europea defensa que siguin elegits “pels seus homòlegs”.
El mandat és de cinc anys i l'actual CGPJ està caducat des del desembre del 2018 a causa de la manca d'acord entre els partits polítics. El president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha recordat als presidents del Congrés i del Senat quatre vegades (l'última, el juliol del 2020), la necessitat de renovar l'òrgan de govern dels jutges, com recull la nota de premsa del passat 30 de setembre.
La Comissió Europea demana modificar el sistema d'elecció del CGPJ
"En el context de la renovació del Consell General del Poder Judicial, s'han reiterat les crides perquè es modifiqui el procés de nomenament dels vocals elegits entre jutges i magistrats, de manera que siguin els seus homòlegs els qui els elegeixin". És la petició que la Comissió Europea va fer a Espanya al seu Informe sobre l'Estat de Dret el 2022, publicat el 13 de juliol de 2022 (a la pàgina 6).
Al seu document, Brussel·les també al·ludia al comunicat conjunt que van publicar el setembre del 2021 “les quatre associacions judicials principals”, que van coincidir en la necessitat de “reformar el sistema d'elecció dels vocals judicials del CGPJ, perquè siguin elegits pels jutges”.
La Comissió Europea ja havia alertat d'aquest aspecte al seu Informe sobre l'estat de dret el 2021: “S'ha exigit que siguin els seus homòlegs els que designin els jutges membres”, assenyalava.
En aquest sentit, el comissari de Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, va agrair en una visita que va fer a finals de setembre a Espanya les “reiterades crides a la renovació” que ha fet el president del CGPJ, Carlos Lesmes. També les referències a la necessitat de modificar el procediment de designació dels membres del CGPJ, que “estan en línia amb les demandes de la Comissió Europea”, segons assenyala la nota de premsa del Poder Judicial.
Consultat per les declaracions de la ministra, el departament de premsa del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, es remet a una altra resposta que María Jesús Montero va donar a la mateixa entrevista, en què va sostenir que “supeditar el canvi de la designació dels membres del CGPJ al fet que siguin els jutges els qui l'elegeixin és renegar del principi constitucional sense despentinar-se”.
Pel que fa a les recomanacions de la Comissió Europea, assenyalen que el document recull la petició que s'emprengui “una reforma del procés de nomenament dels vocals elegits entre jutges i magistrats, tenint en compte les normes europees sobre la matèria” (a la pàgina 4). A més, afegeixen, l'informe també recorda que “la Constitució exigeix que els vuit advocats i altres juristes siguin elegits per una majoria de tres cinquens de cadascuna de les Cambres, però no especifica com cal nomenar els vocals que representen els jutges i magistrats” (a la pàgina 7). Des del gabinet de premsa argüeixen que això “va en consonància amb el que ha dit la ministra”.