Com saber si una font informativa és confiable?

La font és, literalment, el lloc d’on ve la informació. El primer que hem de fer és distingir si estem davant d’una font primària o d’una font secundària. Les fonts primàries són aquelles que produeixen la informació en primera persona. Les fonts secundàries són les que repliquen la informació emesa per altres.

La font és, literalment, el lloc d’on ve la informació. Però igual que l'aigua, que pot sortir de l'aixeta, del mar, de la nevera o directament de la neu d'una muntanya, hi ha molts tipus de fonts d'informació en funció de si ofereixen dades més o menys precises o fiables. D'alguna manera, el que hem de fer és aprendre a diferenciar l’aigua de la font, de l'aigua embotellada, del riu contaminat, de l'aixeta a la ciutat o d'un toll enfangat.

El primer que hem de fer és distingir si estem davant d’una font primària o d’una font secundària. Les fonts primàries són aquelles que produeixen la informació en primera persona. Per exemple, si hi ha un accident de cotxe, una font primària serien les persones afectades, però també els serveis d'emergència que han atès els ferits o l'agent de policia que ha obert el comunicat dels esdeveniments. Tots ells ens poden donar una visió concreta (encara que també, en alguns casos esbiaixada) dels esdeveniments.

Les fonts secundàries són les que repliquen la informació emesa per altres. Seguint el cas de l'accident, una font secundària clàssica seria la ràdio que, explica que dos cotxes han xocat a l'AP-7, que hi ha hagut tres ferits, que dues ambulàncies es van desplaçar al lloc i que la policia ha obert un expedient contra un home que conduïa embriagat.

Les fonts secundàries poden ser més o menys rigoroses però, per definició, ja són un filtre, i això ens obliga a prendre'ns amb cautela la informació que ens donen. El primer pas de la metodologia del fact-checking sol estar relacionat amb detectar l'origen d'una informació, però un dels problemes d'internet és que una gran part del contingut circula descontextualitzat i sense citar la font.

Per això, quan veiem una frase atribuïda a una personalitat pública, el primer que hem de fer és confirmar que, efectivament, ell o ella ha estat el responsable d'aquesta declaració. Això seria consultar la font primària. Si és veritat o no el que diu, ve després. A més, és important entendre que una font informativa sempre ens oferirà una visió parcial dels fets en funció dels seus interessos i de la seva experiència.

Un cop identifiquem la font i fem les preguntes i comprovacions oportunes, consultem altres fonts i bases de dades oficials, així com fonts acadèmiques, tècniques i especialitzades per contrastar i redactar la informació final.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *