Aquest article té més de 6 mesos
02/11/2021
|
Redacció
Actualitzat el 10/10/2026

La font és, literalment, el lloc d’on ve la informació. Però igual que l'aigua, que pot sortir de l'aixeta, del mar, de la nevera o directament de la neu d'una muntanya, hi ha molts tipus de fonts d'informació en funció de si ofereixen dades més o menys precises o fiables. D'alguna manera, el que hem de fer és aprendre a diferenciar l’aigua de la font, de l'aigua embotellada, del riu contaminat, de l'aixeta a la ciutat o d'un toll enfangat.

El primer que hem de fer és distingir si estem davant d’una font primària o d’una font secundària. Les fonts primàries són aquelles que produeixen la informació en primera persona. Per exemple, si hi ha un accident de cotxe, una font primària serien les persones afectades, però també els serveis d'emergència que han atès els ferits o l'agent de policia que ha obert el comunicat dels esdeveniments. Tots ells ens poden donar una visió concreta (encara que també, en alguns casos esbiaixada) dels esdeveniments.

Les fonts secundàries són les que repliquen la informació emesa per altres. Seguint el cas de l'accident, una font secundària clàssica seria la ràdio que, explica que dos cotxes han xocat a l'AP-7, que hi ha hagut tres ferits, que dues ambulàncies es van desplaçar al lloc i que la policia ha obert un expedient contra un home que conduïa embriagat.

Les fonts secundàries poden ser més o menys rigoroses però, per definició, ja són un filtre, i això ens obliga a prendre'ns amb cautela la informació que ens donen. El primer pas de la metodologia del fact-checking sol estar relacionat amb detectar l'origen d'una informació, però un dels problemes d'internet és que una gran part del contingut circula descontextualitzat i sense citar la font.

Per això, quan veiem una frase atribuïda a una personalitat pública, el primer que hem de fer és confirmar que, efectivament, ell o ella ha estat el responsable d'aquesta declaració. Això seria consultar la font primària. Si és veritat o no el que diu, ve després. A més, és important entendre que una font informativa sempre ens oferirà una visió parcial dels fets en funció dels seus interessos i de la seva experiència.

Un cop identifiquem la font i fem les preguntes i comprovacions oportunes, consultem altres fonts i bases de dades oficials, així com fonts acadèmiques, tècniques i especialitzades per contrastar i redactar la informació final.

ConsellsEscola
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Equips de rescat a l'accident de tren de Toledo (Foto de Javier SORIANO / AFP).

    Compte amb els buits informatius sobre l’accident de tren de Toledo: informa’t amb fonts confiables

  • Vídeos reals confosos amb deepfakes després de rumors sobre la mort de Netanyahu. Fonts: Roda de premsa 12 març i compte d'Instagram de Benjamin Netanyahu.

    Vídeos reals i ‘deepfakes’: quan l’excés de sospita esdevé conspiració

  • Un telèfon mòbil amb un vídeo d'un fals metge creat amb IA

    Com detectar els falsos metges fets amb IA que omplen les xarxes socials?

Especials

Nothing Found