El certificat de vulnerabilitat per a la regularització no dona accés ni prioritat a rebre ajudes socials

Circulen missatges a xarxes socials que denuncien que el certificat de vulnerabilitat per accedir a la regularització extraordinària donarà dret i prioritat a accedir a ajudes socials, un cop obtingut el permís de residència. Ho contrasten amb la visió que, per a les persones que no hagin passat per la regularització, demostrar la situació de vulnerabilitat és més complicat. Els missatges són ENGANYOSOS.

El certificat de vulnerabilitat és un document que hauran de presentar algunes de les persones que es vulguin acollir a la regularització extraordinària del 2026. Només és vàlid per a aquest tràmit, i no permetrà demostrar la situació de vulnerabilitat que requereixen altres tràmits administratius, com les ajudes.

“Què significa el certificat de vulnerabilitat? Primera posició per aconseguir habitatge social, primera posició a la llista d’espera per operar-se, dret a l’IMV, dret a una paga per cada fill, si són okupes no se’ls podrà fer fora.”

Obtenir la regularització permetrà a les persones estrangeres sol·licitar ajudes socials i prestacions per a les quals cal residir legalment a l’estat, però per rebre-les hauran d’acreditar els seus ingressos i condició econòmica. No els servirà el certificat de vulnerabilitat requerit per a regularitzar la seva situació que, segons el reial decret 316/2026, només és vàlid per al procediment de la regularització extraordinària. Per tant, un cop aconseguit el permís de residència, no es podrà reutilitzar el certificat per demanar ajudes socials que requereixin demostrar la situació de vulnerabilitat.

El procediment de la regularització extraordinària ha generat diverses desinformacions. Anteriorment, a Verificat hem explicat que les persones que regularitzin la seva situació no podran votar a les pròximes eleccions generals, que els antecedents penals i els policials es tindran en compte, que els estudis estableixen que les regularitzacions no generen “efectes crida” i que no coneixem el nombre de persones que es podran acollir al tràmit.

Què és el certificat de vulnerabilitat per a la regularització?

En el marc de la regularització extraordinària, el certificat de vulnerabilitat és un document que acredita que la persona sol·licitant es troba en una situació de vulnerabilitat “personal, econòmica, social, psicosocial, familiar o residencial arran de la seva situació administrativa irregular”, segons el reial decret 316/2026, que va aprovar la regularització extraordinària del 2026. El text legal especifica que el certificat “tindrà efectes exclusivament a les finalitats previstes en aquesta disposició“. És a dir, és un document fet ad hoc per a la regularització i que no es podrà utilitzar per a altres tràmits administratius.

El certificat pot ser emès per “les entitats competents” o per organitzacions “inscrites al Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria“, com detalla el decret, i el govern espanyol “confia en la certificació de l’entitat competent” i “controla la forma i legitimitat de l’emissor”, com explica a Verificat el departament de premsa del Ministeri d’Inclusió. Ha de seguir el format del model publicat en què consten les dades del sol·licitant i de l’entitat que acredita la seva situació de vulnerabilitat social i econòmica, i ha d’estar segellat, segons el decret.

El certificat de vulnerabilitat de la regularització contempla onze circumstàncies per les quals es pot estar en situació de vulnerabilitat:

• Aïllament social o manca de xarxa de suport
• Situació de sensellarisme o habitatge precari
• Víctima de discriminació o exclusió social
• Manca d’ingressos suficients
• Situació de pobresa o risc d’exclusió econòmica
• Dificultat d’accedir a una feina
• Persones a càrrec (menors, dependents)
• Unitat familiar en situació de vulnerabilitat
• Monoparentalitat en context de precarietat
• Riscos psicosocials
• Exposició a situació d’explotació o abús

No és necessari obtenir el certificat de vulnerabilitat si el sol·licitant demostra haver treballat durant la residència a Espanya presentant un contracte, demostra la intenció de treballar amb una oferta de treball (un certificat d’una empresa assegurant que el vol contractar, per exemple), o signa una declaració responsable d’intenció de treballar per compte propi. Tampoc no és necessari si el sol·licitant viu amb la família, composta per menors d’edat o adults dependents o que siguin ascendents de primer grau, o si ja ha sol·licitat l’asil internacional, segons el decret.

El certificat de vulnerabilitat per a la regularització no donarà accés a ajudes socials

El certificat de vulnerabilitat específic per accedir a la regularització no servirà per acreditar la situació econòmica per demanar ajudes o prestacions, ja que el punt dotze del reial decret de la regularització estableix que “tindrà efectes exclusivament a les finalitats previstes en aquesta disposició”. Així, el certificat no serveix per accedir a prestacions, ajudes socials “ni per acreditar vulnerabilitat econòmica en altres àmbits quan la persona estigui regularitzada”, confirma el departament de premsa del Ministeri d’Inclusió a Verificat.

Per accedir a ajudes com l’ingrés mínim vital o la renda garantida de ciutadania, per exemple, cal demostrar que els ingressos del sol·licitant o de la unitat familiar són inferiors als establerts pels seus reglaments, com hem explicat anteriorment a Verificat. També és necessari acreditar-ho per accedir a les ajudes del Pla per al dret a l’habitatge a Catalunya (excepte en el programa de mediació en el lloguer social), com indica l’article 10 del decret 75/2014.

Per tant, haver obtingut el certificat de vulnerabilitat en el marc de la regularització no donarà cap avantatge a l’hora de demanar ajudes socials, ja que caldrà demostrar que es compleixen els seus requisits de la mateixa manera que la resta de sol·licitants.

A més, per accedir a l’ingrés mínim vital cal demostrar tenir “residència legal i efectiva a Espanya” durant, com a mínim, l’any anterior a presentar la sol·licitud, segons la Seguretat Social. De la mateixa manera, la renda garantida de ciutadania requereix “estar empadronat i residir legalment a Catalunya” i haver residit al territori de manera continuada dos anys abans de la sol·licitud, segons l’article 7 de la llei 14/2017.

La suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional fins el desembre del 2026 estava regulada pel reial decret-llei 11/2020, ampliat pel reial decret-llei 16/2025, però que va ser derogat i, per tant, ja no existeix aquest supòsit de suspensió de desnonaments.

Al portal Les mentides alimenten l’odi, on recollim dades per desmentir discursos d’odi, hem explicat anteriorment els drets als quals tenen accés els migrants, segons la seva situació administrativa, a Espanya i Catalunya.