Les dades neguen que la “fugida de cervells” a l’estranger sigui el motiu principal de pèrdua de metges

Arran del debat recurrent a les xarxes i en seu parlamentària sobre la situació actual del sistema de salut públic a Catalunya, és freqüent la narrativa que apunta que es contracta un alt nombre de metges estrangers sense Formació Mèdica Especialitzada (MIR) perquè els metges catalans marxen a altres llocs, sobretot a l’estranger, a la recerca de millors condicions. Tanmateix, és FALS.

Les dades del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), que representen el 80% dels col·legiats de Catalunya, indiquen que els metges que van marxar a l’estranger el 2025 van representar el 0,5% del total de col·legiats i, en la seva majoria, els qui marxen a fora de l’Estat són professionals d’origen estranger. Les causes principals del dèficit de metges, assenyalen, són “la manca de planificació i les jubilacions”, sobretot d’especialistes. 

Per altra banda, Verificat ha obtingut dades de 18 proveïdors de serveis sanitaris públics que desmenteixen altres missatges i narratives que parlen d’una majoria de metges estrangers sense MIR als serveis públics catalans. Són al voltant d’un 10%.

Les xifres més baixes de “fugida de metges a l’estranger” en anys

Les dades del Col·legi de metges de Barcelona indiquen que el  trasllat dels metges catalans a l’estranger (“fugida de talent”) no és un motiu significatiu de pèrdua de metges. L’any 2025, el CoMB va registrar menys baixes que els darrers dos anys. Van ser 968, la majoria de les quals, un total de 467 (48%), van tenir com a motiu el trasllat a una altra província, incloses les de Lleida, Tarragona i Girona. El segon motiu va ser el trasllat a l’estranger, amb 207 baixes (21% del total de baixes), un nombre que no havia estat tan baix des de la pandèmia i suposa el 0,5 % del total de col·legiats. A més, la majoria dels qui marxen són professionals d’origen estranger.

Les jubilacions i la manca de relleu, els motius principals

Segons el Col·legi de Metges de Barcelona, la manca de metges, i sobretot d’especialistes, s’explica sobretot per la jubilació i la falta de relleu generacional sortit de les universitats catalanes i de les places de MIR a Catalunya.

Seguint amb les dades dels col·legiats a Barcelona, al llarg de l’any passat 1.215 col·legiats van arribar a l’edat de jubilació mitjana (66 anys). La previsió és que aquesta xifra baixi a 934 enguany i que, a partir de 2027, es mantingui anualment al voltant de 600. “La manca de planificació i les jubilacions dels darrers anys, amb més d’un miler de metges cada any sortint del sistema (la majoria dels quals amb perfil especialista), han estat les principals causes del dèficit de metges tan dramàtic que hem anat acumulant”, apunten des del CoMB.

El relatiu estancament de places per estudiar Medicina a les universitats catalanes explica en part les dificultats de fer possible el relleu generacional. Segons dades del Departament de Recerca i Universitats facilitades a Verificat, en els darrers 17 anys les places ofertades pels graus de Medicina han passat de 1.043 a 1.333, un augment de 290 places (del 27,8%) entre centres públics i privats.

El Pla integral dels estudis de Medicina a Catalunya presentat recentment vol revertir aquesta situació i implica un increment de 692 places de nou accés al sistema universitari de Catalunya fins al curs 2031-32, passant de les actuals 1.333 a 2.025. El curs vinent s’estrenaran un total de 195 places, totes en centres privats.

Les places MIR per aconseguir l’especialitat mèdica un cop acabada la carrera han augmentat un 50% en els darrers 10 anys. A Catalunya, aquest 2026 se’n van convocar 1.484 per a les especialitats mèdiques. Fa una dècada, el 2015, se n’havien convocat 981.