Ni les ajudes socials ni les regularitzacions generen un “efecte crida”: els estudis ho desmenteixen

L’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), ha assegurat en una entrevista a “El Matí de Catalunya Ràdio” de 3Cat (minut 21:42) que els ajuts socials generen un “efecte crida” entre els estrangers perquè vulguin venir a viure a l’Estat espanyol. De manera similar, el batlle de Figueres, Jordi Masquef, també de Junts, atribuïa a principis d’abril aquest “efecte crida” a polítiques com les regularitzacions extraordinàries, en una entrevista al Diari de Girona.

A escala estatal, també han pronunciat crítiques similars el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, membres del seu partit com la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, o el president de Vox, Santiago Abascal, i membres del seu partit. D’acord amb l’evidència científica disponible, és FALS.

Cap estudi demostra que les regularitzacions extraordinàries de persones migrants en situació irregular ni les ajudes socials afectin els fluxos migratoris cap a Espanya. De fet, les anàlisis mostren que els fluxos varien, sobretot, en funció del cicle econòmic a Espanya. És a dir, com millor va l’economia espanyola, més migrants arriben, però no és un “efecte crida” arran dels ajuts socials. També apunten que hi influeixen factors negatius en països d’origen, com crisis econòmiques, desastres naturals o conflictes.

“Per què està funcionant l’efecte crida? […] El sistema social ha de pal·liar puntualment la situació familiar. Quan es converteix en una situació que fora del sistema perceps més ajuts de l’administració que no pas quan cotitzes en una fàbrica…”

Albert Castells, alcalde de Vic

“De vegades em sembla que determinades polítiques o anuncis generen un efecte crida. […] A Espanya periòdicament es fan aquestes regularitzacions massives, cosa que dona més facilitats a la gent que se’n va dels països d’origen.”

Jordi Masquef, alcalde de Figueres

La crítica pel suposat “efecte crida” és una narrativa habitual que retrata els migrants com a rebedors privilegiats de les ajudes socials, una idea que s’ha intensificat amb l’aprovació i inici de la regularització de persones estrangeres. A Verificat hem desmentit anteriorment desinformació sobre el nombre de persones que es podrà beneficiar del procediment extraordinari i sobre els requisits per accedir a la regularització.

Els estudis i les dades apunten que les regularitzacions anteriors no han generat un efecte crida 

Abans de la d’enguany, a Espanya hi ha hagut sis regularitzacions extraordinàries: tres aprovades sota el govern de Felipe González (PSOE) el 1986, el 1991 i el 1996; dues sota José María Aznar (PP) el 2000 i el 2001; i una sota José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) el 2005. En total, van beneficiar a 1,25 milions de persones, segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. 

Després de les regularitzacions del 2000 i el 2001, les arribades d’estrangers van fluctuar: van pujar lleugerament i després van baixar. El 2006 van tornar a augmentar, i es va atribuir a la regularització l’anomenada “crisi dels caiucs” a Canàries (durant la qual van arribar 39.000 persones a les costes espanyoles, un 6% del total d’estrangers d’aquell any, segons dades de l’INE i el Defensor del Pueblo), però no es pot establir una relació directa entre aquests fets, com hem explicat anteriorment a Verificat.

Un estudi del 2015 de la Universitat de Saragossa va concloure que aquesta darrera regularització “no va tenir un efecte significatiu sobre el percentatge de població estrangera a Espanya“, i que, en tot cas, l’augment de població estrangera va ser el resultat d’un procés “de recuperació”. És a dir, va assolir els nivells esperables d’immigració propis d’un “país amb característiques socioeconòmiques similars”.

Un altre estudi del 2025, elaborat per economistes de tres universitats catalanes i publicat al Journal of Labor Economics, també sobre les dades de la regularització del 2005, conclou que “la política no va dur a cap efecte crida”. Tot i que confirmen un augment de la població estrangera el 2006, indiquen que el ritme va ser similar entre els estrangers de la Unió Europea i els extracomunitaris, malgrat que qui es va beneficiar de la mesura va ser essencialment el segon grup. És a dir, la regularització no va provocar no canvis significatius en el ritme d’arribades de persones migrants.

Cristina Fernández, investigadora Ramón y Cajal a la Universitat de A Coruña, assenyala a Verificat que “no té massa sentit vincular les arribades amb la política interna espanyola”. Segons explica, el factor clau és la situació als països d’origen, i en el cas de Canàries el 2006 apunta a factors com la crisi al Senegal, condicions marítimes favorables i el tancament de rutes més curtes cap a Europa per l’enduriment del control fronterer al Mediterrani.

Més enllà d’investigar la plausibilitat d’un efecte crida, l’estudi del 2025 del Journal of Labor Economics també va analitzar com va influir la regularització en el mercat laboral i l’economia. Va observar un augment de les oportunitats laborals per als migrants, així com nombres més grans de treballadors amb contracte en aquest grup. Tanmateix, registra un augment de la feina informal entre treballadors migrants i espanyols poc qualificats. Finalment, també documenta un increment en la recaptació d’impostos de “vora 4.000 euros per migrant regularitzat, sense trobar evidència d’un augment en la despesa pública“.

A escala global, també hi coincideix un estudi preliminar (que encara no ha estat validat per parells) de Paúl Elguezabal, investigador de Migracions a la Universitat de Göttingen (Alemanya), i Inmaculada Martínez-Zarzoso, doctora en Economia i professora a la Universitat Jaume I. Publicat a International Network for Economic Research, va analitzarels països de l’OCDE del 2024 i va concloure que les “regularitzacions no semblen ser un factor de crida per a tots els països de l’OCDE de mitjana”.

En el grup de països en què inclou a Espanya, identifica que “la qualitat de les institucions i les capacitats d’aplicació de les normes (com els controls fronterers) als països més rics podria compensar per un factor de crida de les polítiques de regularització i explicar perquè no augmenta un flux d’immigració futur” com esperen certs polítics.

Una investigació del 2025 de l’organització de defensa dels drets humans en migració PICUM, explica que “no hi ha evidència consistent que els mecanismes o programes de regularització per si sols atraguin persones cap a certs països i no cap a d’altres”. Aclareix que “tot i que la percepció dels migrants sobre les polítiques migratòries influencien la seva presa de decisions, els fluxos migratoris estan principalment influenciats per oportunitats econòmiques, xarxes familiars i socials, així com per les aspiracions individuals, més que per l’existència de regularitzacions”. 

Per altra banda, un estudi del mateix any dins el projecte MIrreM, dirigit per la Universitat for Continuing Education Kremsper per estudiar els mecanismes de regularització a Europa, va interpretar l’afirmació que les regularitzacions porten a un efecte crida sobre l’exemple d’Irlanda el 2022. El resultat va ser nul, és a dir, no dona suport a aquesta hipòtesi, i els investigadors expliquen que té tres possibles interpretacions: “l’efecte crida no existeix, o bé queda emmascarat per xocs contemporanis, o bé els efectes operen en poblacions o escales de temps que les nostres dades no poden capturar”.

Els augments d’arribades de migrants estan vinculats a un millor estat de l’economia

La migració a Espanya segueix de prop el cicle econòmic del país: quan l’economia creix, arriben més immigrants; quan empitjora, n’arriben menys, segons explica l’Informe Anual del Defensor del Poble del 2019. Així, podem observar que les oscil·lacions del Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya coincideixen amb les variacions en la població estrangera que recull l’INE, on apareixen migrants en situació regular i irregular.

També hi influeix la demanda d’ocupació, tant als països d’origen com als de destí. En la comparació entre la taxa d’atur i els fluxos migratoris legals, segons un article del Banc d’Espanya del 2014 que estableix que “els estrangers de països on les taxes de desocupació són més elevades són qui tenen una propensió més alta a abandonar el seu país amb destinació a Espanya” i afegeix que “els fluxos d’entrada d’estrangers tendeixen a ser superiors cap a les regions amb taxes d’atur menys elevades”.

En el conjunt d’Espanya, el Banc d’Espanya mostra que, quan puja la taxa d’atur, baixa l’arribada d’estrangers, i viceversa. Hi coincideix una investigació d’Eiko R. Thielemann, professor associat de Ciència Política i Polítiques Públiques a la London School of Economics and Political Science, que identifica que aquells països de l’OCDE amb un atur més baix i més oportunitats de feina reben un nombre més alt de sol·licituds d’asil.

Les mesures de retorn, restricció de moviment o eliminar ajudes amb diners no han tingut efectes en les sol·licituds d’asil

Una investigació del 2015 de l’Overseas Development Institute (Regne Unit) va estudiar els motius rere la decisió de les persones de migrar irregularment a Europa des de Síria, l’Afganistan, Eritrea, Somàlia i Etiòpia. “Els motius són múltiples i canviants”, expliquen, i poden ser “polítics, econòmics, socials i ambientals”.

Així, a l’hora de decidir migrar, l’estudi conicideix que els migrants tenen en compte factors com un govern repressiu i la manca d’oportunitats econòmiques, però també el fet d’abandonar família i amics per provar sort en un país desconegut. També ajuda a decidir-se a fer el trajecte, expliquen, si al país d’origen hi ha una “cultura de migració”, és a dir, es normalitza i gairebé espera que les persones migrin per contribuir a la seva comunitat.

A més, apunta l’estudi, és indispensable tenir els mitjans econòmics necessaris per marxar, així com poder accedir a un sistema de transport disponible i en funcionament. “No són els individus de les famílies més pobres que migren cap a Europa”, expliquen, “sinó aquells que tenen recursos suficients per pagar el viatge”. Per això, l’anàlisi defineix la migració com un “esforç col·lectiu de famílies i amics”, que contribueixen econòmicament al trajecte amb l’esperança de poder rebre remeses en el futur. 

Finalment, la investigació apunta com a factor rellevant la presència i professionalització en les xarxes de màfies i traficants de migrants, tot i que, com hem explicat a Les mentides alimenten l’odi, el tràfic és “una reacció als controls fronterers, i no la causa de la migració il·legal”, segons constata el sociòleg Hein de Haas al llibre How Migration Really Works ( 2023).

La política de control fronterer i d’asil del país de destí afecten en triar-lo com a destinació, però, expliquen és “poc probable que influenciïn la quantitat de gent que migra”. 

De fet, els investigadors apunten que diferents estudis han observat que “augmentar les restriccions de la política d’asil redueix el nombre de sol·licituds d’asil, però també augmenta el nombre de persones migrant irregularment”. Coincideix en aquesta conclusió l’estudi de Thielemann, segons el qual “no hi va haver un efecte significatiu sobre les sol·licituds d’asil” arran de polítiques de retorn als considerats països segurs, polítiques de restricció de moviment dins el país de destí o polítiques de canviar ajudes socials en forma de diners per un sistema de vals.

Les ajudes socials no es donen per nacionalitat

Els missatges sobre l’efecte crida solen anar acompanyats de crítiques al sistema d’ajudes socials. Afimen que les persones migrades, inclús les que es troben en situació administrativa irregular, tenen un privilegi a l’hora de rebre ajudes. Les ajudes socials no es donen per nacionalitat o lloc de naixement, de manera que migrar a Espanya no és una garantia automàtica per rebre’n cap, com hem explicat anteriorment a Verificat i al portal Les mentides alimenten l’odi. 

Per accedir a l’Ingrés Mínim Vital cal acreditar almenys un any de residència a Espanya i situació de vulnerabilitat. A Catalunya, la Renda Garantida de Ciutadania exigeix residència i dos anys d’empadronament, i les ajudes al lloguer també requereixen residir-hi i justificar la necessitat.

Les persones estrangeres amb residència legal tenen accés a les mateixes prestacions que els espanyols, tot i que no poden votar ni accedir a certes places públiques. En canvi, les persones en situació irregular queden fora de la majoria d’ajudes, però poden rebre assistència humanitària o sol·licitar asil, com expliquem a Les mentides alimenten l’odi.

En qualsevol cas, totes les persones tenen dret a la sanitat, i els menors a l’educació pública, sempre que estiguin empadronats, segons la llei 4/2000 sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya. Segons un estudi de la Fudació ISEAK, que evalua l’impacte de polítiques públiques, una part de la població espanyola sobreestima la proporció de persones migrants que reben ajudes socials, que en realitat és l’11%.