El deute públic no bat rècords si es compara amb el PIB, malgrat el que diu una publicació viral
Els compromisos financers d’Espanya baixen del 124% al 101% del PIB en quatre anys, tot i que gairebé tripliquen els nivells mínims assolits el 2007
Els compromisos financers d’Espanya baixen del 124% al 101% del PIB en quatre anys, tot i que gairebé tripliquen els nivells mínims assolits el 2007
Què s’ha dit?
Que el deute públic espanyol no para de créixer any rere any i que està en nivells rècord.
Què en sabem?
Que el deute públic estatal en relació amb el PIB ha baixat gradualment any rere any després de tocar màxims el 2021. Que, malgrat la reducció als últims anys, els nivells actuals són dels més alts de la sèrie històrica.
Ens heu preguntat per Instagram sobre una publicació que assegura que el deute públic a l’Estat espanyol “no para de créixer”, que està en màxims i que ja ha superat els 1,7 bilions d’euros el gener del 2026. És ENGANYÓS.
És cert que el deute públic va arribar a 1.698 milers de milions d’euros el passat mes de desembre, segons dades del Banc d’Espanya. Tanmateix, el deute públic en relació amb el Producte Interior Brut (PIB), el principal indicador per mesurar el deute en funció de la mida de l’economia del país, ha baixat gradualment any rere any des del 2021.
“El deute públic d’Espanya no deixa de créixer. (…) Any rere any, la xifra continua marcant nous màxims“
El deute públic a finals del 2025 va ser del 100,7% del PIB, gairebé un punt percentual menys que l’any anterior, segons el Banc d’Espanya, i està per sota del màxim de 124% que va assolir el març del 2021 amb la crisi de la pandèmia.
Tot i la disminució del deute en relació amb el PIB els últims anys, els nivells gairebé tripliquen els registrats abans de la crisi del 2008, quan es va arribar a un mínim del 34,9% del PIB en deute públic.
A escala de la Unió Europea, Espanya és el cinquè estat membre amb el deute públic més alt en proporció amb el seu PIB. La mitjana de la UE és en el 81,7% de deute sobre el PIB, segons l’Eurostat.
Analitzar l’evolució del deute públic en termes nominals pot portar a anàlisis enganyoses perquè l’economia d’un país no és estàtica. Per això, l’indicador principal mesura el deute públic dividint-lo pel PIB, que reflecteix la mida de l’economia de cada país. Així ho fan, per exemple, el Banc d’Espanya o les revisions principals d’Eurostat. Un estat pot assumir nous dèficits en un exercici anual i alhora rebaixar el deute en relació amb el seu PIB, tal com explica Funcas.
L’envelliment demogràfic augmentarà el deute a Espanya
L’última edició del Monitor de Sostenibilitat del Deute (DSM, per les seves sigles en anglès) de la Comissió Europea assegura que Espanya, pels seus nivells d’endeutament, presenta riscos “continguts” a curt termini per a la sostenibilitat fiscal, però a mitjà termini podria assolir “riscos elevats”, segons recull l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), si no s’adopten noves mesures fiscals.
A llarg termini, l’informe de la Comissió Europea creu que la sostenibilitat fiscal d’Espanya estarà condicionada sobretot per l’augment de la despesa relacionada amb l’envelliment de la població, especialment en pensions, sanitat i cures de llarga durada de gent gran.