Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

La prohibició de les xarxes socials a menors d’edat s’ha convertit en una mesura popular. Seguint les passes d’Austràlia, pionera a limitar l’edat d’accés als menors de 16 anys, la Comissió Europea proposa prohibir l’accés a les xarxes als menors de 13 anys a tots els estats després que governs com l’espanyol, o el francès haguessin anunciat restriccions similars.

Amb la intenció de protegir infants i adolescents tant de l’exposició a contingut perjudicial per a la seva salut i benestar, com del disseny addictiu d’aquestes plataformes, el debat ja no se centra només en com afecten les hores d’exposició a les pantalles. Però quina evidència hi ha realment darrere d’aquesta preocupació i com d’efectives poden ser aquestes mesures?

El tema està envoltat de dubtes, mites i soroll que dificulten la presa de decisions, ja sigui en famílies i escoles, com en entorns responsables d’elaborar les polítiques i regulacions pertinents. Verificat ha recollit en aquest especial les darreres dades, estudis i consensos basats en l’evidència científica que contribueixen a tenir un debat lliure de desinformació.

Actualment, a Espanya, l’edat d’accés al primer smartphone es produeix abans dels 12 anys, just al pas de primària a secundària. Tot i que això no implica un accés directe a les xarxes, aquests dispositius en són la principal via d’entrada i, com es detalla en la secció de Les dades, l’ús de les xarxes socials per part dels menors d’edat a Espanya i Catalunya és massiu.

Segons l’evidència recollida a l’apartat Salut Mental, el temps total de pantalla no prediu quines conseqüències tindrà en la salut i benestar dels més joves, i no hi ha una evidència forta que hagi demostrat causalitat directa entres l’ús de les xarxes socials i perjudicis concrets, en part perquè el tipus d’estudis que permetrien fer-ho són èticament inadmissibles. Tanmateix, sí que s’han trobat associacions entre un patró d’ús addictiu, potenciat pel disseny de les plataformes, i un empitjorament de la salut mental.

De fet, l’ús intensiu de les xarxes socials contribueix a una caiguda important del benestar en la població de menys de 25 anys, particularment en els i les adolescents dels països de parla anglesa i l’Europa occidental, segons conclou l’Informe Mundial de la Felicitat del 2026 de les Nacions Unides.

La infància i l’adolescència, sobretot entre els 11 i els 15 anys, són dues etapes especialment sensibles als efectes d’aquestes plataformes, que tenen elements com l’scroll infinit (la possibilitat de consumir continguts desplaçant la pantalla sense arribar mai a un final), algorismes personalitzats, notificacions i sistemes de recompensa social que poden reforçar patrons d’ús problemàtic.

En aquestes etapes això pot alterar activitats essencials per al benestar, com el son o l’activitat física, i tenir implicacions en la capacitat d’atenció, aprenentatge i rendiment acadèmic, com detallem a l’apartat Educació.

La preocupació sobre aquest tema ha portat els sistemes escolars europeus a aplicar des de prohibicions estrictes fins a l’ús condicional o supervisat del telèfon mòbil dins dels centres educatius.

D’altra banda, l’empitjorament progressiu de l’assoliment de competències bàsiques en matemàtiques, comprensió lectora i ciències entre l’alumnat de 15 anys, al temps que les competències digitals milloraven, ha portat a replantejar quin paper han de tenir les noves tecnologies a les aules. Davant l’evidència que no en tots els casos suposen un avantatge, països pioners en la digitalització educativa a principis de segle com Suècia, Dinamarca o Noruega han pres mesures per limitar la presència de pantalles i tornar a potenciar eines analògiques com els llibres.

A Catalunya, el Departament d’Educació ha restringit completament l’ús dels dispositius mòbils a les etapes d’educació obligatòria a partir del curs 2025-26 i s’ha impulsat el Pla de digitalització responsable que busca mantenir “un ús moderat dels dispositius” i centrar-lo “en aquells usos que realment afavoreixen l’aprenentatge”.

Una de les mesures per fer front als potencials efectes perjudicials de les xarxes ha sigut la prohibició d’accés a menors de 16 anys. El govern espanyol ho ha anunciat seguint el fil d’altres països com Austràlia. Ara bé, encara no hi ha estudis que permetin saber quins beneficis pot tenir aquesta mesura concreta a llarg termini, i si realment s’està complint. Les primeres enquestes al respecte apunten que les plataformes no han aconseguit identificar ni eliminar els comptes de menors de 16 anys i que la majoria d’adolescents encara continuen tenint accés als seus perfils.

La regulació i rendiment de comptes a aquestes plataformes és precisament una altra de les vies per trobar solucions. Des de la Unió Europea, s’ha impulsat la Digital Services Act, un marc normatiu que exigeix a les grans plataformes analitzar els riscos que el seu ús comporta per als usuaris, i emprendre accions per mitigar-los.

En aquest sentit, la Comissió Europea ja investiga TikTok, Instagram i Facebook (ambdues propietat de Meta) per no complir correctament la normativa, i s’han posat sancions econòmiques a X per la seva falta de transparència.

A la secció Solucions, podreu trobar tant aquestes mesures com d’altres basades en l’evidència científica i les recomanacions d’associacions pediàtriques per aplicar a casa.

L’ús de les xarxes socials per part de menors d’edat a Espanya i Catalunya és massiu. A manca de dades oficials consolidades i comparables, diversos estudis impulsats per entitats privades permeten fer una radiografia d’aquesta situació. L’informe Infància, adolescència i benestar digital d’Unicef Espanya, publicat el novembre del 2025 amb les respostes de gairebé 100.000 menors, va trobar que gairebé el 9% de joves de 10 a 20 anys dedica més de cinc hores diàries a les xarxes socials durant la setmana. La xifra augmenta fins al 20% els caps de setmana i també incrementa amb l’edat. Les dades publicades aquest mes de juny per a Catalunya són lleugerament superiors: un 9,2% entre setmana i un 21% els caps de setmana.

D’acord amb el mateix informe, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, al voltant d’un 93% d’escolars entre 10 i 20 anys té un compte en almenys una plataforma, i en molts casos també tenen perfils en tres o més xarxes socials (un 79% a Catalunya i un 75,8% a Espanya). Aquests percentatges augmenten amb l’edat, però són considerables ja en preadolescents. A Catalunya, un 73,7% de l’alumnat de 5è i 6è de primària està registrat en alguna xarxa social i el 36,4%, en tres o més, mentre que a l’ESO, el percentatge d’alumnes en una o en tres o més plataformes ascendeix fins al 97,4% i el 86,2%, respectivament. Els valors de l’informe estatal són similars als catalans i il·lustren una mateixa tendència a l’alça de la presència a les xarxes en el pas de primària a secundària.

Tant a Catalunya com a Espanya, Youtube, WhatsApp TikTok i Instagram són les més utilitzades, amb més d’un 60% de joves que en fa ús.

Espanya és el quart país europeu que més visita TikTok, tant en nombres absoluts de perfils actius al mes com pel que fa a nombres relatius a la població, segons l’informe de transparència entre juliol i desembre del 2025 presentat per la pròpia xarxa social a la Unió Europea. Amb una mitjana de 25 milions d’usuaris i usuàries mensuals en actiu, es col·loca només per darrere de França, Alemanya i Itàlia en nombres absoluts. Si mirem en relació amb la població, Espanya se situa per darrere de Xipre, Letònia i Malta, tres països on els comptes actius al mes representen més de la meitat de la població total.

En aquesta línia, segons un estudi de Qustodio, una empresa dedicada a promoure el control parental a través d’una aplicació de mòbil, la xarxa social més popular entre infants i adolescents de 4 a 18 anys és Instagram, però allà on passen més temps és a TikTok, amb gairebé dues hores d’ús diari. Entre el 2024 i el 2025, aquest temps va augmentar mitja hora cada dia. L’estudi, que no té una metodologia transparent ni ha estat revisat per parells, apunta que la segona aplicació amb més minuts és Instagram, seguida de Pinterest, X, BeReal i Reddit.

La gran majoria d’adolescents fan servir les xarxes socials d’una manera més aviat passiva, per navegar-hi, comunicar-se i compartir els continguts que hi troben amb altres persones, més que no pas de forma creativa. Així ho apunten les dades d’una enquesta de l’OCDE sobre els usos que fan dels dispositius digitals els i les estudiants de 15 anys. A Espanya, un 96,5% fa servir els seus dispositius per navegar a les xarxes socials, i un 84,3% per comunicar-se amb altres. En canvi, només un 60,2% fan servir els seus dispositius per crear o editar el seu propi contingut.

Les dades del Digital News Report, del Reuters Institute del 2025 apunten que les xarxes socials són la principal font de notícies per a joves d’entre 18 i 24 anys, i que les consumeixen sobretot en format audiovisual.

Instagram (30%) i TikTok (22%) són les úniques amb una tendència creixent com a plataformes preferides per al consum de notícies, i lideren la llista juntament amb YouTube (23%), que es manté estable. Les plataformes que donen més pes al text com X (20%) o WhatsApp (15%) es mantenen constants, mentre que Facebook (16%) cau.

L’informe també assenyala que només un 24% de joves consumeix les notícies directament en webs i aplicacions dels mitjans de comunicació (fa 10 anys, la xifra era del 36%). Una de les conseqüències d’aquest canvi és que moltes persones accedeixen a les notícies de manera menys intencionada i més circumstancial, assenyalen.

Tenir mòbil no implica necessàriament accedir a les xarxes, i a la inversa, però són dos debats que van de la mà. El mòbil és, amb diferència, la porta d’entrada majoritària al consum digital: el 92,8% de les persones es connecta a Internet a través d’aquest dispositiu, segons l’enquesta “Navegantes en Red” de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC). En aquest sentit, les dades sobre l’edat d’accés al primer mòbil ajuden sovint a contextualitzar quan comença, a la pràctica, l’exposició als continguts de les xarxes socials.

Actualment, a Espanya, l’accés al primer smartphone es produeix abans dels 12 anys. Un estudi publicat l’any 2025 amb dades de 31 centres educatius gallecs el situa concretament als 11,7 anys, just al pas de primària a secundària, mentre que l’informe d’Unicef avança l’edat del primer smartphone fins als 10,8 anys (11,02 en el cas de Catalunya).

En les seves últimes recomanacions, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) indica que entre els 7 i els 12 anys els dispositius haurien d’utilitzar-se sempre sota supervisió i mai més d’una hora diària, comptant tant tasques educatives com moments d’oci. L’AEP, de fet, no parla de l’accés al primer mòbil amb internet (smartphone) fins a la franja dels 13 als 16 anys, i recomana endarrerir-lo el màxim temps possible.  Tanmateix, més de la meitat d’infants a Espanya disposen ja de telèfon mòbil propi als 12 anys, segons l’INE.

Ara bé, les dades mostren que entre el 2021 i el 2025 s’ha endarrerit molt lleugerament l’edat del primer mòbil, i els percentatges d’infants i adolescents amb mòbil a cada edat, especialment entre els de 10 i 11 anys, son alguns punts inferiors.

Històricament, l’edat del primer mòbil ha estat inferior en noies que nois, a excepció del 2023.

Les xarxes socials i els mòbils centren la major part d’un debat que, en els darrers anys, girava entorn al temps que passen infants i adolescents davant les pantalles: tots aquells dispositius electrònics que permeten el consum de continguts audiovisuals, eminentment digitals. Segons el darrer Eurobaròmetre (juny 2026), adolescents europeus d’entre 13 i 18 anys passen una mitjana de 4,5 hores entre setmana i 6,1 hores els caps de setmana davant de pantalles.

De fet, més de la meitat d’adolescents de 15 anys a Espanya passen més de 30 hores setmanals davant aquests dispositius tant per oci com per aprendre, segons l’informe de l’OCDE sobre la vida de menors en l’era digital publicat el març del 2025. Són pràcticament les mateixes hores davant una pantalla que a l’escola.

Si ens fixem en l’ús que hi donen, el 32% passen més de 20 hores a la setmana davant de les pantalles per activitats relacionades amb el seu aprenentatge, mentre que el 43,6% dedica aquest mateix temps a l’oci.

El mòbil i la televisió són els dispositius més utilitzats per menors a Espanya, per davant de les videoconsoles, els ordinadors d’escriptori, els portàtils i els rellotges intel·ligents.

En aquesta línia, un estudi longitudinal de la Fundació Gasol eleva la dada i evidencia que els nens i nenes de 8 a 16 anys d’Espanya passaven el 2025 una mitjana de gairebé 5 hores (4 hores i 53 minuts) al dia davant d’una pantalla (que pot ser el mòbil o la televisió) entre setmana, i els caps de setmana aquesta xifra augmentava fins a les 6 hores i 18 minuts. Aquest informe permet comprovar que, des del 2022, el consum de pantalla ha augmentat de mitjana en 100 minuts al dia entre setmana i 90 minuts durant el cap de setmana.

Gran part de la recerca s’ha centrat a estudiar el temps total passat davant de les pantalles i els possibles efectes que això pot tenir, però estudis més recents han donat més pes a aspectes concrets del seu ús, tal com recull amb més detall l’apartat Salut Mental. 

És més complicat trobar dades sobre els infants més petits. Algunes expertes, de fet, qüestionen que s’exposi els infants a les pantalles per estudiar-ne els efectes, mentre que les autoenquestes sobre el temps d’ús dels dispositius són difícils de dur a terme en aquestes edats.

No obstant això, un estudi liderat per una infermera de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) conclou que el 68% de menors de 12 anys partícips de l’enquesta van tenir el primer contacte amb pantalles digitals abans dels dos anys i que el 61% dels infants miren pantalles mentre mengen. L’estudi es va fer amb més d’un miler de famílies al municipi del Prat de Llobregat.

Fa una dècada, els i les adolescents de famílies amb menys ingressos eren qui menys accés al mòbil tenien. Ara, però, la tendència s’ha invertit, segons dades de l’INE del 2025. Els infants i joves d’entre 10 i 15 anys de famílies amb més recursos econòmics (rendes superiors als 4.400 euros al mes) que tenen mòbil representen el 62%. En canvi, en famílies de rendes inferiors als 1.400 euros al mes, la dada puja al 68%. Els grups amb més mòbils, però, corresponen a les rendes intermitges.

A Espanya, la primera part de l’estudi PASOS (Fundació Gasol) publicada el 2023, diu que hi ha més ús de pantalles per part de l’alumnat de centres educatius situats en una zona censal amb més pobresa infantil que en aquells situats on n’hi ha menys.

Concretament, en aquelles zones amb un cens amb més pobresa infantil, entre setmana es passen 3 hores i 30 minuts davant de la pantalla, una xifra que augmenta a les 5 hores i 2 minuts durant el cap de setmana. En canvi, les escoles en zones amb menys pobresa infantil tenen un consum de pantalles de 2 hores i 53 minuts entre setmana i de 4 hores i 48 minuts durant el cap de setmana.

L’evidència apunta que les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tendeixen a passar més temps davant de les pantalles. Una revisió sistemàtica del 2015 va concloure que els infants de les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tenien en major freqüència hàbits sedentaris, com menjar davant de la televisió o tenir una televisió a l’habitació. Tanmateix, el mateix estudi deixa clar que no hi ha evidència per concloure que les famílies amb menys ingressos són més permissives amb les pantalles. Revisions més recents com una del 2023 o una altra del 2025 tampoc no han trobat correlació entre factors socio-econòmics i l’actitud dels progenitors davant l’ús de pantalles.

En els últims anys, els telèfons mòbils han guanyat protagonisme en la vida de molts infants i adolescents, fent augmentar la preocupació sobre els possibles impactes cognitius que poden tenir-ne certs usos, com l’accés a les xarxes, en unes etapes clau per al desenvolupament cerebral i la formació acadèmica.

Paral·lelament, i mentre creixen les puntuacions en competències digitals de l’alumnat català i europeu, els resultats en habilitats bàsiques com la comprensió lectora fa més d’una dècada que disminueixen. Tot això ha conduït alguns països a frenar o fins i tot revertir l’impuls per digitalitzar les aules iniciat anys enrere, repensant el paper que han de tenir les noves tecnologies en l’aprenentatge i prenent mesures com la prohibició dels mòbils dins dels recintes educatius.

Els efectes potencials dels dispositius digitals sobre l’aprenentatge són complexos i no poden entendre’s en termes únicament positius o negatius. Diversos informes que aborden l’impacte de la tecnologia en l’educació, com els publicats per la UNESCO (2023) i Unicef (2025), assenyalen que, dissenyades amb una finalitat pedagògica clara, les tecnologies digitals poden facilitar la inclusió educativa, promoure el treball col·laboratiu i ampliar l’accés a recursos didàctics, sobretot per part d’alumnat que viu en zones rurals o que presenta necessitats específiques de suport educatiu.

Ara bé, l’informe de la UNESCO també subratlla que, encara que la tecnologia és molt prometedora per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge, “les proves de l’èxit són limitades” i “és difícil atribuir resultats […] concloents i específics al hardware [dispositiu físic] o al software [un programari concret]”.

De fet, hi ha evidència que, especialment quan no hi ha intenció pedagògica al darrere, l’ús excessiu de dispositius digitals per part d’infants en edat escolar pot perjudicar el seu aprenentatge i rendiment acadèmic. Encara que sense poder establir una relació causal, algunes investigacions han trobat associacions negatives petites o moderades entre el temps passat davant les pantalles i certes funcions cognitives.

Per exemple, en un estudi canadenc publicat a The Lancet que incloïa més de 4.500 infants d’entre 8 i 11 anys, va trobar-se una millor cognició global en aquells que seguien les recomanacions d’activitat física (més d’1 hora al dia), temps de son (de 9 a 11 hores per nit) i temps d’oci digital (menys de 2 hores al dia) que en qui no ho feia. Curiosament, limitar el temps d’exposició als dispositius digitals ja era suficient per trobar associacions significatives amb una millor cognició.

Una revisió exploratòria del 2025 de 33 estudis que analitzaven l’efecte de l’ús recreatiu de pantalles sobre l’aprenentatge va trobar una associació petita entre el temps d’exposició i una menor capacitat de concentració. Aquesta revisió proposava l’alteració del son com una variable clau a l’hora d’interpretar aquests efectes. Tal com expliquem a la secció Salut mental, una de les conseqüències negatives més robustes de l’ús excessiu de pantalles és precisament la reducció de la durada i la qualitat del son, un factor essencial en la consolidació de la memòria i el rendiment cognitiu.

El context en què es produeix l’exposició a les pantalles també sembla modular l’impacte global. Una metaanàlisi del 2020 en què es revisaven 42 estudis amb menors de 12 anys va concloure que, mentre la quantitat d’hores de pantalla s’associava a unes pitjors habilitats lingüístiques en els infants, la tria de programes educatius o el fet de veure’ls en companyia de les persones cuidadores revertia la tendència. Una revisió posterior de 100 estudis publicada a la mateixa revista confirmava l’efecte protector de la co-visualització i afegia el consum passiu i la televisió “de fons” als factors amb conseqüències cognitives més negatives.

Les evidències actuals apunten que són alguns usos dels dispositius digitals, més que no pas els dispositius en sí, els que poden influir negativament processos cognitius essencials per a l’aprenentatge, com l’atenció i la memòria.

L’ús freqüent dels dispositius, per exemple, introdueix interrupcions cognitives en consultar-los o rebre notificacions, afectant negativament la capacitat per sostenir l’atenció. Un estudi longitudinal que va seguir un grup de més de 2.000 adolescents durant dos anys va trobar una associació entre la freqüència amb què utilitzaven mitjans digitals i l’aparició subsegüent de símptomes compatibles amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). D’acord amb una metaanàlisi publicada el 2023, l’evidència confirma una correlació positiva modesta entre símptomes d’inatenció i hiperactivitat i un ús diari de pantalles de més de 2 hores. De manera inversa, s’ha documentat que els infants i adolescents amb dificultats atencionals són especialment vulnerables a desenvolupar un ús problemàtic de la tecnologia.

La fragmentació de l’atenció a causa de dispositius digitals també es produeix en moments d’estudi, afectant el rendiment acadèmic. En una investigació amb més de 200 alumnes de primària, secundària i universitat, es va detectar que, en un ambient d’estudi, els participants canviaven de tasca en menys de 6 minuts, principalment a causa de distraccions tecnològiques que incloïen l’ús de les xarxes socials. Una recerca posterior va observar que les distraccions podien produir-se encara que els dispositius no s’utilitzessin, ja que la simple presència dels smartphones reduïa la capacitat cognitiva de l’estudiantat, sobretot en qui en mostrava més dependència.

Les distraccions per l’ús de telèfons intel·ligents en tasques no acadèmiques també poden ser un problema dins de les aules. Un estudi recent, que ha seguit 79 estudiants de secundària als Estats Units, ha evidenciat que l’alumnat, de mitjana, consultava el mòbil més de 60 vegades i passava uns 40 minuts a les xarxes socials durant la jornada escolar. A més, la freqüència de consulta s’associava amb un pitjor control cognitiu.

De fet, el disseny de les xarxes socials, tal com expliquem a la secció Salut mental, pot agreujar els problemes atencionals. En una metaanàlisi publicada el 2025, els autors i autores asseveren que “l’exposició repetida a contingut ràpid i altament estimulant pot contribuir a un procés addictiu, en què els usuaris es dessensibilitzen envers tasques més lentes i que requereixen més esforç, com la lectura, la resolució de problemes o l’aprenentatge profund”, i que “això pot […] afeblir la capacitat cerebral de sostenir l’atenció en una sola tasca”. L’evidència analitzada en aquest mateix article va posar de manifest una associació significativa moderada entre el consum de vídeos curts (de segons a minuts) en plataformes com TikTok, Instagram i Youtube i una pitjor cognició, especialment pel que fa a l’atenció i el control inhibitori, que permet resistir impulsos i respostes automàtiques. També van trobar associacions significatives, tot i que més febles, amb una pitjor memòria i habilitats lingüístiques. Una revisió sistemàtica del mateix any va associar, en la mateixa línia, l’ús excessiu de les xarxes amb alteracions en l’atenció, la memòria de treball i funcions executives, sobretot entre adolescents amb patrons d’ús addictiu. En canvi, en aquest cas, es reportava que plataformes com Facebook o Youtube tenien beneficis potencials en la memòria i habilitats lingüístiques quan s’utilitzaven amb intenció educativa, evidenciant la importància que tenen el tipus d’ús i continguts en el context de les xarxes.

El multitasking digital, és a dir, l’ús simultani de diversos dispositius i aplicacions digitals, també ha sigut assenyalat com a origen de la fragmentació de l’atenció. Canviar constantment de tasca comporta un cost cognitiu elevat, obligant el cervell a reconfigurar l’atenció i la memòria de treball, cosa que redueix l’eficiència, augmenta els errors i dificulta la concentració. Un estudi publicat l’any 2009 a PNAS ja advertia que les persones que es consideraven multitaskers filtraven pitjor les distraccions i, en la mateixa línia, una altra investigació en joves publicada a Nature el 2020 va trobar que una major tendència al multitasking digital s’associava amb més lapses d’atenció, vinculats a una pitjor memòria de treball. Una revisiódel 2023 reforça les conclusions d’aquests estudis, relacionant de manera consistent el multitasking amb un pitjor rendiment en el control cognitiu.

En edats escolars, la recerca apunta en la mateixa direcció: una revisió del 2015 assenyalava que “la recerca empírica mostra que estudiar, fer els deures, aprendre a classe […] i l’expedient acadèmic probablement es veuen afectats negativament pel multitasking digital”, mentre que una de més recentconstata una associació negativa entre multitasking i concentració i rendiment acadèmic.

L’ús generalitzat de telèfons mòbils per part de joves i adolescents, i la preocupació sobre la distracció digital, el rendiment acadèmic i els possibles efectes socials i sobre la salut mental, ha portat els sistemes escolars europeus a aplicar des de prohibicions estrictes fins a l’ús condicional o supervisat del telèfon mòbil dins dels recintes educatius. Així ho reflecteix un informe de març del 2026 de la Xarxa Experta en Economia i Sociologia de l’Educació i l’Entrenament (ENESET, per les sigles en anglès), un òrgan consultiu expert finançat per la Comissió Europea.

Només set països, entre ells Espanya, no compten amb mesures estatals que en prohibeixin o restringeixin l’ús. En la majoria de casos, la responsabilitat recau en els municipis o les escoles, excepte en el cas d’Espanya i Alemanya, que depèn de cada comunitat autònoma o regió.

A Catalunya, el Departament d’Educació ha restringit completament l’ús dels dispositius mòbils a les etapes d’educació obligatòria a partir del curs 2025-26. No permet el seu ús a cap espai del centre, ni tan sols amb finalitats educatives. Aquesta prohibició generalitzada és el darrer pas d’una línia de restriccions creixents que va començar donant la responsabilitat als centres educatius i va seguir prohibint els dispositius a l’ESO el 2024-25.

Aquestes mesures han suposat un gir respecte l’enfocament d’anys anteriors, que promovia la presència de dispositius electrònics a les aules amb finalitats educatives per aconseguir una major digitalització de l’educació. De fet, des del 2021, existeix a la UE el Pla d’Acció per a l’Educació Digital que busca construir un ecosistema digital de qualitat per a l’educació i augmentar les competències digitals de professorat i estudiants, especialment després que la pandèmia de la covid-19 accelerés el canvi cap a l’aprenentatge en línia i híbrid.

El programa dibuixa un full de ruta fins al 2027 amb 14 accions que cobreixen des de la inversió en infraestructures per millorar la connectivitat, equipament digital i plataformes d’aprenentatge dels centres fins a la formació en alfabetització mediàtica amb plans d’activitats i recursos per enfortir el pensament crític de l’alumnat davant la desinformació.

Es tracta, però, d’un marc genèric l’adopció i concreció del qual depèn dels Estats membre. A Espanya, des del Ministeri d’Educació i Formació Professional espanyol, l’han articulat a través del Pla de Digitalització i Competències Digitals del Sistema Educatiu, que aboga per millorar els mitjans tecnològics de què disposa la comunitat educativa i aposta per la “integració” de les tecnologies en els processos d’ensenyament i aprenentatge. L’enfocament és compartit generalment entre els membres de la Unió, amb casos especialment destacats:

• Estònia, que lidera l’educació europea segons les proves PISA, disposa d’un programa educatiu fins al 2035 que posa al centre la digitalització, i ha publicat enguany guies per incorporar la intel·ligència artificial a l’aula.
• Finlàndia, considerada líder mundial en alfabetització mediàtica, porta anys apostant per les competències digitals com a eix vertebrador de la seva educació, i en el seu programa educatiu fins al 2040 contempla “avançar l’entorn digital d’aprenentatge”.
• Irlanda, un dels països amb una població més hàbil en l’entorn digital, també continua apostant per la digitalització de la seva educació, amb un pla fins al 2027.

Tanmateix, hi ha excepcions. Alguns dels països nòrdics, pioners en la digitalització de les aules a principis de segle, han pres recentment algunes mesures que busquen rebaixar la dependència digital i reintroduir l’aprenentatge basat en els llibres i l’escriptura:

• Suècia, un dels països líders en la digitalització de les aules, va reimpulsar el 2023 l’ús dels llibres i l’escriptura a mà. La decisió seguia un dictamen de l’Institut Karolinska sobre l’impacte de les pantalles en l’aprenentatge i, tot i topar amb la crítica de la indústria de la tecnologia educativa, el govern suec va emprendre mesures com la modificació de la llei escolar el 2024 perquè tot l’alumnat tingui accés gratuït als llibres de text, i l’eliminació de l’obligatorietat de les eines digitals a l’escola bressol des de l’1 de juliol de 2025, garantint que només s’utilitzen eines analògiques en menors de dos anys, i que es restringeix l’ús d’eines digitals per a infants d’altres edats.
• Dinamarca va aprovar el 2024 una inversió de 540 milions de corones (uns 72 milions d’euros) per tal que s’adquirissin més llibres impresos com a contrapès a l’ensenyament digital a les aules de primària.
• Noruega ha introduït l’Estratègia per al foment de la lectura 2024-2030, per a la qual el país invertirà mil milions de corones (uns 92 milions d’euros) entre 2026 i 2030. Les mesures inclouen la compra de llibres físics i llibres de text, i la inversió en biblioteques escolars.

És difícil que les inversions en tecnologia educativa donin els seus fruits i tinguin els efectes desitjats sense un entorn polític propici i prou capacitat professional a tots els nivells del sistema educatiu, conclouen dos documents de treball elaborats per la Universitat de Stavanger i publicats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que coordina les proves PISA per avaluar i comparar sistemes educatius.

Precisament les proves PISA del 2025 van revelar que un 20% de joves de 15 anys dels països de l’OCDE (uns 16 milions d’alumnes) no assoleixen el nivell mínim de competència en matemàtiques, lectura i ciències. Un augment respecte al 16% de les proves de 2022.

En el cas de Catalunya, els resultats a les PISA mostren una tendència a la baixa des del 2015 i en els del 2022 (les darreres dades comparables en àmbit català) l’alumnat de Catalunya va suspendre en les competències bàsiques –com les matemàtiques o la comprensió lectora– avaluades.

En canvi, a 2n d’ESO, l’estudiantat de Catalunya aprova amb una nota alta i una puntuació per sobre de la mitjana espanyola les competències digitals, segons l’Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS, en anglès) del 2023. Aquesta avaluació valora la capacitat dels alumnes d’usar les eines digitals per investigar, crear i comunicar-se.

L’informe de la Unió Europea que analitza els resultats “preocupants” de les proves PISA 2022 va trobar que, en general, un ús moderat de la tecnologia a l’aula s’associa amb millors resultats, mentre que emprar-la de manera excessiva perjudica el rendiment acadèmic. L’informe no és capaç d’establir causalitat, però els seus resultats il·lustren una tendència en forma d’U invertida. Això coincideix amb la tendència identificada per avaluacions prèvies tant sobre conjunts de països com sobre casos concrets com Espanya, la Xina, Singapur o Hong Kong.

Per la seva banda, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) va analitzar al gener del 2025 com s’havia implementat el Pla d’Educació Digital de Catalunya (PEDC), que va acabar el 2023, i va concloure que tant alumnat com professorat han millorat les seves competències digitals (tot i que persisteixen diferències socioeconòmiques), però que la digitalització quasi universal ha deixat bretxes: el professorat citava menors competències en escriptura i comprensió lectora en l’alumnat, en línia amb les dades de PISA, i en les avaluacions externes es va observar que l’ús generalitzat de l’ordinador a l’aula comportava distraccions i multitasking.

De fet, els informes i investigacions citades assenyalen el multitasking i les distraccions derivades de l’ús generalitzat d’ordinadors i dispositius digitals com a principals disruptors del rendiment acadèmic, en línia amb el que troben revisions sistemàtiques i estudis que pregunten al professorat. Alguns estudis com aquesta metaanàlisi del 2024 també han trobat que la comprensió lectora empitjora amb un suport digital: entenem i retenim pitjor la informació que llegim d’una pantalla que la d’un llibre, un fenomen conegut com a “efecte d’inferioritat de la pantalla”. Ara bé, el conflicte entre paper i pantalla en qüestió d’aprenentatge sembla no estar resolt, com desglossa un comentari publicat per part de l’Associació Europea de Pediatria el 2025.

Per la seva banda, l’informe del 2023 de la UNESCO sobre la tecnologia a les aules conclou que “hi ha poca evidència robusta del valor afegit de la tecnologia digital en l’educació” (pàgina 27). L’organisme internacional assenyala que la seva ràpida evolució, unida a un desplegament limitat quasi exclusivament als països rics, dificulta una avaluació rigorosa i universal del material que s’acaba emprant a l’aula. A més, “molta de l’evidència ve d’aquells que la intenten vendre”, afegeix l’informe.

En el cas de Catalunya, i en el context d’uns resultats PISA poc favorables, es busca ara promoure un “ús racional” de la tecnologia a través del Pla de digitalització responsable, engegat el 2025 com a continuïtat del PEDC. Es vol continuar promovent les competències digitals als centres, però, alhora, mantenir “un ús moderat dels dispositius” i centrar-lo “en aquells usos que realment afavoreixen l’aprenentatge”.

En aquesta línia s’encabeix també la prohibició dels telèfons mòbils, una mesura que compta amb el suport de la majoria de la població, segons una enquesta duta a terme l’any 2025 per Ipsos (pàgina 44) a una trentena de països de tot el món.

L’acord és majoritari entre totes les franges d’edat, a excepció de la generació Z, on només quatre de cada deu donen el seu suport a la mesura. A Espanya, el 69% de les persones enquestades es mostrava d’acord amb prohibir els dispositius mòbils als centres educatius.

Ara bé, quins són els impactes d’aquesta prohibició en el rendiment acadèmic? L’evidència científica al respecte és reduïda i mostra beneficis modestos en alguns països, sistemes educatius o subgrups d’estudiants, però en altres no es veu cap efecte.

Per exemple, un estudi del 2016 sobre escoles de quatre ciutats angleses va trobar que la prohibició dels telèfons mòbils millorava el rendiment en exàmens importants, especialment entre l’alumnat amb pitjor rendiment. En l’informe PISA 2025, es destaca que les escoles que apliquen restriccions a aquests dispositius tendeixen a presentar menors nivells de distracció durant les classes de ciències, així com menys temps dedicat a utilitzar-los amb finalitats d’oci a l’escola, però la relació entre aquestes polítiques i el rendiment en ciències no està clara i els estudiants dels centres amb prohibicions presenten resultats similars o inferiors als dels seus companys.

Segons apunta una revisió ràpida de la literatura més recent, del 2024, on es veuen efectes positius més clars és “en l’àmbit del benestar social”, més que no pas en el rendiment acadèmic.

L’informe d’ENESET, de fet, assenyala que “les polítiques [de prohibició dels mòbils de sis països analitzats] van ser motivades més sovint pels problemes percebuts sobre l’ambient escolar, el benestar i la distracció digital, que per efectes demostrats” sobre els resultats acadèmics.

Precisament, l’opinió del professorat recollida en aquest informe assenyala “de manera consistent que les aules lliures de telèfons permetien un compromís més profund amb menys interrupcions”. El 2015 un estudi sobre l’impacte de xatejar ja presentava conclusions similars: “Enviar/rebre missatges no relacionats amb el contingut de la classe va afectar negativament l’aprenentatge i la presa de notes”.

En una altra revisió sistemàtica sobre distraccions digitals en l’educació, els telèfons intel·ligents apareixien com els dispositius més comuns que podien causar distracció i els estudis analitzats van revelar que això provocava pèrdua i dispersió de l’atenció, multitasking, hàbits de lectura poc eficaços i pèrdua de contingut i instruccions de la classe.

L’augment de l’ús de dispositius digitals per part d’infants i adolescents en les últimes dècades, especialment de mòbils i xarxes socials, juntament amb l’increment dels índexs de trastorns de salut mental, que afecten 1 de cada 7 joves d’entre 10 i 19 anys segons dades de l’OMS, han generat una preocupació creixent i tot un debat públic al voltant de la relació entre aquests dos fenòmens.

Tant és així que l’Informe Mundial de la Felicitat del 2026, publicat anualment per les Nacions Unides per mesurar el nivell de benestar de la població en més de 140 països, s’ha centrat en el paper que hi juguen les xarxes socials. Segons aquest informe, el seu ús intensiu contribueix a una caiguda important del benestar en la població de joves menors de 25 anys, particularment en els i les adolescents dels països de parla anglesa i l’Europa occidental.

A Espanya, la Fundació ANAR, que ajuda infants i adolescents en risc, ha assenyalat en un estudi amb dades de més de 10.000 menors atesos de juny del 2023 a juny del 2024 que més d’un 50% dels casos estaven relacionats amb un ús inadequat de la tecnologia, ja fos perquè eren problemes relacionats amb la tecnologia, com el ciberassetjament, o perquè les tecnologies estaven presents en els conflictes. A Catalunya, les dades de l’informe d’Unicef publicades el juny de 2026, amb respostes de prop d’11.500 alumnes d’entre 10 i 20 anys, associa l’ús problemàtic de les xarxes socials amb més malestar emocional, que inclou ansietat, depressió i risc de suïcidi, i es tradueix en una menor satisfacció vital.

Qüestions com la salut mental són complexes i depenen de factors genètics, psicològics, socials i ambientals, tal com explica Unicef. Si bé el temps davant la pantalla pot ser part del problema, certament no és l’única variable en joc.

Podem dir, però, que l’exposició a les pantalles contribueix a la prevalença de problemes de salut mental en menors? Què en diuen, els estudis científics més rellevants?

“No existeix una causalitat simple, lineal i universal entre ‘entorns digitals’ i psicopatologia o alteracions del neurodesenvolupament en menors d’edat”. Això conclou un dossier amb 70 evidències científiques elaborat per la Plataforma Control Z a petició de la Comissió Europea per determinar el grau de certesa sobre una possible relació causal entre l’exposició digital i els danys a la salut en infants i joves.

La recerca disponible no permet establir relacions de causalitat perquè els estudis necessaris per fer-ho (és a dir, assaigs clínics aleatoritzats a gran escala amb grups creuats) serien inadmissibles èticament. Així doncs, el gruix de l’evidència actual prové d’estudis observacionals, la majoria transversals (és a dir, que analitzen les persones participants en un moment concret), on l’equip investigador no pot controlar les variables que estudia. Això permet establir associacions entre l’ús de pantalles i diferents aspectes de salut, però no causalitat. En aquest context, els estudis longitudinals (que segueixen les persones participants al llarg del temps) i les intervencions controlades per reduir l’ús de pantalles aporten informació valuosa per inferir de manera indirecta relacions de causa-efecte.

D’altra banda, les metaanàlisis, revisions sistemàtiques i revisions paraiguaexistents, que tenen per objectiu sintetitzar tota l’evidència sobre el tema, no han permès extreure conclusions sòlides pel que fa als efectes de l’exposició digital sobre la salut mental infantojuvenil. A grans trets, aquestes solen trobar associacions petites o moderades entre passar més temps davant de dispositius digitals i pitjors indicadors de salut mental.

Per exemple, una de les revisions paraigua recents més citades, publicada el 2023 a Nature Human Behaviour,va examinar més de 2.000 estudis que incloïen gairebé 2 milions de participants de fins a 18 anys. L’associació més consistent derivada de l’anàlisi relacionava l’ús de xarxes socials amb depressió i conductes de risc. Ara bé, els autors subratllaven que la majoria d’articles inclosos presentaven limitacions metodològiques i molta heterogeneïtat, i també que les seves troballes suggerien que “l’ús de pantalles és un tema complex, amb associacions basades no només en la durada i tipus de dispositiu, sinó també en el contingut i l’entorn en què té lloc l’exposició”.

Altres revisions paraigua o sistemàtiques que han tingut molt d’impacte en els últims anys han arribat a conclusions similars, considerant les associacions entre ús de pantalles i salut mental “febles” o fins i tot “inconsistents”.

Cal tenir en compte que els estudis disponibles són molt diversos pel que fa al disseny (uns són transversals i altres longitudinals), la conceptualització (uns parlen de pantalles en general i altres d’usos concrets), els indicadors de salut mental avaluats (ansietat, depressió, autolesions…) i la població objectiu (infants o adolescents). Per tant, agrupar-los en una metaanàlisi o revisió sistemàtica podria simplificar excessivament l’evidència i contribuir a la feblesa de les associacions trobades.

Algunes d’aquestes grans revisions també han remarcat que el terme “pantalles” és massa inespecífic per establir inferències causals precises: no és el mateix mirar un programa educatiu a la televisió amb una persona adulta o contingut no adaptat a l’edat sense supervisió, ni utilitzar les xarxes socials per parlar amb les amistats, per consumir vídeos curts amb potencial addictiu o per exercir ciberassetjament.Sembla, doncs, que l’evidència científica porta a un desplaçament del debat des dels possibles danys derivats de l’ús general de “pantalles” cap a la identificació d’exposicions digitals específiques (patrons d’ús, continguts, context, edat i perfils de vulnerabilitat) que augmentin el risc de patir efectes adversos concrets.

Diversos estudis han mostrat que utilitzar dispositius digitals durant molt temps al dia pot afectar negativament la salut mental a través de l’alteració d’activitats que són essencials per al benestar, com el son o l’activitat física.

L’evidència assenyala que l’ús de pantalles a la nit retarda el son, en redueix la durada i en deteriora la qualitat. Una revisió sistemàtica publicada el 2016 va trobar associacions negatives entre indicadors d’un bon son i el temps d’ús de diferents dispositius digitals (televisió, ordinador, consoles o mòbils) en més d’un 80% dels estudis analitzats. A més, una metaanàlisi recent va confirmar una associació sòlida entre l’augment del temps davant les pantalles i efectes adversos sobre el son, més acusada en l’etapa adolescent: per cada hora addicional de pantalla, l’hora d’anar a dormir es retardava 13 minuts i la durada total del son es reduïa 3-5 minuts.

Passar un temps excessiu davant de les pantalles també s’ha associat amb menys activitat física. Per exemple, l’anàlisi dels resultats de l’estudi PASOS va identificar que un temps elevat d’ús de pantalles tendia a agrupar-se amb nivells més baixos d’activitat física en menors de 8 a 18 anys, la majoria dels quals no arriben a les recomanacions d’exercici físic diari de l’OMS. Enquestes similars als Estats Units també han observat que els i les adolescents amb més ús de pantalles generalment realitzen menys activitat física. D’acord amb un estudi recent basat en dades d’una enquesta nacional als Estats Units a més de 50.000 menors d’entre 6 i 17 anys, el temps diari davant les pantalles (més de quatre hores), lligat a la disminució de l’activitat física, la regularitat de l’hora d’anar a dormir i la durada del son, s’associa amb una pitjor salut mental.

Encara que gran part de la recerca s’ha centrat en el temps total passat davant de les pantalles, estudis més recents han donat més pes a aspectes concrets del seu ús. Per exemple, les experiències de ciberassetjament i victimització en línia s’han descrit com un criteri rellevant associat amb una pitjor salut mental, independentment del temps total d’ús de pantalles.

Un dels aspectes que està prenent més protagonisme són els patrons d’ús compulsiu i addictiu, que un estudi longitudinal publicat el 2025 a la revista JAMA Network ha destacat com a factor de risc per ideacions i conductes suïcides i altres problemes de salut mental. L’article es basa en la cohort ABCD (de l’anglès Adolescent Brain Cognitive Development), una de les més grans disponibles, que ha seguit els efectes del comportament digital de més de 4.000 menors dels Estats Units d’entre 9 i 10 anys fins a complir-ne 14. L’anàlisi de les dades va concloure que més hores de pantalla no s’associaven amb una pitjor salut mental posterior, però en canvi, sí que ho feia l’ús problemàtic de les xarxes socials i els telèfons mòbils, així com l’augment al llarg del temps d’aquest ús, que afectava aproximadament un terç de menors participants a l’enquesta.

En estudis longitudinals sobre aquesta i altres cohorts, així com en una metaanàlisi publicada l’any 2024, també s’ha arribat a la conclusió que és l’ús problemàtic, més que no pas el nombre absolut d’hores invertides, el que guarda relació amb una pitjor salut mental.

Tot i que es parla d’ús addictiu de les xarxes socials, no hi ha consens mèdic i científic que consideri l’existència d’una addicció patològica a les pantalles. De fet, l’OMS reconeix només l’addicció al joc d’apostes i als videojocs com els dos únics trastorns per conductes addictives sense substància. Aquest tipus d’addiccions s’anomenen “addiccions comportamentals”, i es caracteritzen per la pèrdua de control sobre hàbits que inicialment generen plaer però es tornen compulsius tot i generar conseqüències negatives.

De manera similar al que succeeix amb el consum de drogues, els principals manuals com el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) consideren una activitat com a addicció quan domina els pensaments, sentiments i conducta d’un individu; en modifica l’humor; fa que necessiti dedicar-hi cada vegada més temps (tolerància); fa que desenvolupi malestar físic o emocional quan l’activitat desapareix (abstinència) i genera un conflicte amb altres aspectes de la seva vida (feina, vida social, interessos, aficions).

La guia clínica sobre addiccions comportamentals basada en l’evidència de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i les altres Toxicomanies considera que els telèfons intel·ligents (smartphones), en lloc de ser addictius per se, “són el mitjà que permet la participació en activitats potencialment addictives, algunes dels quals contribueixen a augmentar el sentiment de dependència”. Un dels exemples que posen sobre la taula és el de les xarxes socials, però remarquen que “no es compleixen tots els factors de la dependència psicològica i les conseqüències negatives són lleus o moderades i transitòries” per a que puguin ser considerades com a addicció. “És clar que certes persones usen les xarxes socials d’una manera problemàtica i, en conseqüència, experimenten conseqüències negatives. Tot i això, etiquetar aquesta situació com una addicció no ens dóna gaire informació sobre els mecanismes específics pels quals les xarxes socials poden conduir a aquestes conseqüències negatives”, conclouen.

Encara que no és una categoría clínica, el terme “ús problemàtic” es fa servir en l’àmbit científic i mèdic per identificar conductes amb característiques addictives. El comitè d’experts del Govern espanyol suggeria al seu informe el terme ús problemàtic d’Internet per referir-se a la possible dependència a Internet i les xarxes socials, sense arribar a incloure’l en els manuals diagnòstics, un terme que també recullen molts altres estudis acadèmics.

L’ús problemàtic de les xarxes, tal com descriu l’informe d’Unicef Espanya, fa referència a un patró d’ús de les xarxes socials desadaptatiu (amb una connexió excessiva i poc controlada), que interfereix en la vida quotidiana i pot arribar a generar un malestar clínic significatiu. Es manifesta en la necessitat constant d’estar connectat o connectada, la dificultat per reduir el temps en línia i la presència de símptomes emocionals negatius quan no s’accedeix a aquestes plataformes.

Segons l’informe, a Espanya, el 5,7% de l’alumnat d’entre 10 i 20 anys podria haver desenvolupat un patró d’ús problemàtic de les xarxes socials, percentatge que s’eleva al 6,7% a Catalunya. La proporció d’alumnes que reporten ús problemàtic també presenta variacions en funció del gènere i l’edat: és més alta entre les noies (7,2% a Espanya, 8,6% a Catalunya) que entre els nois (4% a Espanya, 4,8% a Catalunya), i augmenta amb l’edat, arribant valors màxims a Batxillerat, amb un 8,5% d’ús problemàtic al nostre territori i un 7,7% al conjunt de l’Estat espanyol.

L’ús problemàtic de les xarxes socials per part d’alguns usuaris i usuàries obre el debat sobre si és precisament el disseny d’aquestes plataformes el que potencia patrons d’ús addictiu. Algunes expertes com la psiquiatra Anna Lembke apunten que la recompensa immediata, freqüent i fàcilment accessible que generen les xarxes socials juguen un paper en el temps que s’hi dedica i en el desenvolupament de possibles dependències.

En tot aquest procés podria intervenir-hi la dopamina, un neurotransmissor que participa en el sistema de recompensa del nostre cervell. Sovint s’allibera davant d’estímuls gratificants, nous o impredictibles, com els que apareixen a les xarxes, reforçant la tendència a buscar-los de nou. Aquest estudi pilot publicat a la revista Frontiers és un dels pocs que ha mesurat els senyals cerebrals davant continguts, i ha comprovat que els estímuls d’Instagram poden activar els circuits cerebrals de recompensa mentre debiliten temporalment els mecanismes d’autocontrol, un patró semblant al que s’observa en les addiccions a substàncies.

El disseny de moltes plataformes incorpora elements que encaixen amb l’activació d’aquests mecanismes de reforç, com l’scroll infinit, algorismes que personalitzen el contingut, notificacions i sistemes de recompensa social quantificada i variada (el nombre de “m’agrades”, de visualitzacions, de comentaris, de seguidors). Aquestes característiques poden reforçar patrons d’ús problemàtic, especialment en plataformes basades en contingut audiovisual curt com TikTok o Instagram.

Darrere d’aquest disseny hi ha estratègies habituals del màrqueting que tenen per objectiu retenir l’atenció de qui utilitza la plataforma i s’emmarquen en l’anomenada economia de l’atenció. El seu potencial addictiu s’està començant a reconèixer fins i tot des de dins de la indústria tecnològica; per exemple, l’enginyer que va inventar l’scroll infinit, Aza Raskin, ha arribat a demanar perdó públicament per haver-ho fet.

Així, l’evidència actual “desplaça l’objecte de regulació des del comportament individual cap al disseny del producte”, assenyalen les associacions mèdiques i psicològiques que formen part de la Plataforma Control Z.  De fet, ja hi ha diversos exemples d’investigacions legals i sancions que van en aquesta línia i que assenyalen la responsabilitat de les grans tecnològiques sobre els potencials efectes negatius que tenen els seus productes. A Europa, la Comissió Europea investiga TikTok per no actuar davant els riscos derivats del seu disseny addictiu que inclou l’scroll infinit, la reproducció automàtica, les notificacions push i el sistema de recomanació altament personalitzat.

Als Estats Units, dos litigis l’any 2026 van imposar sancions milionàries a Meta pel disseny addictiu i els continguts perillosos de les seves plataformes. En un dels casos, una jove de 20 anys al·legava que el disseny de xarxes com Instagram l’havia conduït a patrons d’ús compulsiu i havia contribuït al seu malestar emocional, incloent ansietat, depressió i ideacions suïcides. La companyia té múltiples litigis oberts al país nordamericà, però el 26 d’agost del 2026 va arribar a un acord de 18.000 milions d’euros amb pràcticament tots els estats del país per tancar els procediments oberts que l’acusaven de conèixer els perjudicis de les seves plataformes i lucrar-se’n.

Malgrat tota l’evidència acumulada, continua sense haver-hi consens sobre si l’ús problemàtic de les xarxes contribueix a una pitjor salut mental, o si, a la inversa, són les condicions preexistents les que reforcen els patrons d’ús compulsiu. Una anàlisi recent d’estudis longitudinals ha suggerit que probablement existeix una relació bidireccional en què una vulnerabilitat prèvia facilita el desenvolupament de l’ús problemàtic, i que això alhora pot agreujar la vulnerabilitat.

L’adolescència sembla ser una etapa especialment vulnerable als efectes de l’ús de les xarxes. Durant aquests anys, el sistema de recompensa del cervell reacciona especialment als estímuls nous i gratificants, mentre que l’escorça prefrontal, regió implicada en el control d’impulsos i l’autoregulació, encara es troba en desenvolupament. Tot això fa que elements de les xarxes socials com la recompensa variable, els mecanismes de validació social o el contingut impredictible puguin resultar especialment atractius i difícils de regular. De fet, un estudi longitudinal publicat el 2022 a Nature Communications va identificar les edats d’11 a 13 anys (en noies) i de 14 a 15 anys (en nois) com les més sensibles als efectes de l’ús de les xarxes socials. En aquests períodes, un major ús d’aquestes predia una menor satisfacció vital un any després.

Més enllà de l’edat, diversos estudis han identificat altres factors que podrien augmentar el risc a desenvolupar un ús problemàtic de les xarxes socials i a patir les conseqüències psicològiques associades, com la presència de condicions de salut mental prèvies, el gènere (dones) o situacions socioeconòmiques vulnerables.

Per exemple, un estudi publicat el 2025 a la revista Nature Human Behaviour va trobar que els i les adolescents amb trastorns de salut mental diagnosticats passaven més temps a les xarxes socials i eren menys feliços amb la seva vida social en línia que qui no patia patologies prèvies, probablement per una sensibilitat més gran a la comparació social.

Tant dades de l’OMS de 44 països com d’Unicef Espanya mostren una major prevalença d’ús problemàtic de les xarxes socials en noies adolescents que en nois (13% vs 9% i 7,2% vs 4%, respectivament), especialment en plataformes centrades en la interacció social i l’aparença física. Aquestes diferències també es reflecteixen en la literatura científica, que suggereix una vulnerabilitat més gran per part de les noies als efectes de la comparació social en línia i dels entorns digitals. L’estudi del Millennium Cohort del Regne Unit, amb més de 10.000 adolescents, va mostrar que l’ús de les xarxes socials s’associava amb més símptomes depressius en les noies a través d’aspectes com la baixa autoestima o la preocupació per la imatge corporal. Revisions sistemàtiques i metaanàlisis també han revelat associacions amb comparació social i conductes alimentàries problemàtiques, en què la visualització i publicació de fotos pot jugar un paper important.

Altres dades apunten que el nivell socioeconòmic també determina el grau de vulnerabilitat davant l’ús problemàtic de les xarxes a l’adolescència. L’Informe Mundial de la Felicitat del 2026 conclou que joves de famílies amb un estatus socioeconòmic més baix reporten menys benestar associat a un ús problemàtic en comparació amb qui disposa d’un context més favorable que pot implicar una major disponibilitat de recursos familiars, competències digitals o supervisió parental/adulta.

Malgrat això, i especialment en col·lectius minoritaris com joves amb càncer, persones autistes o del col·lectiu LGTBIQA+, també s’han suggerit possibles beneficis de l’ús de les xarxes en termes de connexió social, accés a informació, suport emocional i creació d’identitat i comunitat. Des de l’Acadèmia Americana de Pediatria puntualitzen, però, que tot i que en aquests casos “els mitjans digitals poden afavorir la connexió social i el benestar”, “també poden amplificar la discriminació, la qual cosa s’associa a una pitjor salut mental”.

Davant les evidències que certs usos dels telèfons mòbils i les xarxes socials poden tenir efectes perjudicials durant la infància i l’adolescència, són diverses les solucions que es proposen per contrarrestar-los. Més enllà de limitar el temps de les pantalles per dedicar-lo a altres activitats, moltes mesures que es plantegen van precisament dirigides limitar l’accés a aquestes plataformes, reformar-les o exigir responsabilitats a les empreses que les gestionen.

Des de la comissió de psiquiatria sobre la salut mental en joves de The Lancet, assenyalen que cal “un moviment transformador urgent […] per abordar adequadament la crisi de la salut mental juvenil” que tingui en compte els impactes de “l’auge dels telèfons intel·ligents, les xarxes socials i l’augment del temps dedicat als dispositius digitals i les noves tecnologies (sobretot en la IA)” i, entre diverses mesures, recomanen “desenvolupar polítiques per limitar els danys causats a la salut mental juvenil per les plataformes de xarxes socials i els telèfons intel·ligents”.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat el 16 de setembre de 2026 que prohibirà l’accés a les xarxes als menors de 13 anys, i que fins als 15 anys només es podran crear comptes sota supervisió parental amb restriccions, com per exemple, límit de temps. Espanya, pel seu compte, havia anunciat a principis d’aquest 2026 la prohibició de l’accés a les xarxes socials a tothom amb una edat per sota dels 16 anys.

Aquestes mesures s’alineen amb les de països com Austràlia, pioner a limitar l’edat d’accés per “protegir els joves australians de les pressions i els riscos als quals poden estar exposats” tant pel disseny d’aquestes plataformes que “els animen a passar més temps davant de les pantalles” com el “contingut que pot perjudicar la seva salut i benestar”.

Tanmateix, com hem explicat des de Verificat, la comunitat científica encara no ha estudiat els possibles efectes d’una prohibició d’aquestes característiques i són mesures que ara com ara no compten amb un consens científic ampli que les avali, però tampoc que les rebutgi.

D’una banda, com es recull a la secció Salut Mental d’aquest especial, no hi ha una evidència forta que hagi demostrat causalitat directa entre les xarxes socials i perjudicis concrets. També perquè no està clar que la prohibició es dugui a terme. De fet, a Austràlia el 61% d’adolescents d’entre 12 i 15 anys encara tenen accés a un o més comptes de xarxes socials tot i la prohibició, segons una enquesta a més de 1.000 adolescents feta per la Fundació Molly Rose. A l’informe de l’enquesta, apunten que “en la majoria dels casos, les plataformes no han aconseguit identificar ni eliminar els comptes de menors de 16 anys” i que la mesura “corre el risc d’oferir als progenitors una falsa sensació de seguretat”.

Un document de treball de la Universitat de Chicago, que va trobar que només un de cada quatre dels més de 700 joves enquestats d’entre 14 i 15 anys a Austràlia complia amb la prohibició, assenyala que “perceben qui compleix com a menys popular que qui no compleix” i apunten que per millorar el grau de compliment amb la mesura caldrà “combinar la prohibició amb instruments que actuïn directament sobre les normes socials i els incentius individuals”.

S’hi suma ara l’evidència d’un estudi observacional de seguiment a prop de 400 adolescents publicat aquest mes de juny a la revista BMJ i que corrobora que “es van trobar poques proves de reduccions substancials immediates en l’ús de les xarxes socials per part d’adolescents menors de 16 anys” i que el 85% hi continuava tenint accés.

Ara bé, més enllà de si la prohibició es compleix, el cas australià és massa recent per tenir resultats sòlids sobre els beneficis a llarg termini que pugui tenir en la població infantil i adolescent. Tanmateix, en salut pública, “l’estàndard de decisió mai ha estat la certesa causal absoluta, sinó la convergència d’evidència suficient per justificar una acció preventiva proporcionada”, apunta l’informe de 2026 de la Plataforma Control Z, citant textos de l’epidemiòleg britànic Austin Bradford Hill. Aquesta mena de polítiques s’adopten seguint el principi de precaució, establert com a 15è principi a la declaració de Rio de les Nacions Unides en relació amb el medi ambient. Segons aquest, “quan hi hagi un perill de dany greu o irreversible, la manca de certesa científica absoluta no hauria d’utilitzar-se com a motiu per postposar l’adopció de mesures eficaces”. L’Organització Mundial de la Salut també sosté, de manera anàloga, que la incertesa científica no hauria de retardar l’establiment de mesures per garantir la protecció sanitària.

Aquest criteri ja ha guiat la implementació d’altres regulacions, com les restriccions en l’ús de certs pesticides o de possibles disruptors endocrins com el bisfenol A (BPA).

Què miren els infants i com ho miren ha canviat de manera dràstica durant els últims 20 anys, ara que els smartphones i les pantalles són molt més comuns a les llars; el 2006 només un 55,9% dels habitatges tenien ordinador, i un 87,2% tenien un telèfon mòbil, mentre que el 2025 el percentatge de llars amb ordinador es va enfilar fins al 83,8% i pràcticament no hi ha cap llar sense smartphone (són el 99,4%), segons dades de l’INE.

L’ecosistema digital actual, format per la televisió, Internet, les xarxes socials, els videojocs i els assistents interactius, inclou “dissenys basats en la participació que són immersius, omnipresents i mercantilitzats”, assenyala la declaració de polítiques de l’Acadèmia Americana de Pediatria Ecosistemes digitals, infants i adolescents (2026), que inclou un seguit de recomanacions per a famílies, professionals, indústria digital i responsables polítics per “promoure un ecosistema digital més centrat en l’infant” .

Les recomanacions oficials del Ministeri de Joventut i Infància, per exemple, són clares: zero pantalles fins als tres anys i un ús pràcticament nul fins als sis. Des del Col·legi de Metges de Barcelona, fins i tot, es demana evitar l’ús del mòbil en el moment d’alletar el nadó per prioritzar el contacte visual i l’expressivitat amb la criatura.

En la mateixa línia, des de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) també s’han publicat un conjunt de recomanacions similars per a famílies i infants segons les edats que com a línies generals inclouen:

• Fer un bon ús dels mitjans digitals per fomentar la salut i el benestar

“L’objectiu per obtenir els avantatges i disminuir els riscos que impacten sobre la salut i el benestar és fer un bon ús dels mitjans digitals”, remarca el Pla Digital Familiar de l’Associació Espanyola de Pediatria. Recomanen, per exemple, apagar els dispositius electrònics que ningú estigui fent servir o limitar el temps d’ús de pantalles.

Per contra, un dels usos potencialment perjudicials que més s’ha estudiat és fer servir les pantalles per calmar el malestar en infants petits. Aquesta pràctica s’ha associat amb una major reactivitat emocional i dificultats en la regulació emocional en etapes posteriors del desenvolupament, i s’ha observat que els infants amb menys control emocional utilitzaven les pantalles durant més temps al cap de dos anys de seguiment. A més, una exposició primerenca a pantalles més gran, especialment passiva, prolongada o que substitueixi la interacció persona adulta-infant, s’associa amb pitjors resultats en llenguatge, cognició i cribratges del desenvolupament.

• Crear zones lliures de pantalles i temps de desconnexió

Des de l’Associació assenyalen que la desconnexió “ajuda tota la família a mantenir un equilibri entre allò que està dins i fora de la pantalla i evita riscos com l’abús o les conductes addictives”. Proposen potenciar activitats sense pantalles i evitar el seu ús en el dormitori, bany, a l’hora de menjar, i a les zones de joc.

Una de les mesures que té més evidència científica sobre els seus beneficis és el que es coneix com a “detox digital”, que consisteix en la desconnexió periòdica de les xarxes socials o internet i en estratègies per reduir l’ús de dispositius digitals. De fet, d’acord amb les dades d’Unicef Espanya, més de la meitat d’adolescents, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, manifesten certa necessitat de desconnexió digital.

Un assaig controlat aleatoritzat va demostrar com eliminar l’accés constant a internet a través dels smartphones durant 2 setmanes podia afectar el funcionament psicològic i millorar la salut mental, el benestar subjectiu i la capacitat objectivament mesurada de mantenir l’atenció. “Quan les persones no tenien accés a internet mòbil, passaven més temps socialitzant presencialment, fent exercici i estant en contacte amb la natura”, assenyala l’estudi.

La reducció del temps de pantalla en infants també té els seus beneficis, com demostra aquesta metaanàlisi d’assajos clínics aleatoritzats d’intervencions per reduir el temps de pantalla entre els 0 i 7 anys a la Xina. Altres intervencions controlades també han demostrat que reduir l’ús de pantalles millora el son en infants d’entre 16 i 30 mesos i disminueix els problemes de comportament internalitzants i millora les interaccions socials positives tant en infants com en adolescents.

Sobre l’accés a les xarxes, també una metaànalisi de 32 assajos controlats aleatoritzats va concloure que “hi va haver una associació significativa entre la restricció de l’ús de les xarxes socials i la millora del benestar subjectiu general”.

• Tenir oci digital amb contingut de qualitat

L’evidència actual suggereix que alguns continguts, sobretot fantàstics i de ritme ràpid, poden captar fortament l’atenció dels infants i interferir temporalment amb les funcions executives, ja que el cervell dels infants té unes capacitats limitades per processar la informació i controlar l’atenció en comparació amb el de les persones adultes.

Les recomanacions de l’AEP inclouen escollir una programació de qualitat, amb continguts apropiats a l’edat i amb presència adulta sempre que sigui possible, i fomentar l’ús creatiu de les tecnologies en comptes d’un ús passiu.

La troballa conceptualment més rellevant de la literatura recent (que el temps total de pantalla no prediu els desenllaços greus, però un patró d’ús addictiu potenciat pel disseny de les plataformes, sí) desplaça la responsabilitat de la conducta individual de menors i famílies cap al disseny de les plataformes.

A partir d’aquesta premisa, són diversos els organismes internacionals que reclamen que els dissenys dels serveis digitals posin al centre els drets i les necessitats d’infants i joves, en comptes que el disseny estigui centrat en captar l’atenció d’usuaris i usuàries. Així ho reclama, per exemple, l’informe de l’OCDE Cap a la seguretat digital des del disseny per a infants que proposa accions com emprar mecanismes de verificació d’edat que funcionin; prevenir i detectar danys; protegir la privadesa i les dades personals dels infants; o facilitar els canals de queixes.

En aquest sentit, l’Acadèmia Americana de Pediatria també fa un seguit de propostes concretes per fer un disseny de les plataformes menys perjudicial per a infants i adolescents.

L’enfocament que responsabilitza les plataformes d’un disseny potencialment perjudicial requereix d’un marc normatiu que el reguli. És amb aquesta idea que, dins de l’Agenda Digital de la UE, el Consell Europeu va aprovar la Llei de Serveis Digitals (DSA, de l’anglès Digital Services Act) el 2022.

La DSA té com a objectiu “protegir l’àmbit digital de la difusió de continguts il·lícits i garantir la protecció dels drets fonamentals dels usuaris”, i introdueix obligacions de transparència i diligència a serveis en línia, incloses les xarxes socials. Concretament, la normativa marca un seguit de normes de necessari compliment per les grans plataformes en línia (VLOP en anglès) i els grans motors de cerca (VLOSEs en anglès) que tinguin més de 45 milions d’usuaris i usuàries mensuals a la UE.

Segons estableixen els articles 34 i 35, aquestes grans plataformes són responsables de detectar i mitigar “riscos sistèmics” que es derivin del seu disseny o funcionament, com ara “qualsevol efecte negatiu real o previsible en relació amb la protecció de la salut pública i els menors i les conseqüències negatives greus per al benestar físic i mental de la persona”.

La llista de les plataformes que la Comissió supervisa sota la DSA inclou el maig de 2026 un total de 24 plataformes digitals i 2 motors de cerca. Un cop s’inclouen en aquesta llista, aquests serveis digitals tenen quatre mesos per complir amb la DSA.

Sota aquest marc, la Comissió Europea ja ha iniciat investigacions i ha publicat informes preliminars que apunten que les plataformes infringeixen la DSA per diferents motius. El febrer de 2026 va assenyalar (de manera preliminar) que TikTok no ha avaluat ni mitigat l’impacte perjudicial de funcions addictives (com ara l’scroll infinit, la reproducció automàtica, les notificacions push i el seu sistema de recomanació altament personalitzat) en el “benestar físic i mental d’usuaris i usuàries, inclosos menors i adults vulnerables”.

L’abril de 2026 un altre informe preliminar assenyalava que Instagram i Facebook de Meta també incompleixen la DSA per no identificar, avaluar i mitigar diligentment els riscos que suposa que menors de 13 anys accedeixin als seus serveis.  Al juliol de 2026, la Comissió va anar un pas més enllà i va trobar de manera preliminar que el disseny addictiu d’Instagram i Facebook, similar al de TikTok, també incompleix la DSA.

També s’han iniciat diligències contra X (antic Twitter), per l’ús de Grok en la creació i difusió de material que representava abús sexual infantil. Paral·lelament, la fiscalia de París també ha obert una investigació aquest 2026 contra X per càrrecs que inclouen complicitat en la possessió i distribució d’imatges d’abús sexual infantil i recopilació il·legal de dades personals, segons informa Associated Press.

Les accions legals que s’han dut a terme fins ara, però, són poques i es basen en sancions econòmiques. És el cas de la multa de 120 milions d’euros a X pel “disseny enganyós de la seva «marca de verificació blava», la manca de transparència del seu repositori de publicitat i la manca d’accés a dades públiques per a investigadors i investigadores”, expliquen en la nota de premsa de la Comissió Europea.

Entre els experts en dret digital, la DSA ha donat lloc a interpretacions contradictòries: alguns actors esperaven que fos més exigent, mentre que altres afirmaven que les obligacions proposades no estan justificades, tal com apunta una anàlisi de la Universitat de Bologna i la Universitat d’Oxford de la literatura al respecte.

Una de les crítiques a la normativa actual és la falta de concreció terminològica dels riscos i que, en lloc d’abordar directament la vulneració dels drets fonamentals, únicament exigeix a les empreses que n’avaluïn els efectes negatius. De com aquest enfocament pot beneficiar les grans tecnològiques a l’hora d’adaptar-se a la normativa sense renunciar als seus interessos també n’adverteix l’experta Rachel Griffiths a la revista European Law Open de la Cambridge University Press.

El debat sobre com s’aplica la DSA i quins beneficis tindrà en la ciutadania europea encara està obert i és necessari, apunten en l’anàlisi, ja que pot servir d’exemple perquè altres països fora de la UE també regulin els serveis digitals i es redueixin els riscos potencials de manera global, però especialment entre les poblacions més vulnerables.