“Remigració”: d’expulsar els jueus d’Alemanya a la T-deportació de Vox

El passat 18 de novembre, el portaveu de Vox a Catalunya, Joan Garriga, presentava al Parlament la T-Deportació, una targeta simbòlica similar als bitllets de transport públic de Barcelona per combatre la “creixent inseguretat” i “enviar de tornada al seu país d’origen a aquells que delinqueixen, aquells que venen a viure de les ajudes i aquells que intenten imposar la seva religió”, en referència als migrants musulmans. 

La campanya no és nova: des de finals del segle XIX, a Alemanya sonaven les veus d’aquells que volien fer fora els jueus del seu territori. A més, l’ús de bitllets de transport falsos és recurrent a Europa i als Estats Units per impulsar la narrativa de la remigració: deportacions massives com a solució a problemes justificats en base a la desinformació, com la correlació entre migració i inseguretat, l’abús del sistema públic per part de les persones estrangeres o la suposada substitució cultural, totes elles desmentides reiteradament per Verificat al portal Les mentides alimenten l’odi, i per altres plataformes de fact-checking.

Què és la T-Deportació?

Com descriu Vox a les seves xarxes socials i al comunicat on presentava la campanya, la T-Deportació simula un “nou bitllet per al transport públic”, amb un únic viatge d’anada simbòlic “al seu país d’origen”, en avió, vaixell, autobús, tren o metro. Al comunicat s’afirma, també, que es repartiran “milers” d’aquestes targetes físiques a les quatre capitals de província de Catalunya i a tots els municipis de Barcelona. L’objectiu, segons afirma la campanya, és lluitar contra la suposada inseguretat causada pels estrangers. 

L’estratègia de comunicació es basa en tres pilars: repatriació, deportació i remigració. Com explicava Santiago Abascal, líder de Vox, en una entrevista a Cuatro a finals d’octubre i a Antena 3 el dimarts 25 de novembre, la repatriació va dirigida a tots els migrants “il·legals”, la deportació, a tots els migrants legals que cometin delictes o “pretenguin imposar la seva religió” i la remigració, a aquells que “viuen de les ajudes socials que fan falta als nacionals”. El passat juliol, Rocío de Meer, portaveu d’Emergència Demogràfica i Polítiques Socials de Vox, defensava en roda de premsa deportar vuit milions de migrants que viuen a Espanya.

“Bitllets” de metro, tren i avió arreu d’Europa

Ja l’abril del 2024, Vox Catalunya va publicar un vídeo a X amb una imatge d’un “bitllet de tornada per a qui va venir il·legalment”. Aquest any, Aliança Catalana difonia una imatge de les seves diputades a les escales del Parlament, amb un “bitllet de deportació” de grans dimensions adreçat a “immigrants il·legals i delinqüents”, que repartirien a les seves parades informatives al voltant de les vacances de Setmana Santa. 

A Europa, també hi ha antecedents. Aquest gener, l’AfD va distribuir milers de fulletons en forma de bitllets d’avió a la ciutat de Karlsruhe en el marc de la campanya electoral al país, com va informar l’agència Associated Press. Es titulaven “multa de deportació”, el passatger estava definit com a “immigrant il·legal”, la destinació era “país d’origen” i la data del vol estava establerta el 23 de febrer, el dia de les eleccions. Al revers del bitllet, alguns missatges reclamaven que els subsidis fossin només per als ciutadans alemanys i es pronunciaven contra la islamització, un concepte que també ha utilitzat Vox. 

La policia de la ciutat de Karlsruhe va investigar una vintena de denúncies a la campanya per un possible delicte d’incitació a l’odi, segons el mitjà alemany SWR va informar, però la Fiscalia va concloure finalment que el cas no procedia, d’acord amb una crònica de Der Spiegel.

(traducció realitzada amb Yandex)

La iniciativa era gairebé idèntica a la dissenyada pel Partit Nacional Demòcrata d’Alemanya (NPD), ara anomenat Die Heimat, que el 2013 va enviar, també, bitllets d’avió simulats, principalment a polítics amb antecedents migratoris, com recollia en aquella ocasió la televisió pública alemanya Deustche Welle.

L’origen de la campanya: l’Imperi alemany i l’Alemanya nazi

Ja a la dècada de 1890, a l’època de l’Imperi alemany, es repartien bitllets falsos a “persones d’aspecte jueu o a bústies amb noms que suposadament sonaven jueus”, explica el mitjà alemany SWR. Més tard, a la dècada de 1930, abans de l’arribada d’Adolf Hitler al poder, hi havia, a algunes ciutats d’Alemanya, persones i llibreries que distribuïen bitllets falsos per repartir-los als jueus. La revista Der Spiegel va publicar el 2013 una retrospectiva de les diferents iniciatives antisemites que s’han estès durant més d’un segle.

«Viatge gratuït per als jueus de tots els països via el pol nord o el sud o el desert del Gobi i el Sàhara cap a Palestina i mai de tornada” (traducció de l’alemany, 1890) / «Bitllet gratuït a Jerusalem, vàlid des de qualsevol estació alemanya – no transferible, anada i no tornada» (traducció de l’alemany, 1930).

De fet, abans de la Solució Final, que va suposar el genocidi de milions de jueus en camps de concentració, el Govern nazi va aprovar el Pla Madagascar, que proposava deportacions massives dels jueus d’Europa a l’illa africana, com descriu el Shoah Resource Center. El pla, ideat ja a finals del segle XIX, segons explica la revista European Spatial Research and Policy, no es va arribar a executar.

Què és la remigració?

Tant la campanya de l’AfD com la de l’NPD o Vox promouen la remigració. El terme s’utilitza en sociologia per denotar simplement el retorn d’una persona migrada al seu país d’origen, com explica Facta (membre de la xarxa IFCN, igual que Verificat). El seu significat relacionat amb la deportació massiva el va popularitzar el partit francès Front Nacional als anys noranta i el va consolidar com a moviment polític el 2014, quan un conseller de Marine Le Pen va crear el “Moviment per a la remigració”. Anys més tard, el 2022, el candidat a la presidència Eric Zemmour proposava la creació d’un ministeri de la remigració, com va informar Le Monde.

Des de llavors, s’ha fet servir a Itàlia, al moviment “Remigració i Reconquesta” (indica el European Consortium for Political Research), a Alemanya o Àustria on, com analitza The Guardian, l’ús del terme ha estat clau per a la victòria electoral dels partits que defensen l’expulsió massiva de persones estrangeres. Als Estats Units, el Departament de Seguretat Nacional publicava el passat octubre un post a X amb una sola paraula, “Remigrate” (remigreu), per presentar l’aplicació CBP Home, que serveix per autodeportar-se.

L’Institut pel Diàleg Estratègic (ISD, en anglès) va detectar el 2019 una tendència a l’alça en l’ús del terme “remigració” a Twitter (ara X) des del 2014. També detecta un augment constant en les referències a la teoria del gran reemplaçament des de la publicació del llibre de Renaud Camus, el seu ideòleg, el 2012, amb un increment significatiu arran dels atemptats a dues mesquites de Christchurch (Nova Zelanda) de 2019.

Segons l’estudi, els polítics i comentaristes han estat “clau per popularitzar la narrativa del gran reemplaçament”, fent-ne referències en discursos, xarxes socials i polítiques. “L’ús cada vegada més comú dels conceptes i el llenguatge de la conspiració relacionada amb la migració”, descriu l’ISD, “suggereix que la teoria del gran reemplaçament i idees similars s’estan convertint en habituals i convencionals”. 

Espanya no és una excepció i aquest tipus de discursos estan cada cop més presents a les xarxes socials, segons l’últim informe de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), que destaca com han augmentat un 6% les publicacions que inciten a l’expulsió de les persones migrades, arribant al 14% de tots els missatges monitorats. A Catalunya, el baròmetre del CEO va revelar el novembre que un 35% dels catalans estan d’acord, en alguna mesura, amb la idea que als països europeus s’està afavorint la immigració per tal que la població autòctona sigui substituïda.

Una estratègia basada en desinformació

La suposada substitució de la cultura occidental no està justificada ni per les dades ni per la teoria demogràfica, com vam explicar detingudament a Les mentides alimenten l’odi. De fet, els musulmans migren principalment a països propers amb els quals comparteixen religió, no a Occident, on la majoria de la població migrada és cristiana (56%), com vam verificar. Tot i que les taxes de fecunditat són més altes entre dones de nacionalitat estrangera que espanyola, tampoc té sentit pensar que això suposa una substitució perquè la demografia té un component més complex, segons va explicar Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, a Verificat el 2021.

Altres arguments com que la migració dispara la delinqüència, també han estat rebatuts repetidament: tot i que hi ha una sobrerepresentació de la migració a les dades de delinqüència, no hi ha una correlació directa entre nacionalitat i crim, com expliquem a Les mentides alimenten l’odi. La majoria d’estudis relacionen les taxes de delinqüència amb la pobresa que pateixen, en major mesura, les persones migrades, que es troben en els decils de renda més baixos, segons l’Idescat. Les dades de Mossos d’Esquadra demostren que els fets penals s’han mantingut estables l’últim any (han disminuït gairebé un 1%) i les dades històriques no mostren una evolució paral·lela entre migració i delinqüència (i, si ho fessin, la correlació tampoc implicaria necessàriament causalitat). De fet, tot i que els estrangers són el 51% i el 42% dels condemnats, l’enorme majoria de persones migrants no tenen cap tipus de relació judicial: 20 de cada 1.000 són detinguts amb condemna, 28, detinguts sense condemna i 957 no són ni detinguts ni condemnats, segons dades oficials.

Una altra possible raó és el conegut com a biaix policial. Com indica Elisa García España, catedràtica de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Màlaga, a la publicació Inmigración y delincuencia: la falacia de una sospecha, existeix un “indici d’una major selectivitat policial amb la població estrangera”. Altres motius, afegeix l’estudi, són les limitacions que tenen en l’àmbit jurídic: menys capacitat de defensa, desconeixement dels advocats quan conflueixen qüestions d’estrangeria amb altres delictes o l’incompliment de garanties processals.