La majoria de musulmans migren a països propers que comparteixen la mateixa religió, no a Occident

Una publicació viral a X es pregunta per què els musulmans “escullen en massa països cristians o seculars” per migrar, on “els seus costums molts cops xoquen amb els valors locals”. La publicació afirma, també, que tenen altres països més a prop, com l’Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs, Qatar o Kuwait, on hi ha més “afinitat cultural i religiosa”, però que només “una fracció mínima d’aquests migrants” hi va. Aquesta narrativa sol ser recurrent dins dels arguments islamòfobs i forma part de la teoria de la conspiració del gran reemplaçament, que assegura que s’està produint una gran invasió a Occident.

És FALS. Segons una investigació del Pew Research Center, un organisme de recerca sociopolítica global dels Estats Units, a Europa la majoria de les persones migrades (56%) són cristianes. El destí principal dels migrants de religió musulmana són els països de l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, i es tracta, a més, del grup religiós que menys distància recorre des dels seus països d’origen.

«Els musulmans no migren a països musulmans. Escullen en massa països cristians o seculars»

Països propers, principalment de l’Orient Mitjà 

Segons les dades de les Nacions Unides, tot i que el nombre absolut de persones migrants s’ha gairebé doblat des de 1990 fins al  2024 (de 154 milions a 304 milions), el percentatge que representen respecte a  la població mundial total segueix sent baix: ha augmentat vuit dècimes fins a arribar al 3,7%. 

Pel que fa als migrants musulmans, tot i que les xifres mostren una tendència similar i es van doblar entre 1990 i el 2020, el percentatge que representen de la població migrada global s’ha mantingut força estable i ha variat només tres punts, d’un 26% a un 29%. Ho revela un estudi del 2024 del Pew Research Center que analitza les característiques de la població itinerant internacional en funció de la seva religió i mobilitat. 

La investigació detalla, també, que les persones de fe islàmica són les que migren a territoris més propers. Viatgen, de mitjana, al voltant de 2.736 km  des dels seus països de naixement fins als de destí. Com explica l’estudi, “un gran nombre de musulmans de Síria han buscat refugi en les veïnes Turquia i Líban”, arran de la guerra civil que va esclatar el 2011. Com detalla l’Agència pels Refugiats de les Nacions Unides (UNHCR, per les seves sigles en anglès) hi ha gairebé quatre milions de refugiats sirians, dels quals el 61% resideixen a Turquia i un 16% al Líban.  

Les regions geogràfiques on es concentra més comunitat migrant musulmana, segons la investigació de l’organisme estatunidenc, són l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, on el 75% de la població migrant és musulmana, seguits dels cristians (14%) i els hindús (11%). És en aquesta àrea on han augmentat de manera més exponencial (193%) els migrants musulmans, que trien com a país de destí principalment l’Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units.

L’anàlisi inversa (sobre el total de la població migrant musulmana i els destins predilectes arreu del món) mostra que la majoria es concentren en aquesta regió, seguida de la zona d’Àsia-Pacífic, i Europa, on hi resideixen un 20% dels migrants musulmans.

A Europa, en canvi, la majoria de la població migrada és cristiana (56%). És el grup que més ha crescut entre 1990 i el 2020, gairebé doblant-se, tot i que, segons una investigació publicada a la revista European Societies, s’observa “una forta tendència al descens intergeneracional del nivell de religiositat entre els grups d’immigrants cristians a Europa”. 

El segon col·lectiu més nombrós al continent europeu són els no afiliats a cap religió (20%), seguits de la població musulmana (18%), que han augmentat d’una forma més lleu i progressiva. 

No és cert, per tant, que les persones que professen la fe islàmica escullin  “en massa països cristians o seculars”, com assegurava la publicació viral i com argumenta la teoria de la conspiració del gran reemplaçament que descrivim en detall al portal web de Verificat Les mentides alimenten l’odi, on es contrasta informació relacionada amb migracions.

Afinitat religiosa i possibilitat de treball

Segons la investigació del Pew Research Center, les persones musulmanes que arriben a la regió de l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica provenen principalment de l’Índia, molts cops treballadors temporals que després retornen als seus països. Però també hi ha al voltant de 4 milions de persones que van néixer a territoris palestins, seguides de població de Bangladesh (3,6 milions), el Pakistan (3,5 milions) i Síria (3,2 milions).

L’Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units, els majors receptors de persones musulmanes, formen part del Consell de Cooperació del Golf, que es va crear el 1981 i que està integrat per sis països “basats en la fe islàmica”, com descriuen els seus estatuts, i “convençuts que la coordinació, la cooperació i la integració entre ells serveixen als nobles objectius de la nació àrab”. Es tracta, a més, de territoris amb condicions econòmiques positives i baixes taxes d’atur. En concret, segons diversos estudis, les oportunitats de feina són el principal atractiu que ha fet que  grans nombres de persones hagin triat aquests països com a destí.

Primer va ser l’Aràbia Saudí, després, als anys 2000, va agafar protagonisme Qatar, i a les últimes dècades han estat els Emirats Àrabs Units els que s’han convertit en el destí predilecte. Són territoris que, de fet, depenen enormement de la mà d’obra estrangera i han modelat  les seves polítiques migratòries seguint aquest objectiu, com detalla el Migration Policy Institute. Tot i això, es tracta, també, d’un racó del planeta precisament conegut pels abusos laborals a persones migrants i els alts riscos als quals s’enfronten.   

A Catalunya

La principal regió d’origen dels estrangers a Catalunya, segons l’Idescat, és el continent americà (32,8%), i d’aquestes persones la majoria provenen d’Amèrica del Sud (23,18%). La segona regió és Europa, amb un 30,93% del total d’estrangers. Segons l’estudi del Pew Research Center, aquests dos territoris són els llocs de naixement més comuns pels migrants cristians: un 35% provenen d’Europa i un 30% d’Amèrica Llatina i el Carib.  

Analitzant les dades de la Generalitat de confessions religioses a Catalunya, observem que n’hi ha 14 de principals i que el 2024  el catolicisme era la que aglutinava més centres de culte al territori (5.665), seguida, a molta distància, de les esglésies evangèliques o protestants (889). Com detallen al Mapa religiós de Catalunya, “es tracta de la tradició religiosa que ha tingut un creixement més destacat en les dues darreres dècades, sobretot degut al creixement de les esglésies pentecostals”. L’islam apareix en tercera posició, amb 319 oratoris situats  principalment a la província de Barcelona.