Pedro Sánchez no ha anunciat penes de presó per qui insulti Mahoma o l’islam, com diuen missatges virals

Circula un missatge a xarxes que afirma que Pedro Sánchez ha anunciat una pena de presó de cinc anys per a persones que “insultin el profeta Mahoma o la religió islàmica”, acompanyat d’una imatge del president espanyol amb l’Alcorà a la mà. És FALS. 

No hi ha cap anunci de Sánchez ni cap comunicació institucional sobre un nou tipus de delicte que castigui amb cinc anys de presó els insults a Mahoma o a l’islam, ni cap proposta per afegir un nou delicte al Codi Penal per part del Govern espanyol o d’alguna de les cambres legislatives. A més, la imatge que acompanya els missatges és una manipulació feta a partir d’una fotografia real d’una roda de premsa de Sánchez a Eslovàquia el 16 de març del 2022.

«Qualsevol que insulti el profeta Mahoma o la religió islàmica [a Espanya] s’enfrontarà a una pena de presó de cinc anys«

Amb una cerca inversa d’imatges i buscant paraules clau a Internet, hem trobat que els missatges sobre les suposades penes de presó de cinc anys per insultar el profeta Mahoma o la religió islàmica circulen des del passat 17 de març. Al principi, els missatges van començar en àrab i en francès, però després s’han expandit a altres idiomes com el castellà, el portuguès o l’anglès, sumant milions de visualitzacions.

També han comprovat que aquests missatges eren falsos altres mitjans com Snopes, membre com Verificat de la xarxa internacional de verificadors IFCN.

No hi ha rastre d’iniciatives per penar insults a l’islam

Fent una cerca avançada per comunicacions institucionals del govern espanyol, no hem trobat cap anunci als últims anys en boca de Sánchez o de qualsevol altre membre de l’executiu sobre la possibilitat d’implantar una pena de presó de cinc anys per insultar a Mahoma o a la religió islàmica.

Tampoc no hi ha cap iniciativa legislativa registrada ni al Congrés ni al Senat per instaurar les penes de presó de cinc anys que esmenten els missatges virals.

La fotografia original és del 2022

Sobre la imatge que acompanya als missatges, amb una cerca inversa a Google, hem trobat fotografies de Sánchez fetes per l’agència EPA del 16 de març del 2022 que s’assemblen molt. Les imatges reals tenen exactament els mateixos elements que la imatge manipulada, com la cortina de fons, la posició de les banderes, la corbata de Sánchez o el faristol amb el got d’aigua, entre d’altres. Ara bé, en cap d’elles apareix el president espanyol amb l’Alcorà a la mà. La imatge que fan circular els missatges a xarxes està manipulada.

Les fotografies que s’han manipulat per crear la imatge falsa de Sánchez amb l’Alcorà estan fetes en realitat en una roda de premsa de Sánchez amb el primer ministre eslovac, Eduard Heger, a Bratislava (Eslovàquia) el 16 de març del 2022. L’autor de les imatges és el fotògraf Jakub Gavlak. 

La roda de premsa de les imatges reals es va emmarcar dins una gira europea de Sánchez per trobar solucions en el model de fixació de preus del mercat elèctric de la Unió Europea, dins les pujades dels preus de l’energia que van derivar de la invasió russa a Ucraïna. En la nota de premsa del govern espanyol d’aquella trobada, no se cita cap informació sobre mesures relacionades amb cap religió. 

Què diu el Codi Penal sobre la protecció a les religions?

A l’actual versió del Codi Penal, no hi ha cap pena prevista de cinc anys per insultar el profeta Mahoma o l’islam. De fet, no fa cap esment específic sobre l’islam ni sobre Mahoma. 

El Codi Penal protegeix la llibertat religiosa i la dignitat de les persones que tenen creences diverses, però no ho fa sobre religions en concret, sinó sobre totes en general. L’únic esment específic a una religió és l’agreujant per antisemitisme. Per exemple, entre les situacions que agreugen la responsabilitat criminal d’un determinat fet (article 22), hi ha motius de “religió o creences de la víctima”, entre d’altres.

Existeixen explícitament els delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts (títol XXI, capítol IV, secció segona), que cita les religions en genèric. L’article 525 fa referència directament a ofendre sentiments d’una confessió religiosa, però no està penat amb anys de presó, sinó amb una multa d’entre vuit a 12 mesos.

D’aquesta secció segona, l’únic delicte amb penes de presó que podrien arribar als cinc anys (amb entre sis mesos i sis anys) és “interrompre amb violència, amenaça o tumult” actes de confessions religioses inscrites al registre del Ministeri de Justícia i Interior, i només si el fet s’ha comès en un lloc destinat al culte (article 523).

Precisament a través d’aquest article, el Tribunal Suprem va confirmar el 2018 la pena de sis mesos de presó a un home que havia interromput una missa a Girona amb crits i pancartes a favor de l’avortament. Els magistrats van considerar que “es va extralimitar en l’exercici de la llibertat d’expressió i que va vulnerar el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte”.

El Codi Penal també contempla penes d’entre sis mesos i un any de presó fer actes de profanació en llocs destinats al culte o en cerimònies religioses (article 524).

Les penes són més greus si els fets es donen en un escenari d’odi o discriminació (títol XXI, capítol IV, secció primera), amb fins a quatre anys de presó per diferents delictes relacionats amb fomentar públicament odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, per diversos motius, entre els quals hi ha el religiós. Ara bé, no se cita enlloc cap agreujant concret relacionat amb la religió islàmica.

Un exemple va ser la condemna de l’Audiència Provincial de Madrid aquest febrer a un home a sis mesos de presó per un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, de lesió a la dignitat per motius religiosos, a més d’un delicte lleu de lesions, després que increpés i agredís una dona musulmana que vestia hijab al carrer.  Tanmateix, el condemnat no havia insultat la religió musulmana en genèric, sinó que havia atacat directament una persona individual, amb l’agreujat penal que ho va fer per motius religiosos.