La investigació de Barbacid no s’ha retractat per tenir conflicte d’interessos, sinó per no detallar-los

La revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) va retractar dilluns 27 d’abril la investigació viral duta a terme per l’equip de Mariano Barbacid sobre una triple teràpia per tractar el càncer de pàncrees, que va mostrar una regressió dels tumors en ratolins. L’acció ha portat confusió a xarxes i mitjans de comunicació, on han proliferat missatges que asseguren que l’article s’ha retractat pels conflictes d’interès de tres dels coautors (entre ells Barbacid). És ENGANYÓS.

El motiu de la retractació no és pel fet de tenir conflictes d’interès, sinó per no haver-los declarat tots, tal com explica la nota publicada per PNAS. “Revelar un potencial conflicte d’interès no sol invalidar una recerca […]; simplement proveeix al lector informació necessària per valorar el treball”, tal com detalla la política editorial de la revista. En canvi, no fer públic un conflicte d’interès contravé el Codi de Bones Pràctiques del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), on treballa Barbacid, explica Servimedia. En un comunicat difós a xarxes per la seva advocada, el científic assenyala que fa “dues setmanes” va tornar a enviar l’estudi a la revista, aquest cop amb la declaració, i que espera veure’l publicat de nou “en breu”.

“L’Acadèmia de Ciències dels EUA retira un article de Barbacid per conflicte d’interessos”

Com a membre de l’Acadèmia de les Ciències dels Estats Units, Mariano Barbacid pot enviar a la revista PNAS fins a dos articles acadèmics cada any a través d’un sistema de publicació simplificat que el permet proposar a dos experts en el camp per tal que revisin la investigació. És el que la revista anomena “contributed submissions”. 

Tanmateix, no es podran acollir a aquest procés simplificat “els membres de l’Acadèmia que tinguin un conflicte d’interès, financer, o d’altre caire, que pugui donar la impressió que influencia de manera significativa la seva objectivitat o que crea un avantatge competitiu injust per qualsevol persona o organització vinculada a la investigació”, que hauran d’optar per la tramitació general, coneguda com a “direct submission”.

L’investigador espanyol va optar per publicar com una “contributed submission” la seva investigació sobre el càncer de pàncrees. En el manuscrit, però, no va declarar un conflicte d’interès “rellevant”, segons apunta la revista a la nota de retractació, pel qual tant Barbacid com dues de les coautores, Vasiliki Liaki i Carmen Guerra, tenen un interès financer en l’empresa Vega Oncotargets, derivada del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) per desenvolupar teràpies contra el càncer de pàncrees, el qual els invalida per optar per la via de publicació simplificada. 

En un comunicat difós a xarxes socials per l’advocada de Mariano Barbacid, el científic assegura que se’ls va “oblidar” descriure els vincles amb l’empresa, “sense que existís mala fe ni voluntat alguna d’ocultació”. El científic assegura que la revista no ha dubtat en cap moment de la contribució científica que suposa la seva investigació, i que els ha proposat tornar a publicar l’article per la via habitual de les “direct submissions”, la qual cosa van fer “fa dues setmanes”.

La investigació va trobar una regressió en ratolins, no en humans

La publicació de l’estudi en qüestió va despertar informacions enganyoses el desembre de l’any passat, amb diverses publicacions virals que asseguraven que s’havia trobat “la cura del càncer de pàncrees”. 

Tanmateix, es tracta d’un estudi en ratolins que ha aconseguit una regressió eficaç del tumor en aquests animals, però no en humans. Concretament, va comprovar que una teràpia de triple combinació de fàrmacs indueix en ratolins la regressió robusta de l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC, el tipus de càncer de pàncrees més comú i amb una de les taxes de supervivència al càncer més baixes) i evita l’aparició de la resistència tumoral.

La investigació va tenir molt ressò als mitjans i a les xarxes, ja que, com assenyala la mateixa publicació, “obre el camí per dissenyar noves teràpies combinades que poden millorar la supervivència dels pacients amb PDAC”. Però, per ara, no s’ha comprovat la seva eficàcia en el tractament del càncer en humans.

Els conflictes d’interès poden matisar els resultats d’una investigació

“El terme ‘conflicte d’interessos’, que es refereix a si un investigador té algun interès financer, personal o professional que podria esbiaixar o influir en el seu judici i en els resultats de la seva investigació, pot donar a entendre que tots aquests vincles corrompen necessàriament la investigació, el qual no és cert”, detalla la Guia per a comunicar sobre la integritat en la investigació compilada per la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT). “El seu propòsit és assegurar la transparència i la independència de la investigació en informar si existeix alguna connexió (com finançament d’empreses, relacions familiars o interessos professionals)”, segueix.

No declarar adequadament els conflictes d’interès contravé el Codi de Bones Pràctiques del CNIO, segons explica Servimedia. “Els conflictes d’interès no declarats poden minvar seriosament la credibilitat d’una revista, els autors i la ciència en ella mateixa”, explica un argumentari de l’editorial Elsevier, que els identifica com a pràctiques no ètiques.

Quan les farmacèutiques Pfizer i Moderna van presentar les seves vacunes contra la covid-19, per exemple, l’afiliació dels autors apareixia destacada en els articles, però això no va invalidar la recerca ni la posterior aprovació de les fórmules. En canvi, l’article d’Andrew Wakefield que va assenyalar fal·laçment la vacunació infantil com a una de les causants de l’autisme, va ser retractat 12 anys després de ser publicat en fer-se evidents errades metodològiques i un finançament no declarat provinent de famílies que tenien litigis en marxa contra les companyies que desenvolupaven les injeccions. 

En altres ocasions, els conflictes d’interès contribueixen a matisar les troballes d’investigacions, o obliguen a creuar-les amb altres fonts independents. És quelcom amb què ens vam trobar en analitzar com havien evolucionat les recomanacions científiques sobre el consum d’ous, i que hem ressaltat en investigar un article que concloïa que el vi pot ser beneficiós per a la salut, perquè pot ajudar a entendre comunicacions que semblen oposar-se al consens científic.