El càlcul imprecís d’Illa sobre les retribucions dels docents: mescla dades antigues amb previsions de futur
Educació defensa la millora salarial pactada amb la UGT i CCOO comparant la previsió del 2029 amb els sous del 2023 de la resta de comunitats, tot i que algunes també els apujaran
Educació defensa la millora salarial pactada amb la UGT i CCOO comparant la previsió del 2029 amb els sous del 2023 de la resta de comunitats, tot i que algunes també els apujaran
Què s’ha dit?
Què els docents catalans seran els tercers més ben pagats de l’Estat.
Què en sabem?
Què el càlcul prové de comparar les retribucions previstes per al 2029, havent aplicat els increments pactats amb la UGT i CCOO, amb els sous del 2023 de la resta de comunitats autònomes.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat a la sessió de control del Parlament d’aquest dimecres que l’acord firmat amb la UGT i CCOO situarà els docents catalans com els tercers més ben retribuïts de l’Estat, quan abans estaven “a la cua”. Ho ha dit en resposta a una pregunta de Mònica Sales, de Junts, i ho ha repetit després de la de Pilar Castillejo, de la CUP (minuts 2 i 26).
Aquest càlcul, que ja vam contextualitzar, compara els salaris dels docents catalans previstos per al 2029 (d’acord amb l’augment pactat amb els dos sindicats) amb els salaris de la resta de comunitats autònomes del 2023. Per tant, Catalunya només ocuparia la tercera posició si cap altra comunitat apugés salaris, cosa poc probable: totes han apujat els salaris els darrers anys, i algunes preveuen increments per als pròxims anys. T’ho expliquem!
“S’ha signat un acord en matèria d’educació amb dos sindicats (…) que posa la retribució dels docents del nostre país en la tercera posició, estàvem a la cua i es posen en tercera posició.”
“Els docents de Catalunya, que estaven a la cua de retribució a tot l’Estat, estan en posició d’estar al capdavant, els tercers.”
Salvador Illa, president de la Generalitat
El departament d’Educació va firmar un acord amb la UGT i CCOO a mitjans de març per incrementar el complement específic dels salaris dels docents, aquell que depèn de cada comunitat autònoma. La pujada serà esglaonada, i assolirà el 30% el 2029, que equivaldria a uns 3.000 euros anuals.
Tant en la nota de premsa com en una publicació d’Instagram, el departament va defensar que aquesta millora salarial convertiria els docents catalans en els tercers més ben pagats de l’Estat.
El càlcul prové de comparar la previsió del 2029 amb salaris del 2023
Tal com consta al gràfic publicat a Instagram, el càlcul que situa els docents catalans com als tercers més ben pagats parteix de comparar els salaris previstos per al 2029, un cop aplicat tot l’increment, amb els sous del 2023 de les altres comunitats. Per tant, assumeix que les retribucions de la resta de l’Estat hauran estat congelades durant sis anys.
A més, el càlcul tampoc no té en compte els complements insulars que cobren els docents de les Illes Balears i les Canàries, segons indica el dossier informatiu de l’acord, que també inclou el gràfic amb alguns asteriscs. Aquestes dues comunitats se situaven el 2023 dues i quatre posicions darrere la previsió catalana per al 2029.
Educació no va explicitar quines dades va fer servir per al càlcul —tampoc no hi ha una font oficial que compari els salaris de tots els sistemes educatius. Preguntat per Verificat, el departament d’Educació va indicar que les xifres provenien d’un informe intern basat en dades públiques.
Algunes comunitats també han anunciat increments per als propers anys
Per tal que es compleixi la classificació autonòmica elaborada per la Generalitat, la resta de comunitats no haurien d’apujar els salaris dels seus docents en els propers quatre anys. O, en cas de fer-ho, no haurien de superar les retribucions acordades per la Generalitat, UGT i CCOO.
És impossible preveure amb certesa què passarà d’aquí a 2029. Però en el passat, en totes les comunitats autònomes hi ha hagut increments salarials que superen la mitjana estatal, fet que assenyala que els augments s’apliquen als respectius trams autonòmics, d’acord amb les dades recopilades per la UGT.
A més, des del 2023 i per als propers quatre anys ja hi ha algunes comunitats autònomes que han pactat augments retributius que no es veuen reflectits al càlcul del departament. N’és exemple Galícia, que ha apujat el complement específic un 10% el curs 2024-2025, i un 10% addicional en l’actual, que no queden reflectits al càlcul.
O Andalusia, que també haurà pujat el mateix complement en tres cursos consecutius des del 2022-2023. També el País Basc, que ja té els salaris més alts de l’Estat, i que l’incrementarà en tres millores progressives d’entre el 2% i el 2,5% des d’aquest curs.