Els docents catalans seran els tercers més ben pagats només si les altres comunitats congelen salaris durant sis anys

Després de pactar millores salarials amb els sindicats UGT i CCOO, el departament d’Educació ha anunciat que els docents catalans seran els tercers més ben pagats de l’Estat, només per darrere dels bascos i els cantàbrics. Una publicació al seu compte d’Instagram mostra gràficament aquesta comparació, on es veu que Catalunya escalaria 13 posicions del rànquing autonòmic. Durant el Ple del Parlament d’aquest dimecres, el president Salvador Illa ha afirmat que Catalunya passarà d’estar “a la cua” a “estar al capdavant” (minut 46). 

En els seus càlculs, el departament d’Educació i Formació Professional compara la previsió dels salaris catalans per al 2029 amb les retribucions del 2023 de la resta de comunitats. Per tant, d’aquí a tres anys, Catalunya ocuparia la tercera posició únicament si la resta de sistemes educatius haguessin congelat els seus salaris durant sis anys. Una assumpció poc probable: la majoria de les comunitats autònomes han apujat els salaris de manera significativa en almenys una ocasió des del 2017, i hi ha més increments previstos per als propers anys. T’ho expliquem!

 “[L’increment salarial] suposarà convertir els docents catalans en els tercers més ben pagats d’Espanya, darrere d’Euskadi i Cantàbria, quan actualment són els tercers per la cua”

Departament d’Educació

Educació va anunciar aquest dimarts un increment salarial del 30% en els complements específics del professorat català, que s’implementarà progressivament fins a fer-se plenament efectiu el 2029. 

La previsió que els docents catalans seran els tercers més ben pagats de l’Estat s’empara en la projecció dels seus salaris del 2029 d’acord amb els increments pactats, en comparació amb les retribucions del 2023 de la resta de comunitats. Per tant, es basa en l’assumpció que el sou del professorat de la resta de comunitats no haurà crescut en sis anys, més enllà de les pujades de complements aplicades a escala estatal (de l’11% pel 2028, que el càlcul no inclou).

Aquesta assumpció és poc probable, ja que els salaris del professorat de totes les comunitats autònomes han crescut any rere any des del 2017, moltes vegades, per damunt de la mitjana estatal, d’acord amb les dades recopilades per la UGT (cap organisme públic ho ha analitzat). 

En la majoria de les comunitats hi ha hagut creixements superiors a la mitjana estatal en almenys un any de la darrera dècada, fet que implica que les millores han sorgit dels respectius departaments d’educació. Per exemple, les dades de la UGT mostren que el 2025 els docents del País Basc, les Balears i Cantàbria van rebre millores salarials molt per damunt de la mitjana estatal. Uns increments que no quedarien reflectits a les dades d’Educació, del 2023. 

Si en algun moment d’aquí a quatre anys, altres comunitats autònomes aproven increments salarials substancials, quan arribi el 2029, Catalunya podria no ser el tercer territori amb retribucions més elevades. El País Basc (que ja està per damunt de Catalunya), Galícia i Andalusia estan implementant millores salarials esglaonadament, de manera similar al que ha pactat el govern català amb els sindicats.

El gràfic també apareix en un dossier informatiu del departament sobre l’acord, en què s’afegeix que “no inclou l’increment de l’11% del sou total pactat a nivell estatal”. Tampoc no es tenen en compte els complements insulars que cobren els docents de les Balears i les Canàries, sense els quals el 2023 se situaven dues i quatre posicions per darrere que la previsió catalana per al 2029; incloent-los, podrien quedar per sobre.

Tant a Instagram com al dossier, Educació no fa referència a la font de les dades salarials. Preguntats per Verificat, des del departament d’Educació indiquen que les xifres provenen d’un informe intern basat en dades públiques. 

Altres comunitats també apujaran el complement específic

Educació també defensa el gràfic argumentant que “només hi ha una altra circumstància en joc: la pujada estatal”. Afirmen que, “atès que beneficia per igual tots els docents de l’Estat, no altera la validesa estadística, ja que no modifica l’ordenació entre territoris”. Els sindicats majoritaris a l’estat van pactar amb el Ministeri d’Educació una millora salarial de l’11% esglaonada entre el 2025 i el 2028.

De totes maneres, sí que pot haver-hi una altra circumstància que afecti l’ordre dels territoris, quant a salaris: les millores salarials aprovades en cada comunitat, com la que ha anunciat aquesta setmana el govern català. Concretament, increments en els complements específics, la part del salari que depèn (principalment) de les autonomies.

Ara bé, Catalunya no és l’única comunitat autònoma que contempla pujades en complements específics dels professors en el període fins al 2029. Verificat ha trobat altres exemples de comunitats que han apujat o apujaran el complement autonòmic a partir del 2023, l’any pel qual Educació ha agafat els salaris de la resta de l’Estat per a la seva comparació. 

Galícia ha apujat els complements específics dels docents un 10% el curs 2024-2025, i un 10% addicional a l’actual curs 2025-2026, després d’un acord amb sindicats assolit l’octubre del 2023. Unes dades que no queden reflectides a la comparació del departament.

A Andalusia, s’haurà apujat aquest mateix complement els cursos 2022-2023, 2023-2024 i 2024-2025, amb una mesura que, a l’apartat expositiu, argumenta explícitament que vol “avançar cap a l’objectiu de l’equiparació salarial a escala nacional”. 

Finalment, al País Basc, que ja és la comunitat amb els salaris de docents més alts, també han pactat una millora del complement específic progressiu fins al 2028, amb tres pujades anuals consecutives d’entre el 2% i el 2,5% anual començant al curs 2025-2026, segons l’acord tancat entre l’executiu basc i la majoria sindicat.