Compte si llegeixes que el consum de vi redueix la mortalitat: t’expliquem què has de saber

Aquests dies ha circulat molt a les xarxes un estudi liderat per la Universitat de Navarra sobre el consum de vi dins de la dieta mediterrània. Segons explica la nota de premsa de la universitat, aquest estudi fet amb 18.000 participants demostra que “el vi afavoreix la salut si es consumeix amb moderació dins la dieta mediterrània” i, concretament, que “redueix la mortalitat en un 33%”. És ENGANYÓS.

L’estudi en qüestió no demostra que el consum de vi redueixi de forma directa i causal la mortalitat. Es tracta d’un estudi observacional (a partir de registres de persones, sense intervenir), i el percentatge prové d’una comparativa entre les dades de participants que seguien una dieta mediterrània i consumien moderadament vi, amb aquells que no seguien aquesta dieta ni bevien vi durant els àpats. Per això, no permet establir que el factor específic que suposadament redueix la mortalitat sigui el vi.

“El consum moderat de vi, en persones amb alta adherència a la dieta mediterrània, redueix la mortalitat fins a un 33%”

Els autors de l’estudi expliquen al propi article que “algunes associacions i interaccions no significatives aconsellen prudència en la interpretació d’aquests resultats”, i afegeixen que, per confirmar les seves observacions, “són necessaris assajos clínics aleatoritzats a gran escala, dissenyats específicament per comparar consum moderat de vi amb abstinència de vi”.

“No és possible establir una relació causal definitiva: no podem afirmar amb absoluta certesa que el consum moderat sigui el responsable directe dels beneficis observats”, indica a Verificat Miguel Ángel Martínez, l’autor principal de l’estudi i catedràtic en Medicina de la Universitat de Navarra.

“Els resultats no són, doncs, una invitació genèrica a beure i no es recomana iniciar el consum d’alcohol per motius de salut”, remarca Martínez, que destaca, com diu també la nota de premsa, que “no s’han detectat avantatges en consums més elevats, ni quan el vi s’ingeria fora d’aquest patró [de dieta mediterrània]”.

Sí que hi ha evidència ferma, en canvi, que el consum d’alcohol, fins i tot moderat, està relacionat amb alguns tipus de càncer. El 1988, el programa de monografies de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) ja va classificar les begudes alcohòliques com a cancerígenes per als humans (Grup 1), i en el darrer resum d’evidències científiques conclouen que “el consum d’alcohol augmenta el risc d’almenys set tipus de càncer i causa aproximadament un 4% de tots els nous càncers a nivell mundial cada any”, i que “fins i tot nivells baixos de consum d’alcohol augmenten el risc de càncer”. Des de l’Organització Mundial de la Salut asseguren “no hi ha cap quantitat segura d’alcohol que no afecti la salut”. Això no és quelcom nou, i ho hem explicat anteriorment a Verificat.

L’estudi no permet concloure de manera directa que el vi “afavoreixi la salut”

Els estudis observacionals segueixen un grup de persones (cohort) durant un temps per fer seguiment del seu estat de salut, en relació amb algunes variables. Tanmateix, com que no intervenen directament sobre el comportament dels participants, ni existeixen grups de control que permetin descartar que els efectes observats siguin provocats per altres variables, ni permeten establir causalitat.

L’estudi, publicat aquest febrer a l’European Heart Journal, va analitzar les dades de dues cohorts a Espanya que seguien els participants al llarg de dues dècades: l’estudi clínic PREDIMED (7.447 persones amb alt risc cardiovascular, entre 55 i 80 anys) i la cohort del projecte Seguimiento University of Navarra (SUN) (10.554 graduats universitaris d’Espanya, majors de 40 anys).

La reducció del 33% en la mortalitat per totes les causes és fruit d’una reanàlisi de l’estudi PREDIMED, que originalment era un assaig clínic aleatoritzatque comparava tres intervencions dietètiques: l’adherència a una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra, a la mateixa dieta suplementada amb fruits secs i a una dieta control baixa en greixos. La investigació original va concloure que l’adherència a una dieta mediterrània comportava beneficis en termes de malaltia cardiovascular. El treball, però, no establia qui bevia vi i qui no de manera aleatòria. 

El que han fet els autors del nou estudi  és tornar a analitzar les dades, però filtrant els resultats pel consum de vi reportat pels participants en les enquestes de seguiment.

El nou estudi, publicat aquest febrer en base al seguiment dels participants durant 17 anys, va classificar els participants en quatre grups: 

• els que no seguien la dieta mediterrània i no consumien vi en els àpats, 
• els que no seguien la dieta i sí que consumien vi, 
• els que seguien la dieta sense vi,
• i els que seguien la dieta mediterrània amb vi.

Per comparar les dades, van agafar el primer grup com a referència, otorgant-li el valor 1 en el que s’anomena ràtio de riscos (HR, del “hazard ratio” en anglès). Per la resta de grups, els riscos de mortalitat i de patir malalties cardiovasculars s’interpreten en relació amb aquest grup de referència, i és d’aquí d’on surten els percentatges de la nota de premsa.

Així, les persones que seguien una dieta mediterrània sense consumir vi tenien una ràtio de riscos ajustada de 0,77 pel que fa a la mortalitat total. És a dir, un 23 % menys de risc de morir per qualsevol causa que els que no seguien la dieta mediterrània i no consumien vi en els àpats (que tenien el valor de referència 1).

Entre els que seguien la dieta mediterrània i, a més, consumien vi de manera moderada, l’HR era de 0,67, per tant, un 33 % menys respecte al mateix grup de referència. És a dir, que aquesta caiguda de risc no està relacionada només amb el consum de vi, sinó també amb el patró dietètic.

“És un estudi cohort, no es pot parlar de causalitat, però sí d’una associació significativa”, coincideix en declaracions a Verificat Ramon Estruch, un altre dels autors de l’estudi, que és consultor sènior de Medicina Interna i investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona.

“El que suggereix l’estudi és una associació en determinades anàlisis, dins d’un context dietètic concret, però no permet concloure de manera directa que el vi ‘afavoreixi la salut’ com a missatge general”, valora la publicació a Verificat Miguel Marcos Martín, metge al servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Salamanca, catedràtic de la Universitat de Salamanca, i membre del Grup de treball Alcohol i altres drogues de la Societat Espanyola de Medicina Interna.

“No hi ha una quantitat segura d’alcohol”

Els mateixos autors reconeixen a la introducció de l’article certes limitacions i recomanen cautela a l’hora d’extreure’n conclusions. “Alguns resultats no arriben a significació estadística en totes les anàlisis, per la qual cosa s’han d’interpretar amb cautela”, assenyalen. També ho remarca l’autor Miguel Ángel Matínez a Verificat.

L’estudi tampoc no permet saber quins beneficis es poden atribuir a aquest consum de vi i quins a altres variables de confusió. La gent amb major adherència a una dieta mediterrània, tot i un consum moderat de vi, també podria tenir altres hàbits saludables positius, com realitzar més exercici físic, o tenir un nivell adquisitiu o d’estudis superior, assenyala Estruch. “Això és molt més dificil de controlar amb aquest tipus estudis”, defensa. De fet, els autors reconeixen al paper que no disposen de dades del nivell adquisitiu dels participants, per exemple, però sí que controlen pel grau d’estudis i els hàbits de vida.

Miguel Marcos Martín, de la Universitat de Salamanca, assenyala que hi ha “molts estudis observacionals amb resultats aparentment favorables per a consum moderat o ‘de baix risc’, però aquests resultats són molt sensibles a biaixos metodològics (tipus de comparador, confusió residual, patrons de consum, estil de vida associat, etc.) i també hi ha molts estudis observacionals que no comproven aquesta associació”. 

Per exemple, una revisió sistemàtica i metaanàlisi de les universitats de Victoria (Canada) i Portsmouth (Regne Unit) a partir de 107 estudis de cohorts amb més de 4,8 milions de participants no va trobar reduccions significatives en el risc de mortalitat per totes les causes per als bevedors que bevien menys de 25 g d’alcohol al dia, però sí que va detectar “un augment significatiu del risc de mortalitat per totes les causes entre les dones que bevien 25 o més grams al dia i entre els homes bevedors que bevien 45 o més grams al dia”.

D’altra banda, el Codi Europeu contra el Càncer i el darrer resum d’evidències de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) determinen, a partir d’estudis observacionals, que “hi ha una relació causal entre el consum de begudes alcohòliques i el càncer oral, de faringe, laringe, esòfag, fetge, còlon i recte i mama, fins i tot a nivells baixos i moderats d’alcohol”. Des de l’Organització Mundial de la Salut asseguren “no hi ha cap quantitat segura d’alcohol que no afecti la salut”.

“No podem enviar el missatge que sigui bo beure. Els efectes secundaris hi són“, remarca Marcos Martín.

Finançat, en part, per una fundació vinícola

Alguns usuaris a les xarxes han assenyalat també que l’estudi dirigit per la Universitat de Navarra podria tenir conflicte d’interessos ja que ha rebut finançament del Fons d’Investigació sobre Vi i Nutrició (FIVIN) i de la Interprofesional del vi d’Espanya.

Per la seva banda, FIVIN declara en la seva pàgina web que té  “la missió de comunicar a la comunitat mèdica de tots aquells estudis […] que demostren que el vi posseeix diversos components que aporten beneficis per a salut, especialment per prevenir malalties cardiovasculars” i està conformat per un patronat exclusiu de bodegues i productors de vins. 

D’altra banda, la Interprofessional del vi assegura a la seva pàgina web que des del 2017 “està desenvolupant actuacions amb l’objectiu d’apropar el vi als consumidors i fer el consum més quotidià”. Entre les accions de promoció, hi ha la “investigació sobre vi i salut i difusió dels resultats”.

Estruch explica que en aquest estudi en concret, “hi va contribuir molta gent”, i va ser principalment finançat pel govern estatal a través del Ministeri d’Economia. En el cas del FIVIN, detalla que van contribuir en l’anàlisi de biomarcadors del consum de vi, com l’àcid tàrtric present a l’orina, que permetia contrastar, en un subgrup de participants del PREDIMED, les respostes a les enquestes amb les concentracions obtingudes.

Segons declara Estruch a Verificat, citant el que es declara en la publicació científica, “els finançadors no van tenir cap rol en el disseny de l’estudi, la recopilació i l’anàlisi de dades, la decisió de publicar o la preparació del manuscrit”.