Quina evidència hi ha de restringir l’ús dels mòbils a menors de 16 anys?

Aquests dies proliferen a Telegram grups de famílies i personal educatiu amb milers de participants que demanen endarrerir l’edat a la qual els menors poden accedir a un telèfon mòbil fins, almenys, els 16 anys. Una mare ha recollit més de 40.000 signatures per prohibir els dispositius als menors d’aquesta edat. Les iniciatives, que han arribat pràcticament a tots els mitjans de comunicació en l’àmbit estatal, asseguren que diverses publicacions científiques relacionen l’ús d’aquests dispositius per part dels més joves amb diversos riscos per a la seva salut i benestar.

Els estudis i informes consultats per Verificat, consistents en metaanàlisi i revisions sistemàtiques —publicacions que recullen les conclusions d’estudis realitzats entorn d’un mateix tema— no han pogut establir encara quina edat és la correcta o la més adequada per lliurar un telèfon mòbil als adolescents. Si bé és cert que nombrosos articles han associat l’ús d’aquests dispositius en adolescents amb un augment de problemes de salut mental i una baixada del nivell educatiu, l’anàlisi exhaustiva dels diferents treballs afirma que no s’ha pogut demostrar que siguin conseqüència directa de l’ús del mòbil, sinó que cal investigar l’ús que se’n fa d’ell, amb tots els matisos que això comporta. T’ho expliquem!

No existeix una edat correcta per començar a usar un telèfon mòbil

L’evidència científica no ha pogut establir una edat adequada a la qual donar un telèfon mòbil a un menor. Així ho reflecteix l’última publicació sobre aquest tema, sobre els efectes de les pantalles compartida aquest dilluns a Nature Human Behaviour. El treball argumenta que les diferències en el desenvolupament de la infància i l’adolescència, unides a la diversitat d’usos que es dona als dispositius, no permeten, ara com ara, establir una edat adequada, des del punt de vista de la ciència, per començar a usar pantalles.

“Trobem que el que els nens fan en els seus dispositius és molt més important que el dispositiu en si, així que prohibir telèfons probablement no aborda l’arrel del problema”, explica en un correu a Verificat Taren Sanders, científic de dades en l’Institut per a la Psicologia Positiva i l’Educació de la Universitat Catòlica d’Austràlia, i líder del citat estudi.

L’Associació Americana de Psicologia (APA, per les seves sigles en anglès) arriba a la mateixa conclusió quant a l’ús de xarxes socials després de revisar l’evidència fins a l’abril de 2023. L’entitat apunta, això sí, que els riscos potencials associats a aquestes plataformes, com una pitjor salut mental, conductes de major risc en la vida real, el sexting o el ciberassetjament, entre altres, són majors si es comencen a usar entre els 10 i els 14 anys, que a partir dels 18.

“A més del plantejament de quan donar un telèfon mòbil al meu fill, cal fer-se altres preguntes: el meu fill està preparat amb el que suposa? Jo com a pare o mare estic preparat/da per ser present, posar límits, lluitar per aquests límits, educar i ser el seu millor exemple? Per a què el necessita?”, reflexiona en un correu a Verificat María Salmerón, pediatra i coordinadora del grup de treball de Salut Digital del Comitè de Promoció de la Salut de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que ha encapçalat el desenvolupament d’una guia de bones pràctiques de l’ús de dispositius electrònics en la família.

És el mòbil realment perjudicial?

Per tant, la conclusió de les expertes és que les pantalles no són perilloses per se, sinó que presenten riscos i oportunitats que depenen del dispositiu, de l’ús que se’n faci i del context de cada individu. També és la conclusió principal de la revisió encapçalada per Sanders, segons la qual la majoria d’usos tenien conseqüències tant positives com negatives per a la salut de les persones. En el cas de les xarxes socials, els investigadors van trobar només efectes perjudicials fonamentalment relacionats amb la salut mental, com un major risc de depressió i de comportaments de risc. Emfatitzen, això sí, que tals efectes són petits.

“Qüestions com la depressió i la salut mental són complexes, i si bé el temps davant la pantalla pot ser part del problema, certament no és l’única variable”, descriu el científic de dades australià. Les seves conclusions són similars a altres revisions paraigües, que han avaluat les troballes de revisions sistemàtiques i metaanàlisis publicades sobre el tema, i que consideren les associacions entre ús de pantalles i salut mental “febles” i “inconsistents” (1, 2, 3).

La revisió de revisions també troba efectes perjudicials d’altres usos dels telèfons, encara que les associacions febles són la tònica que es repeteix una vegada i una altra. Per exemple, els investigadors van trobar que el consum de contingut sexual augmenta el risc de tenir comportaments de risc, que la publicitat de menjar ultraprocessat augmenta la ingesta de calories, i que l’ús de pantalles, en general, s’associa de manera molt lleugera amb una menor cognició. Els experts descarten, no obstant això, que aquestes troballes permetin generalitzar que l’ús de pantalles és perjudicial per a adolescents (i adults).

“L’evidència […] és insuficient per a ser concloent sobre l’existència d’efectes substancials de l’ús de pantalles sobre el benestar i la salut”, sintetitza José César Perales, catedràtic de Psicologia en la Universitat de Granada, en declaracions a Science Media Centre Espanya, però adverteix que “igual que no pot concloure’s que aquests efectes existeixin, tampoc pot concloure’s que no existeixin”. En la seva opinió, “és aviat per justificar una alarma desproporcionada per l’ús de pantalles”.

Per a María Salmerón, de l’AEP, en canvi, les dades disponibles són suficients per a constatar que “tenim un problema sobre la taula”. La pediatra coincideix que “cal fer més estudis i dedicar més recursos a la recerca”, però apunta que, mentrestant, “no podem mirar cap a un altre costat”.

Més enllà de la disparitat de resultats i de les limitacions de l’evidència, aquest camp de recerca compta amb la dificultat extra de dependre exclusivament d’estudis observacionals, la qual cosa dificulta extreure relacions de causa-efecte. “No podem saber del cert si, per exemple, les xarxes socials provoquen una pitjor salut mental, o si aquells amb una pitjor salut mental són arrossegats a les xarxes socials”, conclou l’investigador australià.

El mòbil a les aules

El debat social generat sobre aquest tema en les últimes setmanes ha propiciat l’anunci per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya d’un procés participatiu per regular l’ús dels mòbils en tots els centres educatius durant el 2024. Fins ara, i segons una enquesta del Departament, la meitat dels centres catalans disposa d’una regulació sobre l’ús de telèfons mòbils, i el 23% ja els prohibeix. En la resta d’Espanya, l’ús del mòbil amb finalitats pedagògiques es permet en el 50,6% dels centres, mentre que per al batxillerat aquesta xifra puja al 57,3%, segons l’enquesta Societat de la Informació en els centres, corresponent al curs 2020-2021, del Ministeri d’Educació. Per comunitats autònomes, l’ús més gran es dona en termes de percentatge a Extremadura, Castella i Lleó i Catalunya, tot i que totes aquestes xifres poden haver variat en els darrers anys.

Amb tot, la postura del Departament d’Educació no és la prohibició total de l’ús, sinó “d’educar”, tal com ha assegurat la consellera d’Educació de la Generalitat, Anna Simó, en el Parlament. És aquesta, de fet, una de les conclusions a les quals ha arribat també Sanders, l’autor principal de la revisió paraigua citada prèviament, qui assegura “no haver observat cap evidència de qualitat sobre els telèfons mòbils i els resultats educatius”.

Mentrestant, organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) no es mostren molt favorables a l’ús d’ordinadors i telèfons a les aules. En un informe sobre aquest tema publicat el 2023, assenyala que fins a un de cada quatre països —sobretot d’Àsia— han introduït restriccions sobre l’ús dels mòbils en els col·legis.

Encara que l’organisme reconeix que els dispositius electrònics intel·ligents poden millorar unes certes formes d’aprenentatge en contextos concrets —com durant la pandèmia o en determinades modalitats d’aprenentatge, com les matemàtiques— recomana, basant-se en l’evidència científica recollida en l’informe, que els mòbils en els col·legis només siguin utilitzats quan realment donin suport a l’aprenentatge.

Altres anàlisis han arribat a conclusions similars, com el del comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns del Regne Unit, que el 2019 va presentar un treball sobre l’Impacte de les xarxes socials i l’ús de pantalles en la salut de nens i joves, i que recull més estudis sobre aquest tema que demostren com la restricció dels aparells millora el rendiment acadèmic dels estudiants, sobretot d’aquells amb resultats educatius més baixos. Un altre estudi espanyol va trobar que les restriccions reduïen considerablement la incidència del bullying entre estudiants d’entre 15 i 17 anys.